dimarts, 23 de juny de 2009

Una vida de gos

Estic enamorat. No us penseu que el meu és un amor platònic, no. Li faria de bona gana una cunnilinció, però ella només se sent mare. Ah, i fuma un paquet diari de tabac ros. Si em vénen la tos i els esbufecs, creu que estic constipat. Odie el xarop, però si me’l dóna ella, em prendria mil ampolles!

3 comentaris:

Capità Superflipo ha dit...

Senyor Sisternes, vosté ni te vergonya ni la coneix. No ha tingut prou omplint-se les butxaques de premis en els Jocs Florils que ara ens oferix este esplèndid microrelat... doncs, això, que moltes gràcies pel regal.

Aquil·les Sisternes ha dit...

Senyor Capità, als amics, tot el que calga. Gràcies per la seua amabilitat.

PD
Als enemics, botifarra!

el funambuliste ha dit...

molt bon conte... quina enveja més sana... jajajaj!!!