Un Consell sota sospita.

Sovint ens queixem dels mass mèdia, de vegades amb raó i d'altres segurament sense tindre-la, per la manca d’imparcialitat i professionalitat, tractament sensacionalista d'algunes notícies, etc, etc. En canvi, altres vegades ens hem de llevar el barret davant la investigació i tractament que en fan de temes concrets. És el cas d'alguns mitjans que darrerament estan fent sobre els escàndols de corrupció que esguiten els dos partits espanyolistes majoritaris, el PP i el PSOE.
Davant de tot plegat, on només ens assabentem d'algunes coses, hom no pot més que pensar que al darrere de tot hi ha un bon merder. Si no fos pels mitjans de comunicació, que aconsegueixen destapar corrupteles, no ens assabentaríem de quasi res.El llistat d'alcaldes implicats en tot tipus de delictes és escandalós, ara, a més a més, és el mateix Consell qui està sota sospita.
Una de les temptacions, entre altres, de tot partit polític en aconseguir governar és el d'anar omplint el pessebre i donar de menjar els seus amiguets.Així, l'any 2004, i després de la primera victòria de Francisco Camps, va aterrar al País Valencià Orange Market, la filial valenciana de la xarxa representada per Álvaro Pérez, el Bigotes. A partir de llavors, i “por los servicios prestados “, aquest ha posat en pràctica aquella frase tant famosa que diu “¿Qué hay de lo mio?”. Al llarg d'aquests anys ha aconseguit adjudicant-se un bon grapat de projectes del Consell: organització d'actes públics del PP, totes les exposicions de Fitur del 2005 ençà , campanyes del president Camps , festa inaugural de la Volvo Ocean Race …, només en un lustre va rebre més de sis milions d'euros.Clar, els favors es tornen amb favors i, segons el jutge Baltasar Garzón, el president Camps , i el segon del partit Ricardo Costa, s'han vist implicats en aquesta xarxa corrupta. Sembla que Orange Market els va pagar vestits i roba a ambdós polítics per valor de més de 30.000 euros. El president Camps no ho vol admetre i els partits de l'oposició li exigeixen que ensenye les factures.
Però, a més de Camps i Costa la corrupció també afecta altres membres del Consell. Les gestions del vicepresident i portaveu del Consell, Vicente Rambla, són d'allò més opaques. Durant mesos no va cedir a les demandes de l'oposició d'accedir a la documentació de l'empresa que gestiona els grans esdeveniments de la Generalitat, a més de decretar la “confidencialitat” de molts dels contractes signants amb empreses.Per altra banda, el Conseller de Benestar Social, Juan Cotino, a més d'endarrerir al màxim les ajudes que permet la Llei de la Dependència, l'oposició l'acusa d'afavorir persones de residències de la seua família.Però per si no en tenim prou, el conseller Serafín Castellano ha admés que una empresa d'uns amics seus,Construcciones Taroncher, han rebut un bon grapat d'adjudicacions de la Generalitat,i que la consellera de Cultura, l'alcoiana Trini Miró, va adjudicar a dit en 2008 el 57,73% dels contractes, quasi tots sense cap publicitat.I d’Alejandro Font de Mora, què volen que els diga? Aquest senyor passarà a la història com el pitjor Conseller d'Educació, el que més ha enfonsat l'ensenyament públic , el que ha aconseguit tindre en contra tota la comunitat educativa valenciana que li ha demanat, per activa i per passiva, la seua dimissió.A més, i per acabar-ho d'adobar, a tot aquest matxambrat cal afegir els 12.198 milions d'euros de deute que tenim . El conseller d'Economia Gerardo Camps ens ha portat al deute més elevant de tota la història de la Generalitat, el primer de tot l'estat.
Malgrat aquesta corrupció vergonyosa i fastigosa quasi amb tota seguretat que cap dels consellers, ni el mateix Camps dimitirà. Els nostres governants, quan tenen el poder, s'obliden de conjugar aquest verb, tot i que quan estan en l'oposició sempre el tenen a la punta de la llengua. Només caldrà recordar el cas de l'ex directora de RTE, Pilar Miró, que en 1989 va haver de dimitir, davant la moció de censura que el PP -aleshores AP- va presentar al Congrés per haver-se gastat 23.465 euros en vestits i regals pagats en diners públics.
Comtat i debatut, hom té la impressió que una bona part de la societat és impermeable a quasi tot i acaba passant , donant per fet que on hi ha diners hi ha corrupció. Que n'estan acostumats que una gran majoria dels seus polítics siguen corruptes. Fins i tot l'altre dia, en un acte celebrat en la Fira de València, l'empresariat valencià (on hi ha diners…. ) va tancar files entorn de Francisco Camps. El president de l'esmentada fira, Alberto Català, va tindre la gosadia de dir que “ els empresaris et necessitem més que mai. I aquells que en aquests moments volem ofendre't, ens ofenen a tots els valencians, i els que et volen fer mal, ens fan mal a tots els valencians”. Quan els referents d'una societat, els polítics, els empresaris, els jutges… acaben banalitzant la corrupció, aquesta s'hi pot extendre com la pólvora.

Alcoi, 21 de març del 2009