dimecres, 23 de setembre de 2009

Arnau del Bosc


Més d’un s’haurà preguntat, en passar pel carrer Bosc, paral·lel al carrer d’en Gai, qui seria el personatge que dóna nom a aquesta via. Arnau del Bosc nasqué a Lleida, el 1258, i morí en Adrianòpolis, el 1305. Pertanyia a un petit llinatge de la noblesa lleidatana que, en avançar la conquesta de les terres meridionals valencianes, marxà a Xàtiva i s’establí al barri del Mercat. Als vint-i-un anys, Arnau es véu involucrat a la mort del seu veí Bernat Gai. Fugí al Grau de València i embarcà en una nau que salpava cap a Itàlia. A Brindisi, féu amistat amb Roger de Flor. Ambdós s’acolliren a la protecció del capità d’una nau templera atracada al port de la ciutat. Els joves navegaren un temps, fins que Roger fou admès com a monjo templer. A partir de llavors, la fama de fra Roger s’escampà per tota la Mediterrània. Arnau el seguia sempre. Durant la darrera Croada, els dos participaren a l’evacuació de Sant Joan d'Acre (1291), on sembla que es van emparar d’una part dels béns del Temple. Havent arribat al gran mestre notícies del furt, Roger fou expulsat de l’orde. Els dos amics es refugiaren a Gènova, armaren una galera i marxaren a Nàpols. Allí oferiren llurs serveis a Robert I. En ser rebutjats, els oferiren a Frederic II de Sicília, que els acceptà. L’antic monjo i el seu guardaespatlles esdevingueren, doncs, mercenaris al servei del fill de Pere el Gran, que nomenà Roger vicealmirall (Arnau esdevingué el seu lloctinent). Frederic havia contractat també els serveis d’una companyia d'almogàvers catalans famosos des de temps de les conquestes d’Al-Mayûrqa i Balansiya. Després de la Pau de Caltabellotta de 1302 (que posà fi a les lluites entre catalans i francesos), els dos amics i els almogàvers quedaren sense feina. El 1303, però, l'emperador de Bizanci, Andrònic II Paleòleg, demanà ajuda per a repel·lir els atacs turcs. Roger constituí la Companyia Catalana d'Orient (Magna Societas Catalanorum), nomenant Arnau un dels capitans. Demanà a l’emperador bizantí la mà de la seua neboda (Maria, filla del tsar de Bulgària), el títol de megaduc i paga cada quatre mesos. En ser-li acceptades les condicions, salparen cap a Constantinoble i es posaren al servei d'Andrònic, lluitant victoriosament contra els turcs. Feren famós el seu crit de guerra, «Desperta, ferro! Desperta!», proferit abans d'entrar en batalla. En 1304, obtingueren grans èxits, conquistant Filadèlfia, Magnèsia i Efes, i obligant els turcs a retirar-se a les muntanyes del Taure (Ramon Muntaner ho narra a la seua Crònica: els almogàvers feren front a 40.000 turcs, que fugiren després de perdre 18.000 homes). L'emperador agraí les victòries de Roger complint allò pactat. El nomenà cèsar i el casà amb Maria (Arnau del Bosc prengué per esposa Irene, filla il·legítima de l’emperador). El títol de megaduc passà a Berenguer d’Entença, acabat d’arribar a Bizanci amb ordres de Jaume II (Berenguer d'Entença i Montcada, futur capità dels almogàvers, era germà de Saurina, esposa de Roger de Lloria, fundadora del monestir xativí de Santa Clara). Les cessions d’Andrònic desfermaren, però, les intrigues palatines. Miquel, fill de l’emperador, convidà Roger a un banquet que s’havia de celebrar en Adrianòpolis (l'actual Edirne). En acabar el festí (el 4 d’abril del 1305), uns mercenaris alans assassinaren Roger i 130 capitans de la seua guàrdia, entre ells Arnau del Bosc. Miquel confiava que els almogàvers es rendirien. Els fets provocaren, però, l’ira dels catalans. Després d’una resistència heroica a Gal·lípoli (amb intervenció destacada de Ramon Muntaner, racional de la companyia), els catalans, comandats per Berenguer d'Entença, aconseguiren trencar el setge de grecs i alans, i devastaren a consciència, durant dos anys, totes les viles i ciutats de l’imperi. L’acció fou coneguda com la “venjança catalana”. La fama d’aquestes gestes arribà, gràcies a la Crònica de Ramon Muntaner, a terres valencianes. La figura de Roger de Flor fou model per a la novel·la Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell. A Xàtiva, els jurats de la ciutat decidiren de dedicar-li un carrer a Arnau del Bosc.

5 comentaris:

Lo Pol ha dit...

Hòstia, quin nivell per començar! Espectacular, Escrivà. Qui puga que arree!

Cul de sac ha dit...

Collons Escrivà, quin inici. Com diu LoPol, ha posat el nivell tan alt que alguns cagarrites, com jo, que estaven plantejant-se la participació, ara veiem forat per les quatre cares del full. Excel·lent treball científic (o metafísic) i gran aportació al concurs. Farem el que podrem. Enhorabona.

escrivà de cort ha dit...

No s'equivoque, benvolgut amic Cul de sac. Açò no és, de cap de les maneres, un treball científic. És una biografia absolutament fictícia d'Arnau del Bosc. Els treballs científics (o metafísics) els solen fer els historiadors locals. Moltes gràcies a vostè i al senyor lo Pol per les seues paraules. No hi ha res com tenir amics, sí senyor!

Anònim ha dit...

Collons! Quina pesantor narrativa. Ma que ets pedant. Entre "dramaturs" i "narrators" el penchol està fet una "Parnaso".

Superagent Pardo ha dit...

Capaç hauràs estat de llegir-te tot el text! Però home, si no t’agrada el “Parnàs”, arrea-te-les amb la música a altra part! Hi ha centenars de mils de blogs. Ui, ui, ui... No serà que ets masoca? O és que has fet una promesa a la Mare de Déu?