dissabte, 4 d’abril del 2009

MANUAL D’ESCATOLOGIA (III): RODAR-SE L’ESCROT (ONLY FOR MEN).

M’emponne en la tassa del wàter per fer allò que es diuen "les necessitats". Pantalons i calçotets a ran de turmells. I ja que estic, em pose a mirar les cucales i a pensar en la mona de pasqua. Moment de relax, de desconnexió: el món deixa d’existir, la ment se me’n va per un forat negre i la mà dreta busca de memòria l’escrot. Amb l’índex i el dit gros me’l pessigue suaument, enganxe un plec de pelleta i comence a rodar-lo. No cal dir que la pell de la bossa dels ous és la més fina, la més sensible del cos masculí: cal fer la frega amb cura i amb traça. Hi ha un punt de pressió que no s’ha de depassar perqué sinó arriba el dolor, i açò és una frega plaentera: el llindar del dolor és absolutament personal: cada u té el seu i en això no ens clavarem. Rode durant uns segons eixe plec de pelleta. Quants? Els que em roten. Quan ja en tinc prou, el solte i en pessigue un altre. Em rode el nou pessiguet d’escrot: uhm! Tanque els ulls i em mossegue el llavi inferior: quin gustet! Em puc arribar a rodar la bossa a dos mans. I puc parar quan vulga i gratar-me la soca del piu, que també m’agrada cosa de no dir. M’agarre la punta de la fava amb la mà esquerra, alce el xeu i amb les ungles dels dits de la dreta em rasque la soca com qui carda llana, de dalt cap avall. En açò també sóc ambidextre.

Em grate la soca i em rode l’escrot, alternativament. Ara una cosa, ara l’altra. Tinc on entretenir-me. I la ment ha quedat aparcada lluny, ha eixit del forat negre i ha trobat una platja, sí, una platja solitària: el solet ponent ja no crema. Sobre les pedretes fines, jo a soles: un gustet privat, íntim, irrenunciable. Una caleta i la remor calmosa de la mar. Pins, savines,... Darrere el canyís que hi ha sobre la duna deuen començar a aparéixer les marques de la civilització. O no. El cas és que jo sóc un salvatge que només grata, roda, grata, roda: uhm! Sóc un salvatge o un bebé o un gos vinga a rascar-se els collons... Obric els ulls, descobrisc la fredor del wàter i l’escrot i la soca del piu rojos com un pimentó: senyal inequívoc que ja n’hi ha prou per hui.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

SERÀ PRECÍS...!

Alietes el del Corralot ha dit...

Home, precís, precís en este món només hi ha una cosa, que és morir-se.
I el Manual d'Escatologia perseguix el plaer, el gustet, el gaudi que podem trobar en moments de màxima intimitat. Està, per tant, en les antípodes de la mort.
Encara que sempre ens quedaria morir-nos de gust, amb la qual cosa els oposats es tocarien.

Comtessa d´Angeville ha dit...

Es vosté gran Alietes, moltes gràcies per esta instrucció en tan gustosa activitat per als mascles

Anònim ha dit...

Senyor Alietes, coneix vosté un tipus de vidència anomenat escrotomància, que consisteix a endevinar el futur en les "arrúes" de la bossa?
Si tant se les astira i roda, no se si li canviará la predicció i tindrá un fotur com a mínim ben ambolicat.....
La bruixa C'arruixa.