Al sisé dia d'investigació, Charles Darwin va descobrir que sols sobrevivien en l'evolució els més forts. I al seté va establir que un ens tan cabronot com Déu no podia existir. I no va poder dormir en tota la nit.
7 comentaris:
ITejada
ha dit...
Molt ben pensat aquest microrelat. De veritat hem sembla molt bo. La idea és original, mai ho hauria pensat. Tot i així, deixant de banda l'existència de Déu, crec que no és "cabrona" l'existència d'una selecció natural. Més aviat és el motiu que ha portat a l'home a superar-se a sí mateix i a les forces de la natura per arribar on som ara, encara que s'hagi demostrat que no sempre sóm capaços de gestionar aquesta inteligència que Déu (o la evolució) ens ha donat.
Jo tenia entés que sobreviu qui millor s'adapta a les condicions de l'existència (que no sempre, ni necessàriament, és el més fort). Seria, per tant, una forma d'intel·ligència (i no la força bruta) el motor de l'evolució. Potser per això, Darwin no va trobar massa contradicció entre Déu i l'evolució. En realitat, el savi no pogué dormir pensant en quina seria la recció de la seua dona quan s'assabentés del seu descobriment.
En realitat Darwin no va poder explicar mai les variacions en les espècies (motiu pel qual uns ésser s'adaptaven millor que uns altres). El mutacionisme explicaria l'origen d'aquestes variacions i més endavant el neodarwinisme uniria les dues teories per donar una definitiva. Aquestes mutacions es refereixen normalment a aspectes físics. Si bé és cert que la força bruta no sempre és la que s'imposa, Darwin parlava del més fort referint-se a aquell que per variacions genètiques estava més ben adaptat.
Gràcies a ITejada pels aclariments, molt pertinents, i a Aquil·les, per plantejar un dubte raonable. En realitat, es tracta d'una broma, però el tema dóna per a molt. Jo entenc allò del "més fort" en un sentit ampli, no estrictament físic.
El rotllo de l'adaptació no sempre és intrinsecament bo. Els usuaris d'este bloc, per exemple, estaríem condemnats a l'extinció per inadaptats. Ens ho mereixem? Això és un altre tema...
Una nit d'insomni,o més, és el preu que s'ha de pagar per matar al Pare. Sobretot si es tracta d'un "cabronot": interessant adjectivació més a l'estil de Lo Pol que no pas a l'estil d'un pietós Darwin.
Aquil·les, crec que parlem de dos tipus d'adaptació: vosté referix la "intel·ligència", però la intel·ligència" és un dels últims escalonets d'una llarguíssima escala entre els ésser vius: una cursilada, una mamonadeta d'humans i animals dits superiors. Si pensem en cèl·lules o en virus (que són formes de vida) o en animals ben simples com les meduses, els valors són la fortalesa, l'agressivitat i la violència per imposar-se al medi abans que el medi acabe engolint-los.
Els usurers d'este bloc estem vius perqué mantenim intactes els valors de les meduses.
ITejada parla de "la intel·ligència que Déu (o l'evolució) ens ha donat". No s'enganye, ITejada, ací ningú dóna res. Hi ha tics de llenguatge que encara ens remeten a postures creacionistes. Massa segles mamant de la puta Bíblia!
Sr. Alietes, de major vull escriure com vosté: el seu comentari inclou una de les frases més acollonants que he llegit en El Penjoll, la que fa referència als usurers del bloc i les meduses. Li inste a penjar-la com a micro-relat "Darwiniana III". Jo mateix la penjaré en el seu nom si em dóna permís. Impresionant.
7 comentaris:
Molt ben pensat aquest microrelat. De veritat hem sembla molt bo. La idea és original, mai ho hauria pensat. Tot i així, deixant de banda l'existència de Déu, crec que no és "cabrona" l'existència d'una selecció natural. Més aviat és el motiu que ha portat a l'home a superar-se a sí mateix i a les forces de la natura per arribar on som ara, encara que s'hagi demostrat que no sempre sóm capaços de gestionar aquesta inteligència que Déu (o la evolució) ens ha donat.
Jo tenia entés que sobreviu qui millor s'adapta a les condicions de l'existència (que no sempre, ni necessàriament, és el més fort). Seria, per tant, una forma d'intel·ligència (i no la força bruta) el motor de l'evolució. Potser per això, Darwin no va trobar massa contradicció entre Déu i l'evolució. En realitat, el savi no pogué dormir pensant en quina seria la recció de la seua dona quan s'assabentés del seu descobriment.
En realitat Darwin no va poder explicar mai les variacions en les espècies (motiu pel qual uns ésser s'adaptaven millor que uns altres). El mutacionisme explicaria l'origen d'aquestes variacions i més endavant el neodarwinisme uniria les dues teories per donar una definitiva.
Aquestes mutacions es refereixen normalment a aspectes físics. Si bé és cert que la força bruta no sempre és la que s'imposa, Darwin parlava del més fort referint-se a aquell que per variacions genètiques estava més ben adaptat.
Gràcies a ITejada pels aclariments, molt pertinents, i a Aquil·les, per plantejar un dubte raonable. En realitat, es tracta d'una broma, però el tema dóna per a molt. Jo entenc allò del "més fort" en un sentit ampli, no estrictament físic.
El rotllo de l'adaptació no sempre és intrinsecament bo. Els usuaris d'este bloc, per exemple, estaríem condemnats a l'extinció per inadaptats. Ens ho mereixem? Això és un altre tema...
Una nit d'insomni,o més, és el preu que s'ha de pagar per matar al Pare. Sobretot si es tracta d'un "cabronot": interessant adjectivació més a l'estil de Lo Pol que no pas a l'estil d'un pietós Darwin.
Aquil·les, crec que parlem de dos tipus d'adaptació: vosté referix la "intel·ligència", però la intel·ligència" és un dels últims escalonets d'una llarguíssima escala entre els ésser vius: una cursilada, una mamonadeta d'humans i animals dits superiors. Si pensem en cèl·lules o en virus (que són formes de vida) o en animals ben simples com les meduses, els valors són la fortalesa, l'agressivitat i la violència per imposar-se al medi abans que el medi acabe engolint-los.
Els usurers d'este bloc estem vius perqué mantenim intactes els valors de les meduses.
ITejada parla de "la intel·ligència que Déu (o l'evolució) ens ha donat". No s'enganye, ITejada, ací ningú dóna res. Hi ha tics de llenguatge que encara ens remeten a postures creacionistes. Massa segles mamant de la puta Bíblia!
Sr. Alietes, de major vull escriure com vosté: el seu comentari inclou una de les frases més acollonants que he llegit en El Penjoll, la que fa referència als usurers del bloc i les meduses. Li inste a penjar-la com a micro-relat "Darwiniana III". Jo mateix la penjaré en el seu nom si em dóna permís. Impresionant.
Fem-ho millor: faça'n un microrelat de la sèrie. Vosté li traurà més profit a la frase que jo mateix.
Publica un comentari a l'entrada