Aquella setmana Faust el notari havia llegit vint-i-tres escriptures al seu despatx. La minuta per cada una d'elles, 650 €. A l'església de Sant Judes, el diumenge, rescabalava els seus pecats exercint d'escolà. Llegia les sagrades escriptures i deixava 3 € i 40 cèntims d'almoina.
5 comentaris:
reial com la ficció mateixa...
(patxorra dj.)
Cuidaet amb lo que dius dels notaris home, que uns quants són família!!
(es perdona per la cançó)
Se m'acut, que en lloc de deixar 3€ i 40 cèntims (que és una xifra neutra), Faust podria deixar 6€ i 66 cèntims que té molta més conya i arredonix el microrelat amb el nom del protagonista i amb la banda sonora. Qué li pareix?
Que era redundar en els tòpics diabòlics. M'apetia donar-li un aire de credebilitat, empastifant en la mateixa galeta també un poc de falsedat (església de Sant Judes), hipocresia (almoina neutra però versemblant i ridícula) i ironia (escriptures-santes escriptures). Vostés diran si la història és creïble o no.
Creïble! Autèntic!
Publica un comentari a l'entrada