Anem a pams. Hauria d’escriure un editorial. Val, però porte ben bé hora i mitja assegut davant la pantalla de l’ordinador, embegut pel parpelleig intermitent del cursor i no acabe d’agafar el fil d’una idea que puga anar allargassant fins treure-li profit... Hi ha una mosca a l’estudi que em té encabronat, tinc la camiseta apegada al respatller de la cadira i per l’habitació sura una flaire semblant a la de la mortadel·la, l’origen de la qual dec ser jo mateix... Des de la finestra on estic veig un parell d’obrers encaramitats a una teulada que miren de refer, a poc a poc, peça a peça, des de la setmana passada. Tenen una fisonomia incerta. Entre sud-africans, sud-americans, o sud-ant a dojo per la ponentada. Estan negres, això si. Com jo mateix, que no me’n surt (ai!) amb aquest article dels collons. Què voleu? És agost! Hauria de ser perdut al bell mig dels Pirineus, cercant un clima més acorde amb la meua sang de pingüí. O vora mar, fent de pare i marit amatent mentrimentres amb la cua de l’ull repasse les xicones mig despullades, de rodoneses vertiginoses i plecs suggerents, amb vestits de bany impossibles, empeltats a la regata del cul... Ep! Pare que ara sue més! Per què jo en agost?! Malparits! Perquè la resta heu fugit! M’heu deixat ací, abandonat. Mirant obrers panxuts enlloc de les sirenes del mediterrani... M’heu deixat “penjat”, creminals! I abans de fer un editorial en nom d’aquesta casa hauria d’haver resolt algunes preguntes. Dubtes essencials que em corquen el cervell. Com per exemple, per què li han fet un penjoll tan gran al Felip cinquè que hi ha a la capçalera del blog, boca en avall? I a més li degoteja! Com pot ser possible això si en aquesta posició tota la sang hauria de tenir-la al cap!! Per què el penjoll de la carassa no pateix les inconveniències de l’hivern i s’arrupeix com el de la resta dels mortals? I, per cert, per què una pilila com a referència literària? Per què aquesta fixació amb el pissorro!!! Jo vull vacances, per l’amordedéu! No fer-me palles mentals ací, amb la calor que fa... Toca! Ja se m’apega la filosofia d’aquest indret! Au, voleu una editorial? Doncs, toqueu-se els co...
8 comentaris:
És estiu i vaig més lent. Dic jo que deu ser cosa dels bioritmes.
La primera vegada que en vaig ser plenament conscient d'este fet va ser un migdia de juliol de camí al bar de l'Espanyoleto. Devia tindre uns vint-i-cinc anyets i pujava per la plaça de la bassa amb la sensació d'haver-me convertit en un fardatxo amb peus de plom.
com ja he li he dit a l'autor, molt bona feina.
D'altra banda enhorabona a Heidy i a ALietes.
Gràcies.
És un honor compartir amb Heidi la seua enhorabona. Per cert, Heidi, com es troba l'auelo? Qué ha sigut de Pedro? I Blanquita, qué diu?
Ko-jons, quin editorial més bonic i més tòrrid. I quines flaire, literàries i de les altres, que emet. Enhorabona, sí senyor!
S'agraeix la vostra benevolència...
només per estes editorials ja paga la pena (¿és diu així?) formar part d'aquest desgavell...
La veritat és que fer l'editorial d'agost quasi pareix un càstig, però aquesta li ha quedat molt graciosa.
Sr. Ko-jons:
tota la culpa és seua. Fent editorials tan bones com esta, segur que li "empatequen" alguna cosa més. Vega la part positiva... almenys ja no entra en l'ERO d'Agost.
Publica un comentari a l'entrada