Estic llegint Las partículas elementales de Michel Houellebecq en els Compactos d'Anagrama. (No cal dir que la recomane a qualsevol penjollaire que vulga esmolar la mala baveta). M'assalta la sorpresa a la pàgina 215 en llegir este poemeta que ha escrit Bruno, un dels protagonistes de la novel·la:
Siempre la misma chorrada
del eterno retorno y todo ese bla bla.
Mientras yo bebo leche merengada
en la terraza del Zarathoustra.
del eterno retorno y todo ese bla bla.
Mientras yo bebo leche merengada
en la terraza del Zarathoustra.
És Houellebecq un heterònim de Calinca?!
8 comentaris:
Un altre pseudoautor? expulsem-lo també!
De tota la producció del Houellebecq Las partículas elementales és el que menys m'agrada. Li ha llegit alguna cosa més senyor Alietes? Més enllà de les novel·les (em quede amb Plataforma i La posibilidad de una isla, que no entenc per què és de les que menys agraden) a SUPERVIVENCIA, editat per Acuarela, té poemes (versos millor dit) molt bons.
Jo el vaig llegir fa dos anys. Em va agradar molt la part en què descriu la comuna hippie aquella. Molta mala llet... I es podria comparar allò amb certs llocs d'ara on es practiquen tota mena d'activitats místiques, com una religió més.
Comtessa, li he llegit "Ampliación del campo de batalla" que és una novel·leta curta, més senzilla, reduïda a un únic protagonista. S'hi relata la davallada d'un gris ninot de classe i edats mitjanes.
Volia llegir "Plataforma" però em van regalar "Les partícules". A poc a poc. I m'apunte el llibre de poemes.
Per cert, i la "cassalleta"?
Vicent, a mi, més que els personatges, que em semblen insuportables de tan patètics (una actualització realista de l'Ignatius Really de la Confabulació dels necis?) el que més m'interessa és el grau de causticitat a qué arriba en les reflexions sobre la societat actual; per exemple, al capítol que dedica a Julian i Aldous Huxley.
Ampliación va ser el primer que li vaig llegir, ni fu ni fa ni fo, però sí estic amb això que li diu a Vicent, que els personatges resulten insuportables de tan patètics, actualització realista d'Ignatius Reilly, sí senyor. La cassalleta me l'he beguda tota d'un glop, res de res he deixat al got!
Jo sols li he llegit Plataforma, però tornaré, i gràcies als comentaris crec que ben orientat. Sé que no en té molt bona fama, però aquella novel·la em va agradar.
El tinc pendent. S'està tot quietet al prestatge. Ara, amb el que heu comentat ja no sé si moure'l aviat o deixar-lo una mica més, aaaaiisssss!
Fes, Assumpta, fes. No tens res a perdre. És el bo que tenen els llibres, que si no t'agraden els pots deixar sense major càrrega de consciència ni xantatges emocionals.
Publica un comentari a l'entrada