La raó li deia que no ho podia fer, però les seues ànsies eren incontrolables.
Va recòrrer totes les tendes del carrer de Colom fins que va tenir unes quantes bosses ben plenes.
En arribar a casa, un tant atordit, es va posar la seua última adquisició, una samarreta amb el rètol: NO AL CONSUMISME.
5 comentaris:
Senyor Príncep Petit, com que no vam tenir oportunitat de conèixer-nos l'altre dia al simposi, no tinc ni idea del seu aspecte, però el dels seus microrelats m'agrada molt.
A més, veig que compartim el gust per les combinacions d'imatge i text.
Salut!
Senyor Aquil.les Sisternes.
Li he de dir que jo sé qui és, sé on viu i conec ben bé les seues filles.
Amés, en sóc un admirador. Les seves felicitacions m´afalaguen.
Senyor Príncep, en veritat el coneix o pensa creure que suposadament el coneix? A qui li haja dit que Aquil·les és en tal o en tal, pregunte-li si ho pot assegurar amb total i absoluta certitud.
Senyor Pardo, a vosté no sé si el conec, però el seu nickname em resulta, si més no, suggeridor.
Li he de dir que la diligència informativa és la qualitat principal de tot periodista, o de tot aspirant a ser-ho.
Així que he fet les meves pròpies esbrinacions.
Salut!!
Comprove que s’especula sobre la meua personalitat. Doncs... Au! A especular! Personalment, crec que és millor, de vegades, desconèixer la personalitat d’un autor o d’una autora; la ignorància permet centrar-se en el missatge i fer abstracció del missatger.
Publica un comentari a l'entrada