dimarts, 26 de maig del 2009

La paella de faves i carxofes a llenya

El post de Lo Pol ens ha mostrat com no es fa una paella. No ens ha d’estranyar que un alemany no sàpia fer una paella, perquè el seu plat són les llonganisses amb xucrut, i no li pots demanar peres a un arbre caducifoli de la família de les ulmàcies, de fulles ovades i serrades, flors verdoses petites i fruits en sàmara, que es troba espontani o bé és plantat al bosc de ribera.... Però, en el cas d’un valencià no saber fer una paella suposa una pèrdua d’identitat. Ja ho recull el Nou Testament: “Benaventurats els que sàpien fer paelles, perquè d’ells és el Regne de València” (Batista, 5:3), i també advertix: “Ai d’aquell que no sàpia fer una bona paella, perquè mai serà valencià” (Oriol, 6:22 ).

Fer una paella hauria ser contingut obligatori arreu de les escoles del País Valencià, perquè hi han tres coses que determinen què és ser valencià:

a) haver nascut al País Valencià,
b) parlar en català
c) i saber cuinar una paella.

En el cas de les valencianes (eixes magdalenes allargades que estan més bones que el pa) només és necessiten les condicions a) i b). La c) només és per als mascles. I si un mascle nascut al País Valencià no sap fer una paella, sentint-ho molt, no és un autèntic valencià, per molts aleshores i gairebés que solte. Fora d’açò no hi ha valencianisme que valga. Així de simple és la cosa a la que molts dediquen el seu temps, inclús la seua vida. És clar que hi ha més matisos fora del Louvre, com, per exemple, el cas dels valencians muts però no anem ara a entrar a aclarir-los el sabó... Hi han més dies que llonganisses amb xucrut i hui toca parlar d’art culinària. Un art que no és cosa només de sodomites com molts creuen, sinó també de cuiners. I tot valencià té un cuiner dins que eix com fera salvatge engabiada els diumenges, el dia de la paella. Dia sagrat, com s'assenyala a l'Antic Testament: "Així quedaren acabats els cels i la terra. I per el sèptim dia, Déu va vore completada la seua obra i va procedir a descansar. Va beneir este dia i el va fer sagrat fotent-se una paella amb els amics" (Gènesi, 2: 2-4)

Anem doncs al gra, i poques vegades millor dit, de ¿com es fa una bona paella? Comencem dient com s’ha d’anomenar correctament al valencià que fa una paella. Palleter? No. Paeller? Tampoc. Com s’anomena doncs? No ho sé, però sí que conec un bon mestre cuiner de paelles: l’amic El Xixi. Ací teniu un reportatge, a l'estil National Geografic, de com es fa l'autèntica paella de faves i carxofes a llenya. Eixa que es fa un diumenge qualsevol. Bon profit!



12 comentaris:

Lo Pol ha dit...

Açò sí que sí... No m'esperava menys del penjollaires: deixar les coses paellístiques ben claretes per a la posteritat, no siga que ens acusen de generar confusió. Impresionant interpretació, gran direcció i muntatge, enorme banda sonora... un vídeo per a la història!

Tadeus ha dit...

Jo continue pensant que el vídeo alemany és superior, per diferents raons:

- Conté una variada coreografia, amb un grup de ballarins i ballarines joves i guapos.

- Assistim a una tragèdia humana: la d'un chef vestit de mexicà que intenta cuinar una paella al mateix temps que ha canta una impresentable cançó en alemany. ¿Es pot pensar una prova més terrible?

- Hi ha un moment de summa tensió quan el chef-cantarín agarra la paella i se la posa al muscle, amb evident perill per a si mateix i per als que l'envolten.

Emili Morant ha dit...

Un díptic memorable, el que heu dedicat al plat nacional. Memorable.

Anònim ha dit...

Ah!!! ací es tracta de comparar penjollades...
Doncs crec que el dels alemanys es un bodrio i aixó no vol dir que el del Capitá siga una meravella peró només pel temps invertit en ell val la pena no perdres ni un segon (cosa q en l´altre als deu segons tens ganes de q acabe ja). Xist i a més es prou bo. La resta son "cuentos chinos" caguendeu

Anònim ha dit...

Lo que passa és que a Calinca no li agrada el del capità, perquè calinca no sap fer paelles! calinca no és valencià, és comunitari!

Tadeus ha dit...

No, no sé fer paelles. A més, he de dir que no m'agrada l'arròs, no en menge mai.

Anònim ha dit...

VISCA EL BARÇAAAAAAAAAAAAAAA!!!!!!

Capità Superflipo ha dit...

No era qüestió de superar a ningú. Simplement, tenia pensat dedicar una entrada a la paella de faves i carxofes (hi ha moltes verdures d’estos tipus per tot arreu del PV) i l’entrada de Lo Pol va precipitar el meu post. Crec que, com acertadament, veu Emili formen un bon díptic. Per cert Emili, m’alegra tornar-te a trobar per ací. Ja t’has casat?

Era d'esperar que alguna mania del Sr. Cal·linca l'impedira ser un valencià de soca-rel... altra cosa diferent, en tant que no me l'esperava, és el cas del Sr. Sisternes a qui contestaré en el seu post.

Emili Morant ha dit...

Sí, ja m'he casat. Però no sé fer paelles encara... Serà nul el matrimoni?

Capità Superflipo ha dit...

No serà nul el matrimoni, però ha d'aprendre a fer una paella o, al seu defecte i per la zona d'on és, una fideuà (és més fàcil).

Anònim ha dit...

En Valencia es parla català?
Primer documenta't

Anònim ha dit...

Eres tonto? primer documenta't.