La primera vegada li va fer mal, clar. La segona, gens. La tercera era com si allò no tocara vores. A partir de la quarta havia perdut completament la vergonya, i els bàrbars de l’entitat bancària li somreien i el tutejaven i demanar crèdits era com sentir ploure.
5 comentaris:
El tema d'esta sèrie sí que resulta ser un pou sense fondos.
He, he, he,... Sí, senyor. I jo diria que creixerà un poquet més, sense arribar als 22 capítols que li queden a vosté.
em veig totalment reflexat a aquesta sèrie de micorelats... i això em fa por...
i jo també... estic francament acollonat de cap on pot derivar la sèrie...
Acollone's, acollone's, que els pròxims anyets ho anem a passar mes béééééé...
Publica un comentari a l'entrada