(Dedicat a l'altre Capità Superflipo)
Només morir-me, em vaig trobar davant la porta del cel. Per allí ajocat estava Sant Pere qui, claus en mà i sense alçar-se, es va dirigir a mi dient-me: “Tu, copiamones: On vas tan de pressa? Què amagues en el puny que tan fort estrenys? Ja saps que ací no es poden entrar maleïts microrelats. Desfés-te d’ells o no et deixe passar”.
THE END
(... i perdoneu per l'extensió del microrelat: 333 caràcters)
(... i perdoneu per l'extensió del microrelat: 333 caràcters)
3 comentaris:
Els vicis costen molt de llevar però a mi el vicis cotxino este dels maleïts microrelats que se li ha quedat enganxat em divertix molt més ara que abans que hi havia un concurs (i una obligació creativa autoimposada) pel mig.
Li pregue de genolls i amb les mans juntetes que no abandone la sèrie encara que l'etiquete com li isca de la bossa.
Tot en esta vida té un principi i un final. La sèrie “El maleït microrelat”, també. Encara que no són maleits microrelats tots els que estan, estan tots els que són. El que hi haguera un concurs pel mig, no ha significat cap tipus d’obligació creativa autoimposada. Una cosa és publicar-los cada nit, mentre dura el concurs, i una altra el procés de creació. Si li fera cas a vosté si que atendria a una obligació. I l’única obligació que tinc és respectar el final de “El maleit microrelat XXXIII”. També li dic dos coses d’esta sèrie: 1) no ha estat el suficient valorada pels lectors d'El Penjoll; i 2) com passa amb els bons vins, guanya amb el temps.
En qualsevol cas, no es preocupe perquè tinc nous projectes en ment que el sorprendran...
Publica un comentari a l'entrada