Benvolguts penjollaires: Ens complau informar-vos que un dels relats que sortiran publicats en el proper número de La Lluna en un Cove (núm. 9), estarà dedicat a El Penjoll. De fet, l'autor, el Juli Vert, es va inspirar en la referència que l'editor de La Lluna en un Cove, Lluís M. Pérez, li va fer sobre una carta que havia enviat als responsables d'El Penjoll ja fa unes setmanes (es dóna la circumstància que Juli Vert és una de les persones estratament vinculades al projecte de La Lluna en un Cove, i per això manté vincles d'amistat amb tots els altres responsables d'aquesta publicació). A partir d'aquesta referència a la dita carta, Juli Vert va elabonar una història ficcionada, que va prendre la forma de relat breu, i que s'ha anomenat "La reserva". El relat, carregat d'ironia i de sarcasme atroç, vol ser un homenatge a tots aquells valencians que se senten desplaçats de la seua pròpia terra. Llegiu un fragment del text: "Un vell amic, entusiasmat, m'ha contat que ha sentit a dir que corre, a mitja veu, i en determinats cercles, la brama que els del govern ens estan preparant, a nosaltres, els valencians, una mena de reserva, com la dels indis americans, com la dels aborígens dels territoris ocupats pels vells imperis colonials. Sembla ser, segons m'ha referit l'amic, que aquesta bona gent del govern senten comunament una profunda inquietud sobre la nostra possible total i definitiva extinció com a poble, i volen posar-hi d'alguna manera remei." El relat està fent autèntic furor entre tots aquells que ja l'han llegit. A més, ens consta que un realitzador de cinema valencià s'ha posat en contacte amb Juli Vert per a proposar-li de fer una adaptació cinematogràfica d'aquest relat, en format de curtmetratge. Informeu-vos-en a la web oficial de La Lluna en un Cove http://www.lallunaenuncove.cat/index.htm (no accepteu imitacions).Darth Veider diu: "No vos resistiu! Passeu-vos al costat fosc de La Lluna... en un Cove!"
9 comentaris:
I dic jo, si "La Lluna en un Cove" desapareixera, es perdria gran cosa? Jo crec que no. Cada vegada entenc menys per què este lamentable pseudo-projecte pseudo-literari té tanta presència al Penjoll.
A mi em divertixen molt les "aportacions" de la Lluna en un Cove. I el que més m'agrada és la seua constància. No podem dir el mateix (de la constància vull dir) del projecte Tadeus Calinca. Un projecte autodescatalogat i que avui en dia es reduix a un senyor que comenta els escrits que considera lamentables d'un bloc, per altra banda, prou invisible de la catosfera.
Amics de la Lluna en un Cove, si em lligen, podrien confirmar-nos si és possible publicar sainets a la seua revista? Si és així, propose que encetem una campanya pública de recollida de signatures i demés per a regenerar el fracassat projecte calinquista tot aconseguint que publique un sainet a La Lluna en un Cove. Si som capaços d'unir les forces (actualment centrífugues) de Calinca i la Lluna en un Cove, potser encara estem a temps de fugir de la Reserva. Llarga vida als caps Lluna Pàl·lida en un Cove i Toru Assegut Cal·linca!
Enhorabona, Sr Refelet, ha escrit vosté un comentari ple d'inspiració. Només una cosa: ¿per què vosté i Superflipo (vaja duo!) s'empenyen en parlar de 'sainets'?
Vol dir que sí li abellix escriure a la Lluna Pal·lida en un Cove, però no un sainet, no? home a mi em té igual. Jo això del sainet ho he dit de broma. De fet, crec que és la primera vegada que ho dic. Per què un sainet i no una altra cosa hauria de preguntar-li-ho a Superflipo, jo només he seguit la broma. Però si s'anima a escriure altra cosa em sembla molt bé. De fet, és possible que aleshores em comprara la Lluna. Confesse que fins ara només he adquirit un número, el primer. Ara, el que no entenc, és perquè vosté l'anomena pseudoliteratura. És que ha comprat vosté també algun número? (confesse-ho!) Jo l'única cosa que li puc dir és que em vaig llegir un conte, el primer, un que parlava sobre un núvol, i em va semblar tan roí que no vaig continuar. Potser siga mala sort, perquè igual els altres estaven bé. També em vaig llegir un article d'un tal Joan Vicent Olmo que segons es diu a la pàgina de la Lluna en un Cove va nàixer a Xàtiva el 1970! no serà aquest un penjollaire encobert? Aquest escrivia un article defensant la necessitat d'escriure en paper. No em va convèncer, però era interessant.
Però jo de tot açò no m'atrevisc a dir que La Lluna en un Cove és pseudoliteratura perquè no conec prou la revista. Vosté sí? és que té vosté informació privilegiada? a vore si va a ser vosté Joan Vicent Olmo!?
Per altra banda, si és bona o roí això no és culpa dels editors, sinó dels qui hi publiquen. De fet, la idea em sembla genial, però igual el que manquen són escriptors. O potser tenen l'ego molt alt per rebaixar-se a publicar a aquesta revista fins que per ella sola no adquirisca major prestigi. Per solucionar açò, i coneixent la seua generositat i modèstia, l'anime a que millore la revista enviant un escrit, sainet o no, si és que no l'ha enviat ja, clar.
Estic amb Refelet.
Per cert, jo ja m'he passat al costat fosc de la Lluna... en un cove!
No es resistiu microrelatistes, saineters i penjollaires de les lletres valencianes.
Acabe de guanyar el 9è concurs, del vint-i-cinc d'agost de La lluna en un Cove!!!!!!!!!!!!!!!
Enhorabona Sr Dª Palomino. Veig també que ha enviat un escrit a la Lluna en un Cove. Arribarà l'afer Calinca al costat fosc de la Lluna...en un cove!? Segur que els nostres amics ens informaran amb la regularitat que acostumen.
Calinca, té raó, no es perdria gran cosa; com tampoc no es perdria si desapareguera El Penjoll (o sí?). Però estos de la Lluna en el Cove m'han robat el cor: s'ha de reconéixer la vàlua de la seua resistència!
A més, donen premis a penjollaires. Qué més volem? Enhorabona Donya Reencarnación!
¿Per què hauré escrit "desapareixera" en comptes de "desapareguera"? Quin lapsus!
La veritat és que el tema de la Lluna en un Cove no m'interessa ni el més mínim, i no tinc ni la més remota intenció d'entrar en els suposats jocs que planteja.
Publica un comentari a l'entrada