dimecres, 4 de març de 2009

Entrevistes d’ultratomba (X): PEPE RUBIANES

José Rubianes Alegret, conegut per Pepe Rubianes, va nàixer a Villagarcía de Arousa (Pontevedra) en 1947 i va faltar el passat diumenge, 1 de març, a Barcelona. Actor i humorista galaico-català. Va destacar per la incontenible verbositat àcida i bròfega dels seus monòlegs.



Pepe Rubianes: Aquí no hi ha ni un ànima. Crec que he arribat massa prompte. Hola! Hi ha algú?

Santíssim Pare: Hola, estic jo.

Rubianes: Escolto la seua veu però no el veig. On està? Qui és vostè? És Deu?

S.P: No sóc el Santíssim Pare i faig les entrevistes d’ultratomba d’El Penjoll.

Rubianes: Hòsties, els d’El Penjoll! Havia sentit dir que teniu una corresponsal a les antípodes, però aquí també teniu gent?

S.P: No, en realitat, jo no estic ací. Sols és la meua veu. L’Agost passat vaig fer un curs de mèdium i ara contacte amb gent important del Més Enllà per a entrevistar-la.

Desconegut: Ha dit gent important? Jo és que tinc el Nobel de Literatura.

S.P: Xe! Sr. Cela, espere's un poquet!

Cela: Em va dir que em cridaria i encara estic esperant. Jo estava abans que el Sr. Rubianes.

Rubianes: Cela per aquí? Em cago en la puta! Està clar que he anat a parar a l’Infern!

Cela: No, ací no hi ha ni Cel ni Infern. Açò és el Més Enllà i mai ha discriminat a ningú: ni bons ni roïns, ni homes ni dones, ni rics ni pobres, ni blancs ni negres, ni moros ni cristians...

Rubianes:
I en tot el gran que deu ser el Més Enllà, què dic gran, infinit!... i ens em tingut que trobar! Serà precís?

Cela: Necessàriament, perquè sóc el porter. No estava quan ha arribat perquè m’ha pillat ficant-me una lavativa. Ara li òbric les portes. Però, per poder entrar ací, abans m’ha de dir quins són els seus mèrits.

Rubianes: Toca't els ous! Morir-me d'un càncer de pulmó no és prou mèrit? o m’he de morir un parell de vegades més d'altres coses per a que em deixe entrar?

Cela: Avant! Passe i acomode's en la infinitud.

S.P: Sr. Cela, ara que ja ha fet la seua feina, em deixa fer la meua i entrevistar al Sr. Rubianes?

Cela: Em tocava a mi! Esta és la meua entrevista.

S.P: Per favor, Sr. Cela, un poc de consideració al Sr. Rubianes. No veu que s’acaba de morir!? Fique's en el seu lloc.

Cela: Bé, val... faça-li l'entrevista, però no s’oblide de mi i cride’m, eh?

S.P: Tranquil, Sr. Cela. Ja xarrem la setmana que ve.

Cela: Adéu als dos. Els deixe sols. Continuen la seua conversa.

Rubianes: Adéu, Celin Dion.

S.P: Sr. Rubianes, encara que sé que el pille en un moment un tant inoportú, em deixa fer-li algunes preguntes?

Rubianes: Sí, però per favor faça-les curtes... que quan jo no parlo m’avorreixo.

S.P: Com es troba?

Rubianes: De puta mare. Mire.

S.P: Va a fumar-se un cigarret?

Rubianes: Exactament! És el que tenia previst fer només guanyara la partida a la merda del càncer de pulmó que m'ha matat.

S.P: En el seu acomiadament tots l'han destacat com una persona lliure.

Rubianes: Sempre és bo que et recordin com una persona... Ja que fa referència al meu funeral i a la llibertat. Va acudir algun polític del PP?

S.P: Crec que no, però no estic segur.... Vosté se sentia català però els seus espectacles eren en castellà. S’ha vist discriminat per parlar castellà a Catalunya?

Rubianes: La veritat siga dita: sí. Durant tota la meva trajectòria professional als meus espectacles mai ha vingut a veure'm cap català. A la TV3 mai m’han fet cap entrevista. I els periòdics catalans mai han dit res de mi. Però malgrat esta total discriminació que he patit, he pogut triomfar a Catalunya.

S.P: Es penedeix d’alguna cosa que no haja fet en vida?

Rubianes: De no haver follat més, però això és una cosa que no depèn d’un mateix. A veure si aquí , en el Més Enllà, follo més. O millor encara, a veure si em follen més.

S.P: L’última col·laboració seua en vida va ser ficar la veu en off de Déu dins del musical Monty Python's Spamalot dirigit pel Tricicle.

Rubianes: Sí, eixa va estar la meva última tasca professional. Ara cercaré per aquí a Déu, li preguntaré que li ha semblat la meva veu en off i li diré si vol venir-se'n de putes amb mi.

S.P: Li ha quedat per fer alguna cosa en vida?

Rubianes: Sí, i des d’aquí vull disculpar-me públicament davant totes les dones que s’ha quedat sense el plaer de poder gaudir dels meus encants virils al llit. Però que no és preocupin... Les espero aquí.

S.P: Moltes gràcies pel seu temps. Però m'haguera agradat fer-li esta entrevista d'ací 30 o 40 anys.

Rubianes: Ja s’ha acabat? Tan ràpid? Com passa el temps! No vol que xarrem un parell d’hores més? Una vegada em feren una entrevista de 9 hores... No s’en vaja... No vol que parlem del meu llibre: M'en vaig?






Especial Pepe Rubianes a TV3:

5 comentaris:

Calinca ha dit...

Santíssim Pare, crec que se li comença a notar el pes de tanta eternitat: a les seues últimes entrevistes els falta una mica de "chispa".

Alietes el del Corralot ha dit...

Grandíssssim Rubianes!
No sé les voltes que el vaig vore en la tele, en una gravació que tenia en vídeo 2000 del seu Sin Palabras crec que es deia: Acabava l'institut i abans de dinar me'l posava quasi que a diari. Això era quan féem COU.
No sé les voltes que el vaig arribar a vore en directe (6 o 7?): en València, en Xàtiva i en Barcelona.
Vaig coincidir amb ell entre cametes al Teatre Tívoli, un any que el Pep Molina em va convidar a ajudar-lo en una gala anual que es diu "Guanya't el cel amb el pare Manel". Rubianes parlava dels seus viatges a Àfrica i fumava al camerí.
L'última vegada que el vaig vore va ser el 6 o 7 d'agost. Vaig anar al Clínic de Barcelona a visitar a una amiga que acabava de tindre una xiqueta. Jo entrava a l'hospital i Rubianes eixia. Em vaig menjar l'impuls d'agarra-lo pels muscles i dir-li: "Mâ que eres gran, Pepe! No t'hauries de morir mai!" Feia prou mala cara. Devia vindre de passar per la quimio. Ja feia uns mesos que s'havia anunciat la seua malaltia i que havia deixat de fer funció al Capitol, el primer teatre que hi ha baixant per Rambles a mà esquerra.
Per ací la gent del gremi ha quedat prou tocada.

refelet ha dit...

Vosté les agarra al vol, Santíssim Pare, com les mosques. Ja sabia jo que era prou que li la deixara caure per a que vosté la rematara. No faça cas a Calinca que ja sap que és un guisca. Homenatge merescut a Rubianes! i estic totalment d'acord amb Alietes i per això me n'alegre que, d'alguna manera, Rubianes continue viu al Penjoll!

Per cert, Rubianes dia que havia estudiat filosofia i també medicina, però mai sabies si t'estava prenent el pel o no, he, he, he!

peguie ha dit...

Un gran còmic i pel que es veu una gran persona, molt lliure, com diu Buenafuente!

el funambuliste ha dit...

normal que esteu tocats, alietes! estic tocat jo!... quan algú que és gran per un et deixa t'adones de que estàs més sol...