dilluns, 22 de juny de 2009

Desengany


S’assecava el cabell, es maquillava. «És ben guapo. Crec que s’ha fixat en mi», imaginava. Polsims de purpurina, confeti i ales de papallona s’escolaven per les escletxes de la porta. La mare (a l’altre costat): «Què fas?». Ella (empipada): «Ai! Deixa’m, mare!». Quan arribà a la cita, ell no hi era.