Decidí aplicar-me al màxim en aquell canvi de vida, amb successives incorporacions: vegetarianisme macrobiòtic, reiki, ioga, meditació zen, flors de Bach... Perseguia l’equilibri físic i espiritual. Un dia, mirant el calendari i la gent, vaig ser conscient que havia arribat a la immortalitat.
dissabte, 20 de juny del 2009
Energia positiva
Decidí aplicar-me al màxim en aquell canvi de vida, amb successives incorporacions: vegetarianisme macrobiòtic, reiki, ioga, meditació zen, flors de Bach... Perseguia l’equilibri físic i espiritual. Un dia, mirant el calendari i la gent, vaig ser conscient que havia arribat a la immortalitat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
Vicent, està vosté tan ple d'energia que no sols m'ha xafat, sinó que se n'ha passat de 300 caràcters! acurte-ho, els espais també compten.
refelet, disculpe'm. Per xafar-lo, dic. Li assegure que, malgrat haver desenvolupat la percepció mitjançant tècniques zen, no he sigut conscient que vosté també estava penjant un microrelat.
Per altra banda, gràcies per recordar-me les normes pel que fa a extensió. Sóc un poc despistat. Ja està el retall fet.
Tranquil! és el que té estar ple d'energia!
Suggeridor microrelat. Però necessite d’un aclariment del senyor Vicent: el protagonista havia arribat a la immortalitat o va morir el mateix dia què va canviar de vida?
Ho dic perquè la immortalitat és un concepte inalcanzable: com es pot arribar a saber que u és immortal? Per exemple: jo sóc immortal mentre no es demostre el contrari, és dir, mentre no em mora. De fet, tots som immortals (com també immorals), fins que ens arriba el nostre San Martí. Encara que fins hui hi haguera algun immortal entre nosaltres: qui ens assegura que no es morirà el dia de demà? El concepte d’immortalitat és patafísicament impossible per irrealitzable, o si es prefereix, irrealitzable per impossible. Si de cas, s’hauria d’utilitzar el concepte de longevitat. Per este raonament m’incline a pensar que l’opció del seu microrelat és que el protagonista del mateix va morir el dia que va canviar de vida. I per això em sembla genial. Però traga'm de dubtes, perquè de no ser així, el seu microrrelat em deixaria decebut. Disculpe si el fique entre l'espasa i la paret, però m'agradaria saber què diu al respecte l'autor del microrelat.
Pel que fa al microrelat. Algú va dir una vegada: "Pensar lo que queréis". Realment, volia dir "pensad", però és un error habitual en castellà utilitzar l'infinitiu en compte de l'imperatiu. L'important és que va dir "queréis" on volia dir "queráis".
Trobe que la immortalitat no és un estat constatable amb la simple observació, a no ser que et peguen un tir i et quedes igual. El que vosté diu de la immortalitat seria aplicable a la vida, no?: u està viu mentre no mor.
La immortalitat -pense- seria una condició, una característica: una persona immortal no pot morir. La demostració empírica d'aquesta condició vindria a través del pas del temps, quan la gent normal mor i la persona immortal no, per molts anys que transcòrrguen.
Hi havia un personatge de còmic anomenat Jan Europa. Era immortal, si no recorde malament. També ho era Dorian Gray.
Comencem pel final, el trac de dubtes: Dorian Gray no era immortal. Al final de l’obra mor.
En quant a la immortalitat, continue pensant que paradoxalment no té a vore amb les persones (ni, tan se vol, amb els sers vius). Ara sí que considere que l’obra d’Oscar Wilde i la de tants altres (Groucho Marx, entre ells) és immortal passant de generació en generació.
Bé, anem al seu microrelat. Encara que jo volia que el protagonista morira el dia del canvi de vida, i m’estava plantejan si havia viscut realment el protagonista, el seu comentari fa que canvie la meua versió perquè ara m’adone que el seu personatge escrit en primera persona era fictici. I en la ficció és possible l’impossible... fins i tot haver mort el dia del canvi de vida i continuar vivint eternament.
El seu aclariment m’ha tret de tot dubte: el seu microrelat és dels pocs que trobe genial en este concurs.
Gràcies per la valoració que fa vosté del microrelat, Capità Superflipo.
Dorian Gray mor perquè perd la condició d'immortal, que sí tenia abans. Crec que hi estarem d'acord.
Efectivament, en la ficció és possible la immortalitat.
Sr. Vicent, ara m'assalta un altre dubte que no cal que em conteste: a més d'immortal, potser fos també immoral? S'imagina acabar el microrelat: "Un dia, mirant el calendari i la gent, vaig ser conscient que havia arribat a la immoralitat."
Publica un comentari a l'entrada