Des de la porta de la perruqueria observe els meus cabells tallats que jauen ja a terra amuntonats, llestos per arreplegar i deixar-los a l'asèptica bossa de fem ... "ja feia set mesos? uff, com passa el temps!"... sobtadament m'invadix una vella sensació de pèrdua..., i isc al carrer amb el galant somriure del dol superat, acaronant els meus curts cabells, renaixcuts, reanimats...
i de nou el dubte: que quedava d'aquelles carícies als meus cabells? quan de temps romanen al nostre físic les deixalles d'un sentiment?
5 comentaris:
Al nostre físic no se, a la nostre psique tant com la memòria admet o la voluntat de reciclatge ens ho permet, romanticon que eres un romanticon.
jo també pense de vegades en la voluntat de reciclatge quan veig a algú que du el nom tatuat d'algú...
Estimat Funambuliste, veig que molts dels seus posts, com és este mateix, recorren al tòpic literari de l'Ubi Sunt. M'agradaria deixar-li este poema del gran François Villon, que també és un Ubi Sunt. Comença parlant d'un xativí famós i diu així:
"Qué s'ha fet de Calixt Tercer,
el darrer mort amb aquest nom
i que fou Sant Pare quatre anys?
On és Alfons, rei d'Aragó,
el graciós duc de Borbó
i Artús, el duc de Bretanya,
i Carles Seté, el Bo?
Qué s'ha fet del gran Carlemany?
I Jaume, sobirà d'Escòcia,
el qual tenia mitja cara
vermella com una ametista
des dels cabells fins al mentó?
I aquell rei de Xipre, famós,
ai,las!, i el bon rei d'Espanya
de qui mai no recorde el nom?
Qué s'ha fet del gran Carlemany?
És millor que no en parle més:
el món no és més que un engany.
La mort ningú no la pot véncer
i contra ella res no val.
Una pregunta més faré:
On és Lancelot de Bretanya
i on són els seus avantpassats?
Qué s'ha fet del gran Carlemany?
On és Claquin, el bon bretó?
On el comte Delfí d'Auvèrnia
o bé el difunt duc d'Alençon?
Qué s'ha fet del gran Carlemany?"
Espere que li haja agradat.
Hostris Alietes! que he tingut que buscar el que vol dir Ubi Sunt... xè, home, que no veu que jo soc de pocs estudis!!! però mire, ara que sé el que és li done tota la raó... faig massa "Ubi sunt", tindré que fer-me-ho veure (o beure), serà malaltís?, tindrà cura?, se'm passarà amb el temps?...
i el poemeta m'ha agradat molt... (i és que com deia aquell mentres escoltava una cançó de mikel erentxun "queden tan poquetes coses originals en este món!!!")
Mikel Eretxun o Mikel Canon?
Publica un comentari a l'entrada