dissabte, 7 de novembre del 2009

Contra la poesia


—Què fas, Wingu?

—Estic assajant.

—M’havien dit que eres artista, però no sabia que et dedicaves a la música. Jo creia que escrivies poesia.

—Poesia? Quan, sent encara un infant, li vaig dir a mamà Kibanda que, de major, volia ser artista, ella em va preguntar: «A quina de les arts penses dedicar-te?». Jo li vaig contestar: «A la poesia!». Llavors, ella començà a bramular i em féu: «No toleraré que ningú de la meua família esdevinga un bohemi malfeiner sense ofici ni benefici. Si vols ser artista, fes-te músic. Sempre podràs fer unes oposicions i entrar en una banda de l’exèrcit».

—I estàs a l’exèrcit?

—No! Vaig estudiar violoncel al conservatori i ara he format un quartet de corda amb Mvua, Ardhi i Ziwa. De moment, ens va molt bé. Actuem en moltes cases de cultura.

5 comentaris:

Lluís Bosch ha dit...

Molt bona! Una mala llet continguda i que en poques línies fa uns quants girs. I dóna motius per pensar.

Jordi Cirach ha dit...

M'ha agradat moltíssim la fotografia i el blog és molt recomanable!

Desitjo que el meu també t'interessi :)

L'imperdible de ℓ'Àηimα

Alietes el del Corralot ha dit...

El Wingu fa molt ben fet. Jo, fa poc que ho he dit, en la pròxima reencarnació m'he demanat ser Tom Waits, que és músic i poeta, i té l'habilitat de saber cantar els seus propis versos acompanyant-se ell mateix al piano. Quina enveja!
Si d'alguna cosa em maleïsc és de no tindre ni puta idea de saber tocar un instrument.
Fins i tot Sòcrates va pretendre redimir-se en el llit de mort tocant un instrument abans que li portaren la cicuta. Però clar, el mal ja estava fet.

Aquil·les Sisternes ha dit...

Lluís Bosch, Jordi Cirach, he fet una ullada als vostres blogs i m’han agradat; no estaria mal que els administradors els enllaçaren.

Té vostè raó, Alietes. Alguna vegada he pensat d’apuntar-me a un curset, per aprendre a traure acords o melodies a una guitarra o un piano, però el temps és tan escàs...

Príncep de les milotxes ha dit...

Apreciat Aquil·les: m'hauràs de perdonar aquest endarreriment en caure'm de bona manera al teu article... He estat en coma 17 dies i ara sembla que m'he recuperat; fins i tot als Prínceps els piquen les malalties.
Veig que Wingu trau favetes de l'olla i juga amb el Sistema (cases de cultura, oh la la!): sembla fotut això de ser un proletari vegetarià i haver de menjar dia rere dia.
Salutacions i espre amb deliri novetats de tota la nissaga.
A reveure.