Assegut al piano, feia gaudir tot el palau amb el Claire de Lune de Debussy.
De sobte es va escoltar un dispar i el pianista va caure sobre les tecles, donant per acabada la peça musical.
Qui hauria sigut? Entre el tumulte s´apreciava un violí abandonat al terra... Hauria estat un atac en clau de sol?
4 comentaris:
Qúé no faran les enveges? És un dels pecats capitals i, crec, un dels temes més poc abordats en literatura. Perqué, no ho dubten, el violinista ha disparat contra el pianista per enveja: no podia suportar que l'estrella fóra l'altre.
Sí senyor Alietes; l´enveja ha estat sempre un tema molt utilitzat a la literatura.
Però, qui li diu a vosté que ha estat el violinista i no un altre pianista, una esposa gelosa o un ex-amic traït, els qui han posat un parany per incriminar un afamat violinista, rival directe del nostre amic el pianista.
Mai podrem saber qui va matar el pianista...
PD.... Me´n vaig a nadar un "ratet"
Diu Txèkhov, a tall d'exemple, que si a l'escenografia d'una obra de teatre hi ha un clau en una biga, aquell clau està allí perqué un dels personatges acabe penjant-s'hi.
Si vosté ha posat un violí en l'escenografia del seu relat, i ho ha remarcat (perqué vosté diu que "s'apreciava un violí abandonat"), és perqué el violinista té alguna cosa a vore amb l'assassinat del pianista. Alguna cosa de pes.
Per tant, ha sigut Txèkhov que m'ho ha dit.
Probablement el violinista és un assassí en sèrie que es dedica a destrossar els seus companys.
"Ahora mismo hay dos vías de investigación abiertas... No podemos descartar que los autores vengan de tierras más lejanas...."
No sé no sé. Potser el pianista s´ho va guanyar... potser el violinista sols és la segona vícitima.
Potser algun autor inspirat ens desvetlla el misteri.
Esperarem a veure si algú diu alguna cosa més...
En qualsevol cas, agraesc molt els seus comentaris, sempre il.lustratius.
N´aprenc molt amb vosté senyor Alietes
Publica un comentari a l'entrada