divendres, 3 de juliol de 2009

Passejada pel meu poble.

Si passeges pels carrers del teu poble i observes amb atenció descobriràs con va transformant-se, canviant. Les persones envellim però el poble es transforma (com l'energia). Un dels llocs al que fa uns anyets anava per trobar als meus amics era la plaça de la Mercé de Xàtiva. Tenia arbres que donaven bona ombra i encara que sempre hi havien cotxes aparcats tenia cert encant.

Ara també hi ha arbres que decoren però no fan gens d'ombra i han col·locat uns banc per seure o prendre el sol.
De sobte el dubte (ai Funan...), quín model de ciutadà es pretén aconseguir amb aquesta distribució dels bancs? Resposta: exclusió, individualisme, solitud, egoisme,...
Ostia! que els costava fer açò:

Aquesta foto està feta en un parc públic de París dissenyat entre altres professionals per sociòlecs. Si observeu la disposició dels bancs i penseu què succeïx diríem: diàleg, conversa, socialització, companyonia, diversió...
Veritat que no és el mateix?
Doncs ara ve lo bo, aquesta foto no pertany a l'original però uns banc-taula-banc semblant a aquest es troben a la Granja de la Costera i en moltes àrees de descans.


Són, en la meua opinió, el grau màxim de convivència entre la gent.
Imagine partides d'escacs, parxís, dòmino i cartes.
Imagine projectes comuns a realitzar pel veïnat.
Imagine joves i no tan joves festejant.
Imagine que algun dia trobaré un com aquest al meu poble, en una plaça qualsevol.
En conegueu un?

Açó no s'acaba.
Recordeu la primera fotografia?
No hi ha una casa feta pols que canta per no plorar?
Ací teniu la placa que du penjada des de 1927 APAV (abans que Paco fora alcalde vitalici)

Us deixe aquest enllaç: Taquígraf Martí, d'ampliació i una reflexió:
Cap a on anem?
Salut.

12 comentaris:

Alietes el del Corralot ha dit...

Bon post, Drac.

No sé com ho veurà la resta de gent que entra al Penjoll però crec que últimament s'estan penjollant escrits de gran interés (i no em referiscs només als excelsos microrelats de Superflipo), encara que no s'acabe de generar massa debat. A vegades se me'n va el cap i pense en diferents publicacions en paper: una que ja tenim aparaulada, una altra en forma de llibreta amb els Mots de Patxanga, una altra de format mínim amb tots els microrelats publicats en El Penjoll (els del 2008 i els del 2009), i una altra amb els millors articles de Reflexió.

espardenyot ha dit...

en eixos detallets urbanístics és on radica la diferència entre fer una ciutat per viure o una per a consumir.

molt bon post, sí senyor

el funambuliste ha dit...

molt bon post, Drac... que dolents son eixos dubtes que ens venen de cop, ¿eh? m'ha agradat molt la seua reflexió... com a exiliat que ha tornat a viure a Xàtiva que soc, si que m'he adonat de que cada vegada esta ciutat és més impersonal, i menys comoda per a viure sobretot al casc antic... però bueno, tenim el que votem ¿no?
ah, Alietes, totálment d'acord amb voste... hi ha bona matèria prima, textos d'interés... serà una bonica tasca a fer, ja ho vorà!

Capità Superflipo ha dit...

Bona reflexió, Sir Drac. Un pedagog que ha treballat molt el tema de les ciutats des del punt de vista dels xiquets és Francesco Tonucci. Ací té un enllaç a un article seu on explica el projecte “La ciutat dels xiquets”:

http://www.ciccp.es/revistaIT/textos/pdf/08-Francesco%20Tonucci.pdf

I ací un a la pàgina web del projecte:

http://www.lacittadeibambini.org/spagnolo/interna.htm

Sens dubte, unes bones lectures d’estiu que recomane als penjollaires.

escrivà de cort ha dit...

Cap a on anem? Sir Drac Montdúver, la seua és allò que diem una pregunta retòrica. Mentre manen els actuals governants, anem cap a un model de ciutat dispersa, gestionada d’acord amb els interessos dels agents especuladors i supeditada al vehicle privat. De moment, sembla que aquest model és el que compta amb el suport majoritari de l'electorat. Per tant, els qui no estemd'acord amb ell hauríem de fer una intensa tasca pedagògica, per a tractar de canviar les coses.

Calinca ha dit...

M'ha agradat molt l'article de Mr Drac, ja que es fixa en detalls que solen passar desapercebuts i n'extrau conclusions interessants.

En el seu comentari, el Sr Escrivà dir el següent: "anem cap a un model de ciutat dispersa, gestionada d’acord amb els interessos dels agents especuladors i supeditada al vehicle privat". ¿Alguna vegada ha sigut d'una altra manera, Sr Escrivà? ¿Coneix algun cas en la historia?

escrivà de cort ha dit...

Senyor Calinca, em fa vostè algunes preguntes interessants, com ara si ha existit alguna vegada altre model i si jo el conec. Doncs, sí! Hi ha altre model i el conec. He llegit, per exemple, un treball (http://www.ximocorts.cat/pdf/Renovacio%20urbanaPDF.pdf) escrit per un penjollaire que vostè deu saludar alguna vegada.

Calinca ha dit...

Sr Escrivà, gràcies pel link. M'he llegit l'article per damunt i espere poder llegir-lo amb més profunditat, si trobe el temps. De tota manera, ja coneixia una mica la qüestió. D'entrada, diria que en esta qüestió s'estan barrejant dos conceptes diferents:

a) la planificació urbana d'una ciutat.

b) les possibles mesures parcials que poden millorar alguns aspectes de les ciutats.

A mi el concepte de 'planificació' em sona a antic, té un cert regust a barriada uniforme com les que encara es poden contemplar a Berlín o Moscou. També em sona a 'oportunitat perduda', en el sentit que, per molt que un planificador pense que té la gran solució per a la seua ciutat, molt possiblement s'equivocarà, i obtindrà resultats que no tenen molt a vore amb el que s'esperava. La realitat és infinitament més complexa que les utopies. Tinc entés que, en el cas de l'Eixample de Barcelona, planificat per Cerdà, hi havia previstos una sèrie de parcs i de places que finalment van quedar en res. L'Eixample barceloní de hui en dia és un espai horrible, asfalt pur i dur i cotxes a milers. ¿Ha d'haver planificació urbana? Evidentment. Però no vivim en un règim comunista, sinó en una democràcia occidental. Més que imaginar utopies que sonen molt xules, cal imaginar coses que siguen raonablement possibles en una economia de mercat. Vivim en un món en el qual prima la llibertat d'opció. Segurament hi ha molts xativins que volen un model de ciutat molt diferent als dels 'historiadors'. El que està clar, això sí, és que a hores d'ara, amb el poquet patrimoni que ens ha arribat després dels successius desenvolupaments urbans (la major part d'ells anteriors al Rus), cal protegir el que ens queda. Això està per damunt de tota possible acció planificadora. Ara bé, imaginem que en algun moment del futur canvia la tendència i la gent comença a opinar que els monuments antics cal enderrocar-los perquè són lletjos o inútils. Podria passar, ¿per què no? Al cap i a la fi, això és el que han fet els nostres avantpassats sense contemplacions fins a fa poques dècades.

Quant a b), és evident que hi ha experiències que s'han dut a terme en altres ciutats i que poden ser aplicables a Xàtiva. ¿Per què no? Ací no estem parlant de 'models de ciutat' sinó d'actuacions concretes. Benvinduges siguen: ordenació del trànsit, carrils-bici, eliminació de barreres arquitectòniques, etc. etc.

escrivà de cort ha dit...

Senyor Calinca, totes les ciutats europees avançades tenen plans d’ordenació que estableixen les grans línies de desenvolupament i les normes corresponents: un catàleg d’allò que es pot o no es pot fer, és a dir, de les infraccions urbanístiques. Altrament, la ciutat creixeria al seu aire, de forma orgànica, com un vegetal. Aquests instruments d’ordenació urbana solen contemplar, efectivament, eines de rang inferior, com els plans parcials o especials. Però tot ha d’estar il·luminat per un objectiu últim, que és el model ideal de ciutat al qual es vol tendir. Això ja es feia al Renaixement. Al Museu Nacional de les Marques, en Urbino (Itàlia), hi ha un quadre, "Veduta della città ideale", que expressa molt bé l’ideal urbanístit renaixentista. Aquell ideal es va plasmar, per exemple, a Pienza (ciutat vinculada al papa Alexandre VI) i Sabbioneta. Després, clar, les coses mai no encaixen mil·limètricament amb el model proposat. Estaria bo! S’ha de permetre la creativitat i les iniciatives privades. Però si no hi ha model ni ordenances, cadascú acaba fent allò que li dóna la gana. I no parle, naturalment, dels plans comunistes. El dictador Ceaucescu es va carregar, amb els seus plans, una tercera part de Bucarest, una ciutat que abans del règim comunista era coneguda com la París dels Balcans. Però ciutats com París, Viena, Barcelona, Brasília o Bolonya són producte dels plans urbanístics. Potser ho dubta? I aquests plans els van fer els urbanistes, no els historiadors. I totes són ciutats emplaçades en països on impera l’economia de mercat.

Calinca ha dit...

Em parla vosté de ciutats com París, Viena o Barcelona, i crec que comparar-les amb Xàtiva és una mica complicat. Es tracta de ciutats que tenen una dinàmica econòmica, influïda en gran mesura pel turisme, que els fa molt peculiars. Conec bé Barcelona. O més ben dit, conec bés les diferents Barcelones: la del Passeig de Gràcia i la dels barris perifèrics, la de Ciutat Vella i la del Raval, la de la Vila Olímpica i la Barceloneta. Qualsevol gran ciutat és una barreja de grandesa i misèria i una colecció d'encerts urbanístics mesclats amb desgavells urbanístics, com ara les torres d'edificis que s'apilonen a la costera de les primeres muntanyes de Collserola, o a l'altra banda del Besós, en Santa Coloma. Les ciutats no només són el que ens dieun les postals turístiques. Xàtiva, a molt petita escala, no és una excepció. Hui en dia existeixen normatives molt més estrictes pel que fa a les accions urbanístiques. Cal lluitar perquè es complisquen. Ara bé, sóc un poc escèptic amb allò que vosté diu: "tot ha d’estar il·luminat per un objectiu últim, que és el model ideal de ciutat al qual es vol tendir". I la gent que no vol participar d'este model, ¿què ha de fer? ¿Anar-se'n a un altre lloc? Una cosa és l'ordenació i racionalitat urbanística, inclosa la protecció del patrimoni, i una altra són les quimeres urbanístiques. Una cosa és pensar que és bo potenciar que la gent visca en el casc antic de Xàtiva, i una altra cosa és preguntar-li a la gent si realment vol viure en el cas antic. A més, com deia en l'anterior comentari, els alcaldes d'època democràtica de Xàtiva, entre ells el Rus, són hereus directes de tota mena de barbaritats urbanístiques, de manera que el problema els ve ja fet. ¿Es pot refer, reconduir? Fins a cert punt sí, però sols fins a cert punt.

Drac Montdúver ha dit...

Gràcies amics per l'interés suscitat amb aquest post especialment al Sr. Escrivà i l'amic Calinca que fan dels debats una font d'informació i tot un plaer el llegir-los.
Sr. Capità Superflipo quede en deute amb vosté per la seua aportació al post que m'ha semblat molt interessant.
Penseu que el nostre alcalde estaria disposat a formar part de la xarxa de Ciutats dels Xiquets com són Gandia i Alzira entre altres? Tal vegada al convertit-se en iaio ho vega des d'un altre punt de vista.
Xicotets detalls marquen la diferència, és el que pense. Cada vegada que passe per la Granja de la Costera de camí de casa i veig a la gent gran seguda baix l'anouer en els bancs-taula em fa sentir bé.

Josep Lluís ha dit...

Hola,

Sempre pense el mateix que tu quan veig bancs públics que es donen l'esquena. No entenc en què beneficia aquest canvi, que la gent no parle, es comunique? Ara, el súmmum de l'individualisme són aquests bancs individuals que estan posant en algunes ciutats, per exemple a la Plaça Universitat de Barcelona.

Salut!