dilluns, 15 de juny del 2009

El petit gran home i la gran història brillant































Has volgut convertir Xàtiva en sinònim d’ignorant
has volgut fer la nostra terra poble de burros titots i maleducats.

Ompliràs les parets de plaques brillants i grans titulars en els periòdics pagats
Escopiràs pets, bufes i cagallons al parlar: “aleshores! gairebés! filldeputes! vos remataré!”
però ja tens reservat, indefectiblement cap per a avall, un lloc a la història amb Felip V al costat.

Tot i això no t’equivoques, no t’hem allí nosaltres posat,
nosaltres que et voldríem vore amb la teua gent lluitant…

Has estat tu. Tu i sols tu. Tu cabut i acomplexat

Tu, que t’estimes més fer el bufó al servei de València, Espanya i el Capital
portar misses, toreros, espanyols, diputats, arquitectes, exposicions, ovnis, avions i imputats
posar flors, parades militars, taullells que ballen al teu son, estòmacs agraïts, llepaculs cagats.

Però per cada traició, cada ofensa, com una maledicció dels maulets i els íbers de Sait,
Ets tu qui es torna més ínfim, més ridícul, més raquític, ninot botifler, titella insignificant,
Aquesta és la teua història, la teua placa brillant, el que tu has escrit, aquest és el teu llegat.

2 comentaris:

Alietes el del Corralot ha dit...

Oh, Tarsan, Tarsan, magnífic! Això és el que jo dic un poema escrit des dels budells. Sí, senyor! Un autèntic poema hereu de la desvergonyida, desacomplexada, procaç i verinosa llengua del grandíssim Françoise Villon.

Capità Superflipo ha dit...

És tot un poema!