Coralina Colom m'ha regalat uns fulls (19) mecanografiats amb lletres del repertori de l'Ovidi. Estos fulls formen part dels textos que Coralina i Ovidi van recitar junts una nit de l'any 1971 al Teatre Romea. Val a dir que Coralina Colom és una eminència en l'ensenyament de la tècnica de la veu i l'expressió oral a Catalunya. Ara és professora emèrita de l'Institut del Teatre. Tinc la sort de ser un etern alumne seu fora d'horaris acadèmics. Més enllà de tècniques i hòsties ensenya humanitat. A vegades ve amb nosaltres al teatre i després anem a sopar i ella jura que s'ho passa d'allò més bé. Un plaer mutu. Potser un dia parlaré més de la Coralina. Segur que sí.
Els folis en qüestió declinen cap al color sépia amb les lletres passades a màquina, teclejades per l'Ovidi: els títols en majúscula, la resta no. Algunes lletres ballen. Alguns punts ja són foradets. En algunes pàgines el contorn de les grafies es difumina. Va com va, El desesperat, Sol d'estiu, Homenatje (sic) a Teresa,... així fins a 19 folis. Sí, algunes faltes de mecanògraf maldestre. A peu de pàgina posa Lletra i música: Ovidi Montllor. En totes hi ha el segell blau que diu: Ministerio de Información y turismo. 4 Delegación provincial de Barcelona. I la data: 16 Ene 1971: Censura passada.
Passe les mans per damunt d'estos fulls i demane a l'Ovidi que m'ungisca amb la seua honestedat i humiltat, i també amb la ràbia feréstega de la seua veu d'argelagues.
Els folis en qüestió declinen cap al color sépia amb les lletres passades a màquina, teclejades per l'Ovidi: els títols en majúscula, la resta no. Algunes lletres ballen. Alguns punts ja són foradets. En algunes pàgines el contorn de les grafies es difumina. Va com va, El desesperat, Sol d'estiu, Homenatje (sic) a Teresa,... així fins a 19 folis. Sí, algunes faltes de mecanògraf maldestre. A peu de pàgina posa Lletra i música: Ovidi Montllor. En totes hi ha el segell blau que diu: Ministerio de Información y turismo. 4 Delegación provincial de Barcelona. I la data: 16 Ene 1971: Censura passada.
Passe les mans per damunt d'estos fulls i demane a l'Ovidi que m'ungisca amb la seua honestedat i humiltat, i també amb la ràbia feréstega de la seua veu d'argelagues.
4 comentaris:
Això és un peasssssso de regal, per a guardar-lo tota la vida i deixar-lo en herència als fills i nets i lo que vinga!
Magnífic post!
Encara hui, o tal volta hui més que mai, molts tindríem que apendre de l'honestedat, la transparència i la capacitat de treball d'este homenot. Vaja espai en la freqüència amb què acarona eixos vells fulls, jo no m'arriscaria a provocar la més mínima erosió en ells, són una joia i memòria viva de moltes coses que s'estan perdent. Magnífica entrada.
Quin honor de papers i quin plaer és escoltar-lo de nou.
L'entrada és emocionant i bonica de veres Sr. Alietes.
Publica un comentari a l'entrada