Encara la recorde. Tu seguda davant meu i jo retraient-te, que si açò no pot seguir així, que si vull viure ma vida, que si no puc estar amb tu a totes hores... Em vaig veure als teus ulls tan bonics, tan humits, i llavors exclamares un "guau, guau" tan tendre, que ja mai ens hem tornat a separar.
4 comentaris:
Senyor Funambuliste, l´acabe de votar amb un genial, ja que no acostuma a tenir-ne molts i el relat m´ha agradat bastant.
Així i tot..... no podria vosté ser una mica menys NYONYO!!!!
No.
jejejeje!!!
Està discussio, és real, està basada en un fet real?
amic anònim, está totalment basada en una ficció real...
Publica un comentari a l'entrada