Wingu ja ho deia des de ben menut: «M’agradaria volar com les milotxes!». I els altres cadells se’n reien fins que Kibanda, la matriarca, posava orde. Wingu romania al centre del cercle. «Nens, la ingravidesa naix de l’esperit, no de la massa corpòria», pontificava enigmàticament la líder del clan, mentre alçava la trompa i enlairava trompeteigs d’autoritat. Només Mwezi mirava embadalida el pobre Wingu, que intentava escapolir-se avergonyit. Ara, ella i el seu fill esperen cada dia, amb cara de badoqueria i felicitat, l’arribada del príncep de les milotxes.
5 comentaris:
Estimada persona Aquil·les Sisternes: estic una mica avergonyit de veure quina poca categoria tenen les fabuloses persones lectores d'aquest blog. Davant d'una joia així, davant la sensibilitat del teu article, ha passat totalment desapercebut: 2 divertits, i interessant i per suposat, el meu, 1 genial...
Sembla que de la mateixa forma que no hi ha mercats on vénen amics, tampoc el personal està per la tasca de gastar paraules...
Batubalolla fins on arriba la crisi!
Però haig de dir-te que pots contar amb la meua humil persona per a tot allò que escrigues de la teua mà, puny, - collons- i lletra.
Sembla que l'aventura funesta del capità Superflipo té atrapats a tota la classe intel·lectual valencianeta.
Dóna records als nostres Wingu, Kibanda i Mwezi. Des d'ara mateix, formen indistintament i indiferent a les modes escritorils - excusa'm per l'expressió però m'ha eixit del moll de l'os- ,part del meu coret de cotó.
EL príncep de les milotxes
Postdata: perdona'ls perquè no saben el que es perden.
No em tingues en consideració l'accent mortal que m'he deixat, però restaria bé el text tot dient:... no hi ha mercats on venen i vénen amics...
Sempre teu,
El príncep de les milotxes
Sereníssima altesa reial, més d’una vegada he estat a punt d’abandonar aquesta sèrie de faules. En alguna ocasió, pels comentaris certament feridors; en altres moments, pel silenci gèlid i espès (u té el seu coret!). Però a última hora, sempre m’acaba arribant alguna paraula d’ànim —aïllada o minoritària, que ve a ser el mateix— d’Alietes, d’un príncep... Per això continue amb les ficcions protagonitzades per animalets.
És veritat, Aquil·les, el seu faulari m'agrada. I esta faula no és una excepció. Jo també sóc un amant dels animalets personificats. Em fan molta gràcia (sempre que estiguen ben escrits, clar). No es deixe influir negativament pels silencis. Endavant.
l'interessant al comptador és meu... a mi també m'agrada molt el seu faulari (vaig a buscar que collons vol dir eixa paraulota... jejej!!) i no hi ha res més bonic que un agraït silenci abans de que un dolent comentari el cague... (llei de murphy?)
Publica un comentari a l'entrada