—Què fas, Wingu?
—Estic assajant.
—M’havien dit que eres artista, però no sabia que et dedicaves a la música. Jo creia que escrivies poesia.
—Poesia? Quan, sent encara un infant, li vaig dir a mamà Kibanda que, de major, volia ser artista, ella em va preguntar: «A quina de les arts penses dedicar-te?». Jo li vaig contestar: «A la poesia!». Llavors, ella començà a bramular i em féu: «No toleraré que ningú de la meua família esdevinga un bohemi malfeiner sense ofici ni benefici. Si vols ser artista, fes-te músic. Sempre podràs fer unes oposicions i entrar en una banda de l’exèrcit».
—I estàs a l’exèrcit?
—No! Vaig estudiar violoncel al conservatori i ara he format un quartet de corda amb Mvua, Ardhi i Ziwa. De moment, ens va molt bé. Actuem en moltes cases de cultura.
5 comentaris:
Molt bona! Una mala llet continguda i que en poques línies fa uns quants girs. I dóna motius per pensar.
M'ha agradat moltíssim la fotografia i el blog és molt recomanable!
Desitjo que el meu també t'interessi :)
L'imperdible de ℓ'Àηimα
El Wingu fa molt ben fet. Jo, fa poc que ho he dit, en la pròxima reencarnació m'he demanat ser Tom Waits, que és músic i poeta, i té l'habilitat de saber cantar els seus propis versos acompanyant-se ell mateix al piano. Quina enveja!
Si d'alguna cosa em maleïsc és de no tindre ni puta idea de saber tocar un instrument.
Fins i tot Sòcrates va pretendre redimir-se en el llit de mort tocant un instrument abans que li portaren la cicuta. Però clar, el mal ja estava fet.
Lluís Bosch, Jordi Cirach, he fet una ullada als vostres blogs i m’han agradat; no estaria mal que els administradors els enllaçaren.
Té vostè raó, Alietes. Alguna vegada he pensat d’apuntar-me a un curset, per aprendre a traure acords o melodies a una guitarra o un piano, però el temps és tan escàs...
Apreciat Aquil·les: m'hauràs de perdonar aquest endarreriment en caure'm de bona manera al teu article... He estat en coma 17 dies i ara sembla que m'he recuperat; fins i tot als Prínceps els piquen les malalties.
Veig que Wingu trau favetes de l'olla i juga amb el Sistema (cases de cultura, oh la la!): sembla fotut això de ser un proletari vegetarià i haver de menjar dia rere dia.
Salutacions i espre amb deliri novetats de tota la nissaga.
A reveure.
Publica un comentari a l'entrada