Sóngoro, cosongo, songo bé.
Ja m'ha regalat el meu Bigots
uns vestits de ras o de caixmir.
Sóngoro, cosongo de mamey.
Sóngoro, cosongo, songo bé.
Quines ganes boges m’han vingut
d’explicar-ho tot en el jutjat.
Sóngoro, cosongo Camagüey.
Sóngoro, cosongo, songo bé.
I vindrà Ricardo, ves per on,
perquè em vol un ou o potser dos.
Sóngoro, cosongo de carei.
Vestits de setí, vestits de caixmir.
Sóngoro de l’u, sóngoro del tres.
Ja m'ha regalat el meu Bigots
uns vestits de ras o de caixmir.
Sóngoro, cosongo de mamey.
Sóngoro, cosongo, songo bé.
Quines ganes boges m’han vingut
d’explicar-ho tot en el jutjat.
Sóngoro, cosongo Camagüey.
Sóngoro, cosongo, songo bé.
I vindrà Ricardo, ves per on,
perquè em vol un ou o potser dos.
Sóngoro, cosongo de carei.
Vestits de setí, vestits de caixmir.
Sóngoro de l’u, sóngoro del tres.
2 comentaris:
Una delícia del tropicana!
Gràcies, senyor Alietes. Tot el mèrit no és meu. Aquests versos són un petit homenatge al poeta cubà Nicolás Guillén.
Publica un comentari a l'entrada