dimecres, 22 de juliol de 2009

tòrrida

La veïna em mira mentre rega les plantes de maria, com cada dia després de prendre el sol en sostenidors. Què la fa assoleiar-se en un dia com aquest? Fins i tot el mar calent de la vesprada és millor que la brafegada de ponent embolicat de sorra que et deixa fet un pit de pollastre empanat en eixir.

Baix de ma casa hi ha un jardí que era d'una marquesa, arribe i aparque la bicicleta al bust del seu difunt marit. M'espera la cervesa, freda i prèvia a una nit calenta, sabent que no vull anar al llit a suar. L'alé de l'estiu bull al meu voltant i recorde que mentre hi tinc obres no puc dormir a la terrassa.

L'ambient es va buidant. La gana m'obliga a tornar al cau. Les quatre altures a peu no són res al costat del carrer aixecat per les obres del Zapatero. Fàstic de pols que tinc a tots els mobles, ja podien haver començat a l'hivern. Visite el refrigerador i no hi ha res de nou. Tot suggereix pa florit de disseny i alguna fruita comestible de postre. La sortida dels noodles sembla la més idònia. Total... és fideuà xinesa, si més no.

Algú crida a la matinada. Mig barri no podrà tornar a dormir. L'altre mig ja era despert, surava com l'oli en un mar calent.