L’origen d’El Penjoll es troba a finals de l’any 1987 quan un grup d'estudiants de batxillerat de Xàtiva decidix fer una revista literària esguitada d’humor. En vàries ocasions s’ha comentat, entre els penjollaires, l’interés de fer un recorregut per la història d’aquells cinc primers fascicles d’El Penjoll editats en paper. Doncs anem a intentar amb esta sèrie fer recordar, a uns, i donar a conèixer, a altres, què era allò d’El Penjoll en paper a través d’una selecció dels seus textos.
Comencem pel primer número, o millor dit pel Fascicle A que era com figurava en aquella portada estampada en blanc i negre amb la part davantera dels DNI d’alguns penjollaires (com no cabien tots, es van ficar la dels més guapos) i on apareixia la capçalera amb les mateixes lletres que vint anys després presidixen este bloc.
El preu d’aquell Fascicle A era de 20 duros (dels d'abans) que servien per a intentar amortitzar el que costaven les fotocòpies en blanc i negre de les 32 pàgines de quartilla de grandària, numerades alfabèticament i que estaven escrites en la seua major part en castellà. Després d’algunes dificultats, que molt probablement es contarà en el següent post de la sèrie, el fascicle va vore la llum a finals de gener de 1988. D'ell es van vendre 97 exemplars.
El fascicle s’estructurava a partir d’una una sèrie de seccions “fixes”: editorial, índex, kòmik, citas citables, minutos musicales, cara a cara (entrevistes) i epíleg (a més de la portada i contraportada), que acompanyaven les aportacions dels diversos autors participants. Ací teniu el seu índex:
Els espais buits que quedaven en blanc en les pàgines s’omplien amb autopublicitat d’El Penjoll en to d’humor, com per exemple:
En este primer post reproduïm íntegrament (errades ortogràfiques incloses) la primera editorial en la història d’El Penjoll. Deia així:
Segurament et preguntes el perquè de tindre la revista a les teues mans. Puix soluciona-ho tú matxo! Perque nosaltres no ho sabem. Però si et poguem dir perquè va naixer: Doncs bé, aquesta revista només tractarà de reflexar les inquietuds de qualsevol persona que vullga comunicar les seues idees o preocupacions. El propòsit és comunicar-se, parlar, escoltar, imaginar, fer-te pensar... En definitiva: FER.
En un principi la volíem fer a mà (la revista, clar) perque pensavem que el fet d’escriure a mà era una expressió més interior del que escriu i per això mateix més espontània, més artística. Però és que... realment hi han lletres que donen por només mirar-les i pensant en vosaltres hem decidit fer-ho a màquina (la revista, clar) ja que us resultarà més cómode que no intentar descifrar alguns escrits.
Per què El Penjoll? El Penjoll és eixe “agarre” que està ahí i l’intentes agarrrar per a no caure al buit (¿el buit de la ignorància?). A més recordeu: “el que penja dona vida”.
Si voleu publicar alguna cosa (el que vullgau, bé sia escrit o dibixat) en aquest quadern o com vullgau nomenar-lo i amb la llengua que vullgau poseu-se en contacte amb:
- Vicent Palop, COU E, Institut José de Ribera.
- Juan Pedro Molina, 4t Experimental, Institut José de Ribera.
- Elies Barberà, COU B, del mateix institut.
- I per la zona de Canals i Moixent: Pepe Ramón Herrero, Institut de Canals, COU B.
El que tingau que presentar ho feu en un foli i a doble espai. Us ho publicarem segur, però feu-ho el millor que pugau. Cadascú dels autors que ací s’expressa es responsabilitza del que ell escriga. La revista no es fa càrrec de ningú dels que ací publiquen i està oberta a qualsevol opinió. La revista no té cap ideologia, sols la de l’expressió.
UN SALUT I UN APRETÓ DE MÀ
ELS EDITORS
ELS EDITORS
4 comentaris:
òstiaaaaaaa! Quina melangia! I què majors que som, caguenlou! Excel·lent sèrie, històrica....
Calinca pareix que no ix, veritat?
Quina vergonya! He llegit el post i la vergonya m'ha fet suar més que la calor.
El sol de l'estiu socarrat impacta en els caps, atabala i deixa mig atarantats.
Per favor, que algú pose una miqueta de trellat en esta secció.
De fet, cal?
'Calinca' no existia en 1987.
Publica un comentari a l'entrada