Assemblea cal·linquista

Una nit memorable, sí senyor! Un grup de devots de l’Església Cal·linquista es va aplegar molt a prop del cel. La lluna sortia del cove i il·luminava les terrasses celestials. Sonava la música del sitar. Els feligresos compartien el pa —o les coques, tant se val—, el vi i la sidra —o l’hidra, o la hidra, vés tu a saber!—. Es va parlar, a l’assemblea de fidels, de qüestions humanes —dels vestits de Camps, posem per cas— i divines. La discussió sobre temes humans transcorria per canals de fraternitat i consens, sempre —clar— que Cal·linca no introduís la nota discordant. Es tastaven diferents classes de coques: de pebrot i tomaca, de ceba, de tonyina... Quan arribà el torn del vi, se suscità, però, un viu debat a l’assemblea, a causa de la malvolença, o la ignorància, d’un dels confrares. Es tractava d’un assumpte diví: són els Red Hot Chili Peppers escocesos emigrats a Califòrnia? O encara més: Toquen la gaita, els Red Hot Chili Peppers? Quan la controvèrsia doctrinal amenaçava de trencar l’harmonia de la pietosa trobada, el pontífex Cal·linca amonestà el neòfit que destorbava la pau dels congregats: «Escolta, tu! Estàs parlant dels Red Hot Chili Peppers o dels Red Hot Chili Pipers, Pi-pers? Si resulta ser que t’has equivocat, hauràs de demanar perdó a l’assemblea, fer un curs accelerat d’anglès i llegir-te set vegades tota la col·lecció de maleïts microrelats». Després d’açò, el bàlsam de l’assossec tornà als presents. Es passà a l’hidra, o la sidra, abans que els congregats marxaren a casa a les mateixes hores en què la ventafocs tornava a ser la ventafocs. Consta que el fidel díscol està penedit de les seues errades doctrinals.