dimecres, 29 d’abril de 2009

Vergonya, valencians, vergonya.



Un any més Acció Cultural del País Valencià ens recorda que la data del 25 d'abril de 1707 no pot quedar en l'oblit. Enguany, i sota el lema Junts podem. Televisió sense fronteres.Per TV3 al País Valencià, ens convoca a la manifestació del 9 de maig a la ciutat de València.
Les institucions valencianes, com ja va sent habitual, aquesta data no els hi diu res, i passa sense pena ni glòria. Per a ells no té cap sentit, ni és políticament correcte, recordar uns fets històrics tant llunyans en el temps, i que aquestes coses no els hi preocupa a la població. La veritat és que llunyana si que ho és, exactament 302 anys , i oblidada també per la immensa part de la població. I no és gens estrany, doncs en aquests més de 30 anys de “democràcia limitada” les nostres institucions de govern no s'han preocupat gens ni mica, primer de fer memòria històrica, segon d'institucionalitzar-la com a data reivindicativa i en tercer lloc de fomentar la identitat valenciana.
Els governs que hem tingut al llarg d'aquests anys, i que tenim, ja en tenen prou, massa diria jo, amb la celebració del 9 d'octubre. Una festa innòcua, que ha acabat sent un dia de platja, un viatge o una paella a la muntanya.D'explicar que Jaume I fou el fundador del Regne de València i que ens “alliberà dels infidels sarraïns”, d'això si que se n'han preocupat, tot i que d'una manera molt superficial i manipuladora, però de recordar al poble que la desfeta d'Almansa va significar la liquidació del nostre estat, amb tot el que això comporta, i la imposició del centralisme borbònic, d'això, que per a ells és políticament incorrecte, ni parlar-ne.Com ens van a recordar els nostres governants, defensors a ultrança de la monarquia que tenim, que els Decrets de Nova Planta, imposats pel Borbó Felip V, canviaren radicalment el futur de la nostra nació? Com ens van a recordar els nostres governants, que deuen la seua poltrona a la seua actitud mesell, que els problemes d'identitat, llengua, i fins i tot de finançament arranquen d'aquesta desfeta que ells no volen ni sentir a parlar?
De bell nou, ha de ser la societat civil , organitzada en associacions, casals, entitats cíviques, etc, la que mantinga la flama de la dignitat, perquè políticamet estem venuts. Enguany toca reivindicar, com tantes altres coses, que és una vergonya que al segle XXI s'hi posen barreres a la recepció de les televisions.I és que al PP, amb la connivència del PSOE, mai els ha fet cap gràcia que al País Valencià s'hi puga sintonitzar la TV3. Una televisió que trenca fronteres, obri els ulls, allibera prejudicis, aferma l'autoestima i, a més, ens parla en català, la nostra llengua.
El 9 de maig tornarem a recórrer els carrers del cap i casal per cridar ben alt que junts podem i que, malgrat tots els entrebancs que el PP i el PSOE ens estan posant, aconseguirem que la TV3 es puga veure arreu del país. Però a més denunciarem la manca de llibertat d’expressió,la manipulació de Canal 9, la liquidació de les línies en valencià,la corrupció que esguita alcaldes,consellers,presidents de Diputació i fins tot al Molt Honorable, la política educativa erràtica del conseller Font de Mora, etc, etc.
El darrer treball del grup Al Tall porta per títol Vergonya, cavallers, vergonya, tot i recordant el crit que Jaume I els encoratjà als seus atemorits soldats en conquerir la ciutat de Mallorca. Davant d'un poble valencià, ensopit, moll i menfotista, el títol d'aquest treball arriba en un bon moment. La manifestació del 9 de maig, així com el mateix darrer treball d'Al Tall, no pretenen altra cosa, com ens recorda Vicent Torrent, un dels principals puntals d'aquest grup “.. que despertar les consciències de tots aquells que encara estem endormiscats a causa de la política que se'ns aplica des de fa 302 anys, si més no.Una política basada en la desmemòria i amb el silenci obligat”.
Vergonya, valencians, vergonya.

Alcoi, 27 d'abril del 2009

12 comentaris:

Calinca ha dit...

Després de llegir esta entrada, tinc algunes coses a dir:

- ¿Què vol dir vosté exactament amb la "la manca de llibertat d’expressió"? ¿On se situa vosté temporalment, en 2009 o en 1970?

- Vosté escriu açò, parlant de TV3: "Una televisió que trenca fronteres, obri els ulls, allibera prejudicis, aferma l'autoestima i, a més, ens parla en català, la nostra llengua". No cal dir-ho: és vosté un fan de TV3.

- Parla vosté de "fomentar la identitat valenciana". ¿Què tal si fomentem la identitat humana, que és més interessant?

- "Desfeta", "liquidació", "poble valencià, ensopit, moll i menfotista". Ostras tu! I jo que em pensava que a València es vivia de puta mare! Cosa que és certa: a València vivim de puta mare. Infinitament millor que en molts llocs del món en els quals les desfetes, les liquidacions i coses pitjors són una realitat i no una divagació de nostàlgics. Si els nostres avantpassats alçaren el cap segurament es passarien la "desfeta" borbònica pel puto forro i es meravellarien de vore que en la seua terra no hi ha ningú que passe fam, i també altres detalls com ara la llibertat individual, religiosa, el dret a l'educació (també en valencià), la sanitat, etc, etc. No crec que les seues divagacions anaren molt més enllà, francament. Dic estes coses perquè em sembla abusiu que hi haja alguns que pretenguen "saber" com eren i com pensaven els valencians de fa 300 anys. Per això presente la meua 'visió' alternativa.

ací estic! ha dit...

X. Aliaga ha presentat "Silenci de plom" a Xàtiva.
Pérez Muntaner i Ramon Guillem han presentat "Silenci de plom" a València.
Al final de "Silenci de plom" hi ha una cita de Pérez Muntaner.
Al jurat del premi de la crítica dels escriptors valencians hi ha: Pérez Muntaner, R. Guillem, X. Aliaga, M. Baixauli i Esperança Camps. (Majoria simple, com a mínim)
L'autor de Silenci de plom és membre de la junta de l'Aelc, junt amb R. Guillem. Fins fa ben poc, P. Muntaner n'era el president.

Busqueu les coincidències!

refelet ha dit...

Per continuar amb aquest diàleg absurde...Sr Vicent Luna i els demés que es dediquen a crear etiquetes..ja ho he comentat altres vegades, però, no passa res, ho torne a dir: si continuen creant etiquetes al final no serviran de res, perquè hi haurà més etiquetes que articles.

Alietes el del Corralot ha dit...

Amic Vicent Luna, no hi ha dubte que vosté escriu catecisme en mà. Però vaja alerta, perqué a vegades el catecisme i els dogmes amaguen mentides interessades:

No recorde un sol document històric que parle d'"estat" valencià (o català). Però vosté, animat per un esperit falsament llibertari comet fal·làcia i estén idees equivocades. En este context el concepte "estat" és tan fals com la denominació de "confederació catalano-aragonesa" que alguns historiadors han inventat recentment per referir-se a la Corona d'Aragó. El 1707 només hi havia dos estats a la península ibèrica: Espanya i Portugal. Dir una altra cosa és voler marejar la perdiu.

Parla de la desfeta d'Almansa i diu que els "problemes d'identitat, llengua, i fins i tot finançament arranquen d'aquesta desfeta". Torna vosté a estirar més el braç que la mànega! El 1707 no hi havia la qüestió identitària rondant per les ments de la massa del poble. Simplement no hi havia esta qüestió plantejada. Ja pot regirar papers de l'època! Pel que fa a la llengua ja sap vosté que la literatura de l'època es produïa majoritàriament en castellà perqué la moda la imposava i la noblesa l'acollia ben gustosament. Tota la noblesa: la botiflera i la mauleta! En qüestions lingüístiques no trobarà diferència, tots els nobles eren igualets.

També li dic que els furs eren unes lleis que havien caigut en desús, de tan antigues i desfasades. Hi ha massa romanticisme, o com li he dit abans: massa catequesi!

I ara, a l'amic Calinca: Ja sabem que "Valencia es la tierra de las flores, de la luz y del amor" tan bé com sabem que Canal 9 és una puta merda de televisió pública controlada per un aparell polític del PP que convertix els espais informatius en propaganda del partit i que l'interés per normalitzar la llengua és ben minso: no fan ni una puta pel·lícula en valencià! No doblen la publicitat! La qualitat dels programes és ben pobra!
Va, no em fota, Calinca!

refelet ha dit...

La perdiu està marejada de fa temps...Jo no estic d'acord amb això dels dos estats: Hi havia dues monarquies, això sí, però d'estats n'hi havia més. Si no per a què el Decret de Nova Planta...? a vore si ens aclarim les idees!

Alietes el del Corralot ha dit...

Xe, Refelet, té més raó que un sant: hauríem de parlar de monarquies, o més ben dit, de corones. Ha sigut el Vicent Luna, que m'ha marejat: veu com els catecismes fan mal?

Quant al Decret de Nova Planta no toca, ni refà, ni desfà cap conglomerat polític, el que fa és abolir un cos de lleis propi de la Corona d'Aragó i assimilar-lo a les lleis de Castella.

Aquil·les Sisternes ha dit...

Té raó, Alietes. Tot açò són coses del llenguatge pamfletari: les dues raons assenyades que es diuen queden sepultades per un embull de tòpics i frases fetes. Per això, malgrat els esforços del comandant del “Fort Apache” del carrer Sant Ferran de València, les consignes solen ser rebudes amb indiferència o ludibri generalitzats. Amic Vicent Luna, si per estat s’entén una estructura de poder dipositària de la sobirania —que posseeix, per tant, un territori amb fronteres, el monopoli en l'ús de la força sobre aqueix territori i la seua població, la facultat de legislar i administrar els afers públics i privats, i que és reconegut com a tal pels altres estats veïns—, als inicis del segle XVIII, no hi havia més estats que les corones (de monarquies absolutes, clar). Lluís XIV de França ho va dir ben clar: «la France c’est moi». Quantes monarquies hi havia a Espanya? Una! I a l’Imperi Austrohongarès? Una també! Tanmateix, haurem de convenir, per tal de no portar la qüestió a l’absurd, que les coses no són blanques o negres. L’Imperi Austrohongarès donà pas a dos estats actuals: Àustria i Hongria. I a Espanya, existien fronteres interiors i duanes, aranzels, drets civils i públics distints... Per exemple: el règim econòmic matrimonial i el dret de successions valencians (amb separació de béns i absència de llegítimes) eren diferents dels corresponents castellans (i no havien caigut en desús, no, senyor Alietes). També eren diferents els drets públics. Els castellans tenien “ayuntamientos” i “corregimientos”; nosaltres teníem consells i governacions. I totes aquestes diferències foren suprimides d’un colp de ploma pel Decret de Nova Planta. I es parla molt de la llengua (que seguia utilitzant-se en contractes, registres i notaries), però no se sol dir ni pruna del tema jurídic, que segons el meu parer és d’enorme transcendència. No sé si açò li importarà a ningú... A mi, tampoc no em té capficat nit i dia, però ja que ho porteu a col·lació...

Anònim ha dit...

Ecos de sosiedat:
Muntaner, Guillem, Robles (dona de Muntaner) i S. Company (Silenci de plom) sopen junts.
http://1en2.blogspot.com/2009/05/escriptors-al-terrat.html

Alietes el del Corralot ha dit...

El que més em toca els collons és que s'han fet comentaris més que adients al post d'en Vicent Luna, i en Vicent Luna no ha dit ni piu ni pruna.

Caguendéu, Vicent, parle, diga alguna cosa; El Penjoll no és la fulla parroquial, sinó un espai de debat.

Vicent Luna i Sirera ha dit...

Benvolguts companys, en primer lloc demanar-vos disculpes per haver tardat en contestar, problemes familiars m’ho han impedit. Vaig a intentar contestar a les vostres reflexions.Anem a veure.
1.- Company Calinda, quan parle de la llibertat d’expressió em referesc a que en l’actualitat Canal 9 està sota control total del PP. Vosté em dirà que la TV3 també està sota control del tripartit.Totalment d’acord, però la diferència és que a TV3 si que hi ha llibertat d’expressió. A TV3 s’hi emeten programes que critiquen humorísticament, i d’una manera directa, al tripartit. El Consel de Direcció de TV3 és molt més prural. Els periodistes són professional i la qualitat dels informatius està a anys llum del nostre Canal9. La TV3 ajuda a cohesionar Catalunya, potencia la llengua, fomenta la identitat , etc. Tot i que des que està controlada pel tripartit s’hs espanyolitzat.
No sóc cap fan de la TV3, però ja m’agradaria tenir-me una al meu país que s’assemblara només una tercera part.
Totalment d’acord amb vosté que cal fomentar la identitat humana. Mire, jo tots els dies la fomente amb els meus alumnes.Però, jap que passa, que fomerntar la identitat humana no implica abandonar la identitat a una llengua, a un pàis, a una pàtria.Conec gent, que sota l’excusa que cal fomentar la identitat humana, critiquen els nacionalistes valencians, argumentant que cal seu global, i universal, però, si escarbes una mica te n’adones que són més espanyolistes que níngú.Tots necessitem identificar-nos amb uns trets que ens arrelen:llengua, cultura, país…
Me n’alegre que voté visca, com diu, de puta mare, jo també. El problema és que prodríem viure millor, o vosté no ho vol? Li recomane que investigue una mica per saber en quin lloc de l’estat espanyol s’hi tenen uns índex més elevats de progrés. El sistema de finançament que tenim els valencians és de vergonya. Som la tercera comunitat que aportem més riquesa al total de l’estat, però de les darreres en rebe’n, què li sembla? Sabia que el País Basc i Navarra recapten ells tots els impostos i després li paguen a l’estat una part en concepte de compensació? Sabia que els valencians fem exactament el contrari, que no som amos de la nostra riquesa? Doncs d’això és el que jo intentava parlar. Mire, jo no sóc cap especialita en el segle XVIII, però pel que he llegit la desfeta d’Almansa va suposar la liquidació, el genocidi d’un estat, amb tot el qu`pe això comporta: institucions, llengua, administració…, per una altre a l’estit de Castella, a l’estil borbònic. Si vol aprofundir una mica li recomane que llegesca el darrer llibre que ha escrit la historiadora, especialitzada en aquest segle, Carme Pérez Aparicio: Canvi dinàstic i Guerra de Successió.La fi del Regne de València.
Jo no sé com pensaven els nostres avantpassat de fa 300 anys, però de segur que estarien orgullosos de veure que afortunadament hem avançat, però tinga present que algun d’eslls van donar la seua vida perquè voien mantindre la seua dignitat, la cultura,llengua, institucions, lleis,,,la seua dignitat, i tot això amb els Decrets de Nova Planta es liquidà.Jo no sóc cap nostàñgic i , com vosté, visc al 2009, però vull un país ,millor per a mi i per als meus fill, on no tinga que anar demanat disculpes per la llengua que parle i pels sentiments d’identitat que tic, un país que siga amo del seu treball, riquesa i futur. Si vosté i jo estem comunicant-nos en una llengua és,entre altres coses, gràcies a molts dels nostres avantpassats que van lluitar perquè contra la persecussió sistemàtica que portà a cap l’estat espanyol ( lirecomacne aquest llibre: Francesc Ferres i Gironès. La persecusió política de la llengua catalana,Edicions 62. És boníssim)
2.- Companys Alietes el del Corralot.Li puc ben assegurar que no consulte cap catecisme.Estic en contra dels catecismes, ja en vaig tindre prou en haver-me’l d’ensenyar, el catòlic, quan anava a l’escola en ple franquisme.No estic d’acord que l’any 1707 a la península ibèrica només hi havia dos estat, està vosté molt euqivocat. Li recomane que es llegesca el llibre abans esmentat de Carme Pérez Aparici.
Pel que respecta a Canal 9 estic totalment d’acord amb vosté.Lamente no coincidire en la resta.

Calinca ha dit...

Benvolgut Sr Luna, intentaré respondre de la manera més sintètica possible.

Utilitza vosté un concepte estrany de "llibertat d'expressió", confonent-lo amb altres coses. Una cosa és que hi haja llibertat d'expressió, com tenim a tota Espanya des de fa ja uns quants anys, i una altra cosa és fer-se la ilusió que qualsevol persona pot dir qualsevol cosa en qualsevol moment en qualsevol mitjà de comunicació. Això no passa ara, ni ha passat mai ni passarà mai en cap indret del món. Pensar que una televisió, pública o no, és un espai virginal i perfecte on no es censura res i on tohom té la seua veu és une mera ilusió. D'acord amb què la TV3 és més plural, etc., i que Canal-9 és, a grans trets, bastant lamentable. Ara bé, vosté, com tot el món, té la llibertat d'expressar el que vulga dir en altres mitjans, inclòs El Penjoll. No anirà a la presó per això (a no ser que cometa algun delicte, evidentment). Que Canal-9 estiga dominat pel partit governant de torn (com ja va passar amb els socialistes) no és un problema de llibertat d'expressió, sinó de partidisme. ¿A què ve parlar de "llibertat d'expressió" quan es tracta d'un problema diferent? ¿No serà que a vosté, que utilitza un llenguatge ple de dramatisme en els seus escrits, li va bé utilitzar una expressió tan dramàtica, important i seriosa com és "llibertat d'expressió"? ¿Fins a on pot arribar la utilització interessada del vocabulari? ¿No té prou amb "pàtria", "nació" i altres paraules que ja estan carregadíssimes del punt de vista ideològic?

La qüestió del finançament autonòmic és un tema apart. Si totes les comunitats 'riques' (o productives) d'Espanya adoptaren un sistema poc solidari com el del País Basc o Navarra, a la llarga ens trobaríem que nosaltres seríem més rics i llocs com ara Extremadura o Andalusia es convertirien en llocs com ara Xina, Índia o Vietnam, on hi ha milions de treballadors vivint en condicions paupèrrimes, esclavitzats pel món occidental. ¿És això el que vol? ¿Promoure una nova frontera per tal que nosaltres, que ja som molt rics, siguem encara més rics fent als nostres veïns encara més pobres? Li ho assegure, m'importen ben poc les seues pàtries i els seus greuges històrics. Crec que es poden fer millor les coses en política i es poden millorar molt les coses, però el discurs de les pàtries, les llengües, les identitas nacionals, etc. em sona, en gran part, a pur egoïsme.

En fi, el to grandiloquent i dramàtic amb el qual vosté parla d'estos temes porten el debat a un punt una mica absurd. Arreplegue una inteligent idea que va expressar Alietes en un anterior debat al Penjoll, similar al que ara ens ocupa: vosté està parlant de qüestions de fe; difícilment debatrà allò que per a vosté és un dogma de fe.

Anònim ha dit...

Tot el món es guia per dogmes de fe, exceptuant Calinca, Nostre Senyor, que és Déu i es guia a si mateix.