Sr Cul de Sac: lo de la sobrietat de la pedra té un passe, però no sé si una paret de bar plena de pernils és molt bon exemple de 'sobrietat'... La presència de tiradors de cervesa, a més, emporta a pensar més bén en la impertorbable "ebrietat".
Tal vegada per a vosté no ho siga, senyor Calinca, donada la seua condició d'activista vegetarià, però per a mi la cultura gastronòmica, la seua història i tradició és un magnífic exemple de sobrietat. I que millor exemple de sobrietat gastronòmica, de tradició que un bon ibèric de bellota. Això del tirador de cervesa és suplementari i d'això segur que vosté no renega (que ens coneixem).
La gastronomia és una de les poques senyes identitàries serioses que queden davant la qual no caben discusions. Una taula parada sempre convida al bonrotllisme. Això del vegetarianisme és una moda ben insulsa i asèptica; em porta a la fredor d'una sala d'hospital.
Sr. Cul de Sac, vosté ha patit molt fent dura penitència per terres segovianes. El Mesón José Maria… quasi res! Tota una catedral del bon menjar. Va caure un porquet?
Vosté si que sap! i no el vegetarià del Sr. Cal·linca.
Completament d'acord, Alietes, per això allò de la sobrietat en la cultura gastronòmica (i tot el que comporta). Un porquet en Casa Jose María i alguna cosa mes senyor Superflipo. He tingut la sort de poder gaudir en Casa Duque, El Villena, El Divino, Asador Bernardino, El Rancho (de Torrecaballeros), L'Hostal Real (Sepúlveda) i la no menys magnífica casa de tapes El Mesón de las Conchas a Salamanca. Com veurà, tota una penitència.
Anònim, tot depén de com siga de xicotet o de gran l'ull de qui llig. Cul de sac li acaba d'oferir una bona llista de llocs on menjar de puta mare si mai fa un viatge per Segòvia i aquelles terres, però vosté només llig que quatre gats van de canyes. Cada dia és més roín la colla d'anònims que entra al bloc!
Sóc seguidor habitual del Penjoll i a vegades he fet algun comentari com a anònim. Ho dic perquè m'ha paregut ofensiu i prepotent el comentari d'Alietes. A tots els anònims no podeu clavar-nos en el mateix sac. A més, els anònims som, generalment lectors que entrem a llegir, no a escriure. I si les coses van mal, no se li pot tirar la culpa als lectors.
A l'últim anònim: jo no crec que siga prepotent el comentari d'Alietes. Ofensiu potser, però dirigit a l'anterior anònim i en raó. Este si que pretenia, únicament, ofendre amb els seus comentaris i suficient és que se li ha donat una explicació. És cert que no es pot generalitzar, però la resposta no és per a cap comentari seu i que es parle de "colla d'anònims" és degut al fet que últimament hi ha moltes actituds o comentaris en la línia de burla i menyspreu del citat primer anònim. Si vosté es limita a ser un lector i fer comentaris constructius no tindria per que donar-se per al·ludit. I una altra cosa, no se d'on es trau que les coses van mal.
Anem per parts. No sé què hi ha de vegetarià en el meu comentari. ¿Cal ser vegetarià per adonar-se que una paret plena de pernils és una manera xocant de parlar de "sobrietat"?
Diu un dels anònims la següent frase, potser antològica: "A tots els anònims no podeu clavar-nos en el mateix sac". ¿Com que no? ¿Què volen, tractament individualitzat? No em toque els collons, per favor! Si vosté escriu com a anònim s'arrisca a formar part d'una colla d'individus que de vegades cal denominar "colla de subnormals". Si vol ser algú, pose's un nom.
Li torne a dir que la sobrietat està en la cultura gastronómica, la tradició culinària, el bagatge d'anys de cultura al voltant de la taula i tot el que això representa. La foto, i els pernils, tan sols és un exemple d'eixa cultura (i li assegure que en el lloc on es va fer es respira perfectament l'ambient de tradició, bagatge i sobrietat de les coses de sempre que no es deurien perdre). En efecte això de vegetarià ho he dit jo, suposant que potser a vosté pel simple fet de ser-ho no li pareguera interessant eixe concepte de la gastronomia i la part carnívora que arrossega. Si no és així, he suposat malament. Dels anònims no hi ha mes que parlar, està tot dit.
A mi el que em sembla prepotent és que un Anònim jutge que este bloc és cada vegada més roín i es quede tan ample: xe, aporte'ns alguna coseta més. I em sembla ofensiu que diga que els penjollaires som una colla d'amics borratxins, quan en realitat som alcohòlics empedreïts.
Jo he parlat del vegetarianisme com una moda. I ho és. Una moda malaltissa, quasi una obsessió en alguns casos. (Ja sé que no és el seu cas, Calinca, però ha d'admetre que hi ha a muntó de gent que s'aferra al vegetarianisme (o a un barat succedani) per controlar-se les calories que ingerix). Estar pendent de la bàscula i no del gust que un passa menjant és una moda lamentable.
És veritat, Anònim, té tota la raó: som una colla de subnormals, però, eh que tots ho passem bé? Uns ho passem bé creant i altres s'ho passen bé intentant destruir. Cascú és com és i es mostra de la manera que és dins, això sí, de la mateixa subnormalitat compartida.
16 comentaris:
Sr Cul de Sac: lo de la sobrietat de la pedra té un passe, però no sé si una paret de bar plena de pernils és molt bon exemple de 'sobrietat'... La presència de tiradors de cervesa, a més, emporta a pensar més bén en la impertorbable "ebrietat".
Tal vegada per a vosté no ho siga, senyor Calinca, donada la seua condició d'activista vegetarià, però per a mi la cultura gastronòmica, la seua història i tradició és un magnífic exemple de sobrietat. I que millor exemple de sobrietat gastronòmica, de tradició que un bon ibèric de bellota. Això del tirador de cervesa és suplementari i d'això segur que vosté no renega (que ens coneixem).
Què ha passat amb el conte porno de Ko-jons?
La gastronomia és una de les poques senyes identitàries serioses que queden davant la qual no caben discusions. Una taula parada sempre convida al bonrotllisme. Això del vegetarianisme és una moda ben insulsa i asèptica; em porta a la fredor d'una sala d'hospital.
Sr. Cul de Sac, vosté ha patit molt fent dura penitència per terres segovianes. El Mesón José Maria… quasi res! Tota una catedral del bon menjar. Va caure un porquet?
Vosté si que sap! i no el vegetarià del Sr. Cal·linca.
Completament d'acord, Alietes, per això allò de la sobrietat en la cultura gastronòmica (i tot el que comporta). Un porquet en Casa Jose María i alguna cosa mes senyor Superflipo. He tingut la sort de poder gaudir en Casa Duque, El Villena, El Divino, Asador Bernardino, El Rancho (de Torrecaballeros), L'Hostal Real (Sepúlveda) i la no menys magnífica casa de tapes El Mesón de las Conchas a Salamanca. Com veurà, tota una penitència.
Este blog cada dia es més roí. A qui li interesa estar al dia de les aventures d'una colla d'amics borratxins?
Anònim, tot depén de com siga de xicotet o de gran l'ull de qui llig. Cul de sac li acaba d'oferir una bona llista de llocs on menjar de puta mare si mai fa un viatge per Segòvia i aquelles terres, però vosté només llig que quatre gats van de canyes. Cada dia és més roín la colla d'anònims que entra al bloc!
Sóc seguidor habitual del Penjoll i a vegades he fet algun comentari com a anònim. Ho dic perquè m'ha paregut ofensiu i prepotent el comentari d'Alietes. A tots els anònims no podeu clavar-nos en el mateix sac. A més, els anònims som, generalment lectors que entrem a llegir, no a escriure. I si les coses van mal, no se li pot tirar la culpa als lectors.
A l'últim anònim: jo no crec que siga prepotent el comentari d'Alietes. Ofensiu potser, però dirigit a l'anterior anònim i en raó. Este si que pretenia, únicament, ofendre amb els seus comentaris i suficient és que se li ha donat una explicació. És cert que no es pot generalitzar, però la resposta no és per a cap comentari seu i que es parle de "colla d'anònims" és degut al fet que últimament hi ha moltes actituds o comentaris en la línia de burla i menyspreu del citat primer anònim. Si vosté es limita a ser un lector i fer comentaris constructius no tindria per que donar-se per al·ludit. I una altra cosa, no se d'on es trau que les coses van mal.
Anem per parts. No sé què hi ha de vegetarià en el meu comentari. ¿Cal ser vegetarià per adonar-se que una paret plena de pernils és una manera xocant de parlar de "sobrietat"?
Diu un dels anònims la següent frase, potser antològica: "A tots els anònims no podeu clavar-nos en el mateix sac". ¿Com que no? ¿Què volen, tractament individualitzat? No em toque els collons, per favor! Si vosté escriu com a anònim s'arrisca a formar part d'una colla d'individus que de vegades cal denominar "colla de subnormals". Si vol ser algú, pose's un nom.
Li torne a dir que la sobrietat està en la cultura gastronómica, la tradició culinària, el bagatge d'anys de cultura al voltant de la taula i tot el que això representa. La foto, i els pernils, tan sols és un exemple d'eixa cultura (i li assegure que en el lloc on es va fer es respira perfectament l'ambient de tradició, bagatge i sobrietat de les coses de sempre que no es deurien perdre). En efecte això de vegetarià ho he dit jo, suposant que potser a vosté pel simple fet de ser-ho no li pareguera interessant eixe concepte de la gastronomia i la part carnívora que arrossega. Si no és així, he suposat malament. Dels anònims no hi ha mes que parlar, està tot dit.
Comprenc el que diu, Sr. Cul. El meu comentari era un aclariment: volia deixar clar que no sóc de cap manera un vegetarià dogmàtic ni proselitista.
A mi el que em sembla prepotent és que un Anònim jutge que este bloc és cada vegada més roín i es quede tan ample: xe, aporte'ns alguna coseta més. I em sembla ofensiu que diga que els penjollaires som una colla d'amics borratxins, quan en realitat som alcohòlics empedreïts.
Jo he parlat del vegetarianisme com una moda. I ho és. Una moda malaltissa, quasi una obsessió en alguns casos. (Ja sé que no és el seu cas, Calinca, però ha d'admetre que hi ha a muntó de gent que s'aferra al vegetarianisme (o a un barat succedani) per controlar-se les calories que ingerix). Estar pendent de la bàscula i no del gust que un passa menjant és una moda lamentable.
Tots els del penjoll son una colla de subnormals
És veritat, Anònim, té tota la raó: som una colla de subnormals, però, eh que tots ho passem bé? Uns ho passem bé creant i altres s'ho passen bé intentant destruir. Cascú és com és i es mostra de la manera que és dins, això sí, de la mateixa subnormalitat compartida.
Publica un comentari a l'entrada