dijous, 17 de setembre del 2009

A voltes amb William Faulkner

Jo crec que alguna persona s’està dedicant a sembrar la més absoluta de les confusions. En un recent post, el Santíssim Pare afirmava que El dia que sempre era Setembre és “un bon exemple de nova novel·la satírica i romàntica grega” i adjudicava l’autoria a Dionisos Papallona. Primera impostura! Posteriorment, la senyora Reencarnación Palomino, amb aire desafiant, proclamà que la història està basada en fets reals i narra l’experiència de la doctora Elizabeth Saw, que utilitzava un blog —existia Internet en època de Faulkner?— com a teràpia rehabilitadora per a pacients esquizofrènics, al centre psiquiàtric de Yoknapatawpha (Mississippi, EEUU), afegint que l’autor del llibre és William Faulkner. Segona impostura!

La senyora Palomino aporta, a més, un document fals: una portada evidentment manipulada del llibre en qüestió. ¿Estava sotmès a teràpia psiquiàtrica Benjamin "Benjy" Compson, el xic menut dels Compson? No! Aquest personatge de William Faulkner no necessitava atenció de cap psiquiatra. En tot cas, la necessitava d’un psicòleg, perquè era autista i dèbil mental. Siguem seriosos! En realitat, aquesta obra és de Julio Cortázar. Pertany —ja ho haureu suposat— al realisme fantàstic. Hom escurçà el títol complet de l’edició original, El día que siempre era septiembre para la señorita Cora, en publicar-ne, a Barcelona, una adaptació per als alumnes d’ESO, traduïda al català per Quim Monzó. Ací està la prova:

6 comentaris:

Capità Superflipo ha dit...

Em convenç prou la seua aportació, Superagent. Però tinc un dubte:

Em queda clar que el llibre pertany al gènere o subgènere de la literatura fantàstica realista, però, pel que diu, el tema no es correspon a cap dels dos presentats pel Santíssim Pare i Dª. Reencarnación. Podria explicar-nos breument de què va el llibre?

Superagent Pardo ha dit...

Narra les vicissituds, al llarg d’un dia de setembre, d’un adolescent que va a ser operat de cataractes i de la infermera que l’atén. El xic descobreix que ella és un transsexual i que ell mateix, sense saber-ho, té inclinacions homosexuals. S’enamoren i el dia se’ls fa etern. La mare del jove pateix un atac de desesperació. El toc de realisme fantàstic el posa la cua de porc que li surt al doctor que ha de fer l’operació, que també sap allò de la senyoreta Cora i està enamorat d’ella (o d'ell). Als instituts, utilitzen aquesta lectura per a inculcar als xiquets el respecte a la diversitat i a la lliure elecció de gènere. És un relat genial del Cortázar més desconegut.

Anònim ha dit...

Superagent, vostè és detectiu o professor de literatura?

Superagent Pardo ha dit...

Sóc pare i tinc filles que van a l’institut. M’agrada de supervisar els seus exercicis i els treballs que els encomanen. Quan vaig llegir la novel·la, reconec que em vaig esglaiar un poc, però la meua dona diu que no passe pena, que les xiquetes, sobretot la més major, que va a 3r, és ja molt madura.

Capità Superflipo ha dit...

Una gran història, sense dubte. He estat buscant el llibre a algunes llibreries i no hi ha rastre d'ell. Tampoc l'he trobat per Internet. Algú el té i podria deixar-me'l o penjollar un xicotet fragment del seu text?

Superagent Pardo ha dit...

Jo li'l deixaria de mil amors, però no sé que n'ha fet la meua filla.