dimarts, 28 d’abril de 2009

Abusant de la xarxa

Creativitat compartida? Clar! La creativitat sempre ha estat compartida. Sempre s’ha dit que poetes i novel·listes deixen de ser propietaris de la seua obra quan la publiquen, perquè aquesta passa a mans dels lectors. Les obres literàries o artístiques adquireixen sentit ple quan arriben al públic a què van dirigides (al receptor, espectador, destinatari o com es vulga dir). Això, naturalment, no té res a veure amb els drets morals o econòmics que genera l’obra, que sempre han de quedar salvaguardats, perquè els autors tenen dret a viure dels guanys que proporciona el seu ofici creatiu. I cal dir que creativitat sempre ha estat sinònim d’exclusivitat —o millor dit, de singularitat—. La repetició, en canvi, sol anar associada al plagi, a la còpia, a la imitació. Per això, els mitjans totalment compromesos amb la creativitat solen exigir originalitat. Internet no ha modificat substancialment aquests postulats; simplement multiplica de manera exponencial la xarxa d’intercanvis, la interactivitat i la velocitat de recepció dels missatges. Ha propiciat, això sí, produccions més breus i fragmentades, una nova modalitat de creació, la feta a dos, quatre, moltes mans, i també l’aparició —esporàdica encara— de creacions que es pengen a la xarxa de forma desinteressada, sense aspirar a tenir cap benefici econòmic (drets morals sí; tothom haurà observat que els blogs solen exhibir el logo de Creative Commons o similars). I precisament en aquesta lliga sembla jugar El Penjoll.

I feta aquesta reflexió, és hora de preguntar-se què té a veure el que s’acaba de dir amb el debat que planteja Marxi al post anterior? Res! Els comentaris a què al·ludeix Marxi criticaven l’abús —sí, l’abús— d’un dels vessants del blog: la seua funció com a tauló d’anuncis. Ja sabem que, de vegades, els grups alternatius s’atribueixen una transcendència que està per comprovar; aquests grups intenten aprofitar qualsevol mitjà per a fer-se notar. I ací ve l’aclaparament que patim aquests dies: els activistes de causes alternatives ignoren la dita «carabassa, amb poca ja n'hi ha massa» i són capaços de penjar el mateix post a vint-i-tantes plataformes distintes. Sincerament, creure’s el melic del món pot arribar a enterbolir la percepció de la realitat. «Una activitat en què han participat seixanta persones és molt important; s’ha de divulgar a tota ultrança», proclamen. I pengen la informació al seu blog, al de col·legues i coneguts, al d’altres plataformes i centres socials, al de diverses coordinadores... «S’ha de crear xarxa», diuen. No tenen prou amb comprovar que la gent interessada hi pot accedir a través de les llistes d’enllaços, de darrers comentaris i de seguidors, o a través del blogroll de blogs preferits. Han de penjar el post a tot arreu. I una última qüestió: seria interessant de saber quanta gent llegeix al final la informació omnipresent. Comentaris, no sembla rebre molts, encara que —ja ho sé— això no demostra res. En fi, ¿té aquesta estratègia comunicativa de caire reticular el ressò desitjat o, més bé, alguns dels hipotètics destinataris estan passant d'ella olímpicament? Abans de contestar, com que «cap geperut no sol veure's la seua gepa», convindria que algú fes una comprovació independent.

6 comentaris:

Arlequí ha dit...

Bona nit! M'ha agradat molt aquest post, és cert hi ha blocaires que fan un abús dels blocs per fer les seves "falques", però hi ha ja se sap que a la xarxa hi podem trobar de tot.
Per cert, et convido a visitar el meu bloc Antaviana.

Salutacions cordials.

Calinca ha dit...

¿Qui ha dit que dur a terme un projecte com El Penjoll, i mantenir-lo viu, siga una tasca fàcil? És lògic que hi haja debats, polèmiques i opinions diverses, i fins i tot és positiu que arribem a algun punt crític, com l'actual, per reorientar o clarificar una mica les coses. Em semblen bé les reflexions del Sr Sisternes, que compartisc en bona mesura, i també valore les del Sr Marxi, tot i que les compartisca menys. Tots tenen cabuda en El Penjoll, es tracta d'afinar una mica el que volem que siga este espai, bàsicament un espai obert i creatiu. No es tracta de redactar normes estrictes, sinó de reforçar allò que, d'alguna manera, sembla de sentit comú en un lloc com aquest. Estic convençut que després de la crisi vindran temps de plenitud, ja que el capital humà del Penjoll (quina expressió més xorra, tot siga dit) és molt bo. Això no vol dir que desapareguen les polèmiques, que són una mica la salsa del blog, però potser les polèmiques, converses, debats i discussions poden arribar a ser més interessants.

Capità Superflipo ha dit...

Sr. Sisternes, gràcies per la seua entrada. Com diria Alietes: Penjoll en estat pur!.

També agrair als senyors Marxi i Vicent el seu esforç per saber on estan i per col·laborar en este confós projecte obert que és El Penjoll i que estem intentant aclarir (i aclarir-nos) cap on ha d'anar.

Per últim, assenyalar que este to positiu i col·laboratiu de Monsenyor Cal·linca promet. Esperem que esta desconeguda actitud no siga flor d'un dia.

A vore si entre tots som capaços d'entendre'ns, encara que tinga'm opinions diferents (inclús contraposades) i, malgrat açò, puga'm sentir-nos identificats en un projecte comú en el que anem fent d'El Penjoll un bloc distint on el debat, la crítica i el conflicte es vegen com aspectes positius de progrés i millora.

Pau i amor,... i El Penjoll a la xarxa.

Alietes el del Corralot ha dit...

Amb tanta concòrdia, m'estan a punt de saltar les llàgrimes!

El Penjoll a la Manxa!

escrivà de cort ha dit...

No seria mala cosa d’anar fins Alpera. Podríem fer una excursió a la Cova de la Vella i després, al poble, fotre’ns un gaspatxet, que el fan molt bo.

Anònim ha dit...

Visca el gaspatxo manxec!