dissabte, 11 de juliol del 2009

VA DE POETES! (XII)

Ahir al vespre vaig tindre el goig d’assistir al club de lectura de la biblioteca de Caldes de Malavella (el poblet de la Selva gironina on embotellen l’aigua amb gas que naix així de les fonts del terme, la Malavella i el Vichi; i on tenen també famosos balnearis). Hi participava Antonina Canyelles, poeta mallorquina i amiga d’experiències, de qui tinc l'honor de ser, com ella diu, un dels seus nóvios. L’Antonina té seixanta-sis anys, porta sempre pantalons i ha publicat tres llibres de poemes: Quadern de conseqüències (1980), Piercing (2005) i D’estructura circular, el més recent. Entre el primer i el segon, vint-i-cinc anys de silenci: no està malament. Li preguntes per qué i diu que perqué tenia el cap en altres negocis i que la poesia i els negocis no es porten bé.
>Li tragueren l’anell.

El disfressaren de sant Josep.

Me’l mostraren.

De viu havia estat mon pare.


>El dia que guanyàreu

se us inflaren les bolles

i se us encengué la cresta.


De llavors ençà
vàreu tenir una lletada.


Ja veieu que de tonteries poques amb Antonina. Té una mala hòstia entranyable, fuma negre i per la boca només diu que veritats, tu ja les entomaràs com pugues.

>La meva infància i jo
som dues vides

que a vegades ens trobam

en una foto.



>Menjaràs morena, no altres peixos.
Menjaràs arròs amb gramenera.
Beuràs aigua amb cabotins de la més bruta.

Et prohibiran trencar la ce i geminar la ela.
A poc a poc perdràs la fesomia.
A poc a poc perdrà sonoritat la essa.

La be i la ve serà un tant se me’n dóna.
El so neutre es tancarà com una porta.


Acabaràs amb el cos ple d’autopistes.


També li agrada practicar, com ella diu, la “poesia ficció”:

>Caius,
i si ens féssim
domadors
de caragols bovers?

Aniríem per les places

i cridaríem
uei, veniu,
us oferim
un espectacle insòlit:
caragols bovers

amb bicicleta,
boveríssims caragols
que toquen
Muñequita Linda
valent-se de les banyes.

I per acabar dos poemes:

>Tenc la ferradura de la sort
clavada al front

i fitorat enmig del pit

el corn de l’abundància.

Que els envejosos
comencin a plorar.


>Polaca,
roja

i mala puta.


Salut i per la vida!

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Estimat Alietes, post meravellós el que a penjat vosté ja que ha despertat el meu interés per aquesta poetessa.
Sols ha necessitat uns quants poemes per a presentar-nos-la.
En la meua opinió, el recull de poemes semblen pertànyer a una persona que té molt a donar i de qui aprendre. Diuen que els seus versos són evocadors i provocadors. Estic d'acord.
Pel que sembla, els anys improductius en llibres han sigut invertits en sembrar l'amor per la llengua mitjançant l'educació, el teatre i xicotetes aportacions d'ençà.
Gràcies amic.

Alietes el del Corralot ha dit...

Gràcies, Drac, per les seues paraules flamígeres.
Efectivament, l'Antonina és una d'aquelles persones combatives i inimitables.
Un poema de Piercing diu:
"Mai de mai
bandera blanca." Doncs, això.

Tadeus ha dit...

Magnífica entrada, Sr Alietes. Gràcies per contribuir a fer del Penjoll un lloc digne.

Anònim ha dit...

Xàtiva Digna

Lo Pol ha dit...

Memorable entrada, de veritat, gràcies per descobrir-nos esta poetessa tan engrescadora... Crec que el terme se li ajusta molt bé.

Anònim ha dit...

Estic flipat de que al Sr. Calín li agrade, però si és una catalana, si escriu en català i amb l geminada i segur que pensa que el català està discriminat...però clar és que com ho ha escrit ALietes....