diumenge, 5 d’abril de 2009

Un país de cartó pedra.

La patronal hostalera de Castelló està que bufa amb la Generalitat Valenciana. El seu president, Carlos Gomis, va arribar a dir l'altre dia que “ Castelló és l'aneguet lleig de la Comunitat”. El motiu és que ara fa deu anys, l'inefable Carlos Fabra, que porta ni més ni menys que catorze anys com a president de la Diputació, va anunciar a bombo i platerets la construcció d'un macro parc temàtic anomenat Mundo Ilusión. Un projecte que, al llarg d'aquests anys, ens ha costat a tots els valencians centenars de milers d'euros en estudis de viabilitat i sucoses nòmines, i que ara la Generalitat ha desactivat per temps indefinit, “ per la seua inviabilitat econòmica” .
Els empresaris que en el seu dia aplaudiren i donaren suport al tot poderós Fabra, i es fregaren les mans pensant en els beneficis que els comportaria aquesta mena de Terra Mítica castellonenca, ara han vist frustrades les expectatives. El vicepresident Vicente Rambla afegia que “ si no hi ha un inversor privat que vullga tirar endavant el projecte, haurem d'esperar” . Segurament , el president Camps i els seus consellers, no volten tornar a tindre en les seues mans una altra patata calenta com la de Terra Mítica, d'on han eixit escaldats. Aquest parc temàtic ha estat un autèntic fracàs. Només l'any passat va tindre unes pèrdues de 15 milions d'euros i 101.000 visitants menys que en 2007. Les entitats financeres que fins ara se n'han fet càrrec, la CAM i Bancaixa, comencen a plantejar-se deixar de formar part d'aquest complex d'oci.
El senyor Fabra va haver de tragar-se-les com a punys, doncs ha vist com un del seus principals projectes se n'ha anat en orris. Però, a més a més, el mateix ha passat amb el de La Ciutat de la Llengua, anunciat el 2005, la Ciutat de la Música, presentat el 2006 , o el Centre de Convencions de Calatrava que havia de començar el 2007. Tots ells, si volen materialitzar-se, hauran d'esperar el finançament privat, la Generalitat Valenciana no està per continuar donant suport a tota aquesta mena de projectes de cartó pedra i que tant ha fomentat aquests anys al llarg del País Valencià, doncs com ja és vox populi està endeutada fins al coll.El deute valencià va créixer un 5% en el 2008 i continua sent la més altra de tot l'estat en relació amb el PIB. Si afegim les empreses públiques el deute total és de 14.140 milions d'euros. Des que el PP arribà al govern de la Generalitat en maig de 1995, el deute públic ha anat incrementant-se d'una manera galopant, tot com a conseqüència del malbaratament dels recursos en grans projectes . Projectes faraònics que tenen molta façana però que en el fons són de cartó pedra.
Comptat i debatut, els hostalers castellonecs ja no se'n refien tant de la mà llarga del senyor Fabra, un president de la Diputació de Castelló que està investigat per la Fiscalia d'Anticorrupció per múltiples irregularitats, amb un expedient de més de 20.000 fulls i per suposats enriquiment amb comissions des de l'any 1999. Mentre el Consell es gasta els diners públic en projectes deficitaris, el País Valencià és a la cua en creixement, a cada valencià ens corresponen la xifra de 104,47 euros de càrrega financera, pels interessos que cada any la Generalitat ha de pagar.Així, el creixement de l'economia valenciana en el primer any oficial de crisi, en 2008 , va ser del 0,5%, el més baix de tot l'estat espanyol i per sota del 0,9% europeu i de l'1,2 estatal. Si, a més a més , afegim que el Govern valencià és el que més depén dels impostos indirectes, que es recapten fonamentalment de la construcció i del consum, ara en crisi total, doncs ja ens podem imaginar que la situació de les finances valencianes és més que preocupant.
Amb aquesta situació de corrupció i malbaratament dels recursos, no és gens estrany que les institucions europees es miren amb lupa les ajudes econòmiques que es destinen al nostre país. L'urbanisme valencià està en el punt de mira de l'Eurocambra. Fa unes setmanes la sessió plenària del Parlament Europeu aprovà per majoria una resolució que exigeix al Govern espanyol i valencià, una reforma en profunditat de les lleis urbanístiques.Però, per acabar-ho d'adobar, si no en teníem prou amb aquest toc d'atenció sobre l'especulació urbanística, la mateixa Comissió Europea està investigant la gestió del desenvolupament rural en el País Valencià, ja que la Conselleria d'Agricultura podria estar vulnerant l'autonomia dels anomenats grups d'acció local. I és que ho mires per on ho mires aquesta política que està portant el PP basada en l'especulació, l'enriquiment ràpid, l'amiguisme, l'ostentació etc, etc, ens ha portat a una situació de corrupció generalitzada.
El president Camps, per amagar les vergonyes i desviar l'atenció dels ciutadans, focalitza totes les crítiques en Zapatero, el principal responsable, segons el PP, de tots els nostres mals. Segons ell el País Valencià no reb de l'estat el finançament que ens correspon.És veritat que el model de finançament que tenim els valencians és de pena, però així com tots els partits polítics d'Andalucia, inclós el PP, van demanar-li a l'estat 1.200 milions en concepte de deute històric, i Catalunya altres tants, el País Valencià, quan governava Zaplana, va renunciar a 400 milions d'euros i ara el senyor Camps no ha fet res per exigir aquest deute històric. Mira que som rics els valencians, no saben que ací nuguem els gossos amb llonganisses. Què són 400 milions d'euros? res, quincalla !!.
A nosaltres ens agrada ofrenar, estem acostumats, i sembla que ens hi conformem, amb les engrunes. En definitiva, som un país de cartó pedra.
Alcoi, 4 d'abril del 2009.

2 comentaris:

embafat ha dit...

generalitzant... som el que menjem..., és a dir, el que votem.
Sempre renegant i a l'hora de la veritat... ahí que tornen a eixir i amb majoria.
Que'ls donen pel cul!

Anònim ha dit...

Trillo, Fabra, Gürkel, ...
però trankils que la culpa de tot la te zapatero i ja voreu com la peña vota a Rajoi i no soc sociata