Havia rebut una educació religiosa. Als vint anys, perdé la fe (vida de cràpula i llàgrimes amargues de la mare). Als quaranta, gràcies al R&B, tornà a creure. «Stevie Wonder és Déu!», proclamava. I així reptava els escèptics: «Déu és amor? L’amor és cec? Stevie és cec? Doncs, Stevie Wonder és Déu».
4 comentaris:
És el que té la lògica, que és impecable!
Quan augmenta el club de detractors, sempre és d’agrair alguna paraula amable.
Xe, ni cas!
Hem sembla molt bo. És difícil expressar una idea interessant en un espai tan reduït. La idea és clara i original, el joc de paraules m'agrada i està molt ben explicat. Amés, en conjunt és força divertit. Un punt positiu.
Publica un comentari a l'entrada