El propassat any, i arreu dels Països Catalans, s'hi celebrà el 800 aniversari del naixement de Jaume I, rei que ha passat a la història amb el nom del conqueridor. Orfe de pare i mare, i quan només era un xiquet, fou educat per l'Ordre del Temple al castell de Monsó, rebent una educació molt religiosa i guerrera. Aquesta educació marcà força la seua personalitat, doncs tota la seua vida la dedicà a complir l'ideal de conquesta. Un rei que governà quatre regnes, Aragó, Catalunya, València i Mallorca i que en parlar dels sarraïns no coneixia el no mataràs.
Fonamentalment a l'Edat Mitjana, però també segles després, l'enfrontament entre dues cultures, religions i maneres d'entendre el món, la musulmana i la cristiana, fou tant evident que, en nom d'Alà i de Déu, es van portar a cap tota mena d'atrocitats, barbaritats i genocidis. Però, a diferència del que feren altres reis peninsulars, Jaume I, molt hàbilment, en conquerir el territori als musulmans els hi proposà que es quedaren. El rei sabia que si marxaven la ruïna econòmica estava servida. Jaume I fomentà la repoblació de colons, vinguts d'arreu dels seus regnes, que ocuparen les millors terres, i assumiren els càrrecs de govern i control del regne. D'aquesta manera els musulmans, arraconats a les zones més improductives, controlats pels colons cristians i obligats a pagar uns impostos, eren la mà d'obra barata, segura i necessària del regne.Tot sembla indicar, i segons en deduïm de les cròniques, que malgrat la religiositat del rei, el conqueridor permeté, assegurà i garantí que els sarraïns que s'hi quedaren a les terres valencianes podrien continuar practicant la seua religió i les seues tradicions i costums.Però aquesta benevolència, o com vulgueu dir-li, pel temps acabà sent paper mullat. L'any 1525 als musulmans se'ls obligà a batejar-se o marxar de la península.
Milers de musulmans i musulmanes es varen veure obligats a canviar de religió si volien conservar els seues bens, les seues terres, les seues famílies.A aquests nous cristians se'ls anomenà moriscos. Ara bé, amb aquests bateigs massius no acaba tot. Les autoritats polítiques i eclesiàstiques no en tingueren prou. Així com en el moment de la conquesta eren mà d'obra barata i necessària - imprescindible hauríem de dir - ara molesten, fan nosa. Una vegada ja se'ls ha tret tots els beneficis cal desempallegar-se d'ells.
I així ho feren l’any 1609. Enguany fa 400 anys que l'inefable Felip III, aquell rei anomenat El Piadós ,signà el decret d'expulsió dels moriscos ( encara com que era piadós, que si no, en lloc d’expulsar-los no saben què haguera fet, quina vergonya!!) . Arreu dels pobles i viles del regne es pregonà el ban de l'expulsió. Els moriscos, després de viure en aquestes terres des del segle VIII, tenien tres dies, tres dies !!, per arribar als ports on serien embarcats cap a Orà. Cases, terres, bens, records, amics, familiars…, tot ho hagueren de deixar, tot, ves per on, per practicar una religió diferent. Quantes neteges ètniques s'han fet i se'n faran encara en nom dels déus?
Han passat quatre segles i, si ens hi fixem, si fa no fa les coses no han canviat gaire. Fa un anys la majoria d'estats europeus obriren les portes perquè entraren immigrants d'arreu, feia falta mà d'obra, població activa que augmentara la taxa de natalitat d'un continent envellit. Ara, quan la crisi econòmica plana arreu d'Europa, els Governs endureixen les lleis per fer-los fora el més aviat possible. De bell nou sobren , fan nosa, ens hi donen problemes. Els hem explotat tot el que hem pogut i ara toca fer-los fora. No són neteges ètniques com l’esmentada abans del segle XVII. Les del segle XXI són més sibilines,més “democràtiques” dirien alguns, de vegades camuflades en subtitucions lingüístiques, o identitàries. La història sempre es repeteix.
De la mateixa manera que l'Any Jaume I tingué com a objectiu, entre altres, donar a conèixer la figura d'aquest rei, que ens agrade o no és el fundador del Regne de València, les nostres autoritats també haurien d'esforçar-se a difondre , entre els escolars i la població en general, que ara fa quatre segle en les nostres terres es portà a cap una neteja ètnica salvatge i injusta. Que tothom hauria de saber que la intolerància i el fanatisme religiós han estat una constant en el naixement del nostre poble i que ara, 400 anys després, hem d'aprendre de la història. I aprendre de la història vol dir que les religions mai haurien de ser origen de cap conflicte, que haurien d'allunyar-se del poder polític, econòmic i cultural i centrar-se en la vida íntima i familiar de les persones. Quatre segles després hem d'aprendre a conviure en una societat multicultural i multiètnica, i això, com tot, s'educa, es fomenta, s'inculca, es transmet i els governs haurien de ser els primers en donar exemple.
Alcoi, 1 de febrer del 2009
8 comentaris:
No estic gens d'acord en l'analogia amb els moriscos valencians. La conversió durant les Germanies tenia una explicació i no la podem descontextualitzar. Els agermanats volien evitar que els senyors utilitzaren els moriscos com a mà d'obra més barata i els feren la competència. Podem dir, que, en certa mesura, havera sigut bo per als moriscos i per als agermanats.
Per altra banda, l'expulsió dels moriscos, especialment a les Comarques Centrals, va ser molt perjudicial, ja que formaven part important de la nostra economia. Dubte que fora una cosa desitjada pels valencians.
L'expulsió dels moriscos fou vergonyosa, però el veritable responsable va ser Felip III que no era un rei valencià ni tan sols catalanoaragonés com Jaume I que vivia lluny de les terres de Al Azraq.
Amb tot, estic d'acord amb que la utilització que s'ha fet dels immigrants ha estat vergonyosa.
Estic veritablement entendrit pel to lleugerament sentimental del teu post. Potser, aqueix to et fa caure en alguna equivocació. Dius, per exemple, que Jaume I no coneixia, en parlar dels sarraïns, el no mataràs. Et recorde, Vicent, que Jaume I utilitzà més sovint la diplomàcia que l’espasa. Prengué Xàtiva, sense anar massa lluny, per fases i mitjançant un procés negociador en què hagué de fer diverses concessions als musulmans, concessions que foren retirades en produir-se la revolta d’Al-Azraq.
Dius que, l’any passat, tots els Països Catalans celebraren el 800 aniversari del naixement del monarca. Seria més encertat parlar dels països de l’antiga Corona d’Aragó. Jo vaig estar a Saragossa, pel juliol, i la capital aragonesa estava commemorant el centenari amb una magnífica exposició instal·lada a la llotja.
Dius que el rei Felip III expulsà els moriscos, però no expliques que el seu instigador fou el patriarca Joan de Ribera, és a dir, que la culpable principal d’aquell procés de neteja ètnica fou la Santa Mare Església Catòlica. Tampoc no dius que la noblesa valenciana s’oposà fermament a aquella expulsió —potser perquè, com bé assenyales, es quedava sense mà d’obra barata—.
També caldria explicar que les classes populars eren enemigues aferrissades dels moriscos. De fet, durant les dues Germanies, els moriscos foren víctimes predilectes dels agermanats. Ara passa igual; els enemics més acèrrims dels immigrants estrangers són els treballadors assalariats, que els veuen com a competidors pels escassos llocs de treball.
Afirmes finalment —i ací se’t nota moltíssim aquell to sentimental de què et parlava adés— «que tothom hauria de saber que la intolerància i el fanatisme religiós han estat una constant en el naixement del nostre poble i que ara, 400 anys després, hem d'aprendre de la història, aprendre que les religions mai haurien de ser origen de cap conflicte, que haurien d'allunyar-se del poder polític, econòmic i cultural i centrar-se en la vida íntima i familiar de les persones».
Distingit amic, tot i no creure que la intolerància i el fanatisme religiós tingueren un paper massa rellevant al naixement del nostre poble —ja t’ho he dit abans—, pense que hauríem de combatre la religió (totes les religions) i la superstició (totes les supersticions) sempre i a tot arreu. O és que penses que l’islam hauria estat més tolerant amb els cristians si les coses hagueren anat a l’inrevés?
Tota aqueixa bonhomia del «quatre segles després, hem d'aprendre a conviure en una societat multicultural i multiètnica» em resulta molt poètic. Estic d’acord amb que la tolerància, com tot, es pot inculcar i fomentar mitjançant l’educació. Ara bé, com penses inculcar-la als musulmans? Flota en el teu discurs una visió de l’islam entre irreal i paternalista. És com si digueres: «Ja que aquestos musulmans són uns pobres desgraciats retrògrads, anem a tractar-los amb paciència i anem a educar-los en la tolerància, etc., etc.».
Que no saps com se les gasten els musulmans? T’has parat a pensar en l’abisme cultural que ens separa d’ells? Potser t’aniria bé llegir alguns escrits d’Ayaan Hirsi Ali, l’exdiputada holandesa d’origen somalí. A Europa, portem segles intentant desfer-nos del jou eclesiàstic. Insinues que, després de tot, ara hem de contemporitzar amb els musulmans?
M'ha agradat l'entrada i també els comentaris, que vénen a completar i matisar algunes de les coses tractes per l'autor. No cal dir que qualsevol figura de la història, com ara Jaume I, pot ser entesa o interpretada de moltes maneres, i que realment mai arribarem a entendre del tot les motivacions que hi ha darrere de certs esdeveniments del passat. Fa poc he escrit un post al meu blog on tracte la qüestió de les llengües d'Al-andalus, i faig esment també de Jaume I, o més bé James the First, ja que escric el blog en anglés. Si tenen curiositat, poden llegir l'article ací: http://languagecontinuity.blogspot.com/2009/03/ibn-mardanis-wolf-king.html.
Una de les coses que tracte en l'article és que la més o menys sostenible convivència entre llengües i cultures en els primers segles de la dominació àrab de la Península va començar a trencar-se sobretot amb l'arribada dels almoràvids i almohades i el seu fonamentalisme religiós, i després amb el fanatisme catòlic, que coneixem millor (inquisició, etc.).
Jaume I no era ni un sant ni un genocida, era un personatge de la seua època.
Benvolguts Refelet i Escrivà de cort , en primer lloc donar-vos les gràcies per haver-vos molestat en llegir l’article i haver afegit els vostres comentaris. El meu objectiu no és altre que aportar reflexions que entre tots podem millorar i enriquir-nos.
Dit això m’agradaria afegir algunes coses:
1.- Company Refelet: En la meua reflexió no intente fer una analogia amb el que passa ara. Però estaràs amb mi que hi ha alguna coincidència.Al cap i a la fi és mà d’obra barata que quan interessa la fan servir i quan no, se la lleven del damunt,no?
2.- Jo no he dit que els valencians, el poble en general, desitjara l’expulsió. En tot cas m’atreviria a afirmar que la majoria dels governants i fonamentalment l’església sí.
3.- Jo no he dit que el responsable de l’expulsió de 1609 fora un rei catalanoaragonés, ni molt menys Jaume I, que el pobre ja feia segles que havia mort.Estic amb tu que fou Felip III i els seus vàlids.
4.- Company Escrivà de cort. D’entrada t’he de dir que em sap greu que el meu article t’haja posat tendre, el meu objectiu no era aquest, més aviat el contrari. Dius que Jaume I va “utilitzà més sovint la diplomàcia que l’espasa”. Estic d’acord amb tu, però no sempre. Precisament en la conquesta de Xàtiva, que tu menciones, no fou així. Llegeix que diu el mateix rei en la seua Crònica: “ I al cap d’un més ens digueren que Énguera i Moixent s’havien retut a l’infant Don Alfonso, de la qual cosa ens estranyàrem molt, que ell premguès res que no fos de la pertinença de Xàtiva, per tal com era de la nostra conquesta…Aleshores ens n’anàrem d’allà. I manàrem a cavalcadors que eren a la host que anassen a fer-los mal. I l’endermà pararen una emboscada als d’Énguera, i els de la nostra host prengueren disset homes i ens els dugueren; i nós els el compràrem. I l’endemà anàrem a Énguera, i els diguérem que ens la retessen, i que si no ho feien, faríem justícia d’aquells disset, i que de tots aquells qui podríem prendre faríem el mateix, fins que fos despoblada. I malgrat tot el que els enviàrem a dir, no ens volgueren lluitar el castell; i a vista d’ells en férem decapitar la meitat, i penjar l’altra meitat. I ens en tornàrem a la nostra host, que era davant de Xàtiva”.
No en busque més perquè no val la pena. Encara tens algun dubte?
5.- Tens raó, seria més encertat parlar dels països de l’antiga Corona d’Aragó, tot i que, com sabràs, els aragonesos no tenen una especial simpatia a Jaume I.Molts pensen que els va trair. Recorda que els nobles aragonesos van contribuir militarment i econòmicament en la conquesta de les terres valencianes amb l’objectiu que el rei els donara una eixida al mar.Ves per on Jaume I decidí constituir un nou regne. Aquesta decisió mai li la perdonaren, no? Quan parle de Països Catalans no estic excloent que altres terriotoris també organitzaren actes.Com que els termes Països Catalans, català, País Valencià, independència,,, són paraules maleïdes,perseguides, endemoniades, tabús… en aquesta “comunitat de veïns”, doncs a mi m’agrada fer-les circular amb total normalitat, val?
6.- Totalment d’acord que la fou Santa Mare Església Catòlica la culpable de l’expulsió, però Felip III, si de veritat era tant piatós, ho hagués degut de prohibir, no?
7.- Segurament tens raó quan diu que les classes populars eren enemigues aferrissades dels moriscos ( competien per la mà d’obra), com ara passa també amb els immigrants. Però les lleis les fan els governants i aquests poden influir i canviar l’opinió del poble, o no ha estat així un munt de vegades?
8.- Continue dient, sense cap to sentimental sinó de ràbia, que tothom hauria de saber que la intolerància i el fanatisme religiós han estat una constant en el naixement del nostre poble i que ara, 400 anys després, hem d'aprendre de la història, aprendre que les religions mai haurien de ser origen de cap conflicte, que haurien d'allunyar-se del poder polític, econòmic i cultural i centrar-se en la vida íntima i familiar de les persones».
Estic totalment amb tu que “hauríem de combatre la religió (totes les religions) i la superstició (totes les supersticions) sempre i a tot arreu”.I per suposat que si els vencedors hagueren sigut els musulmans, aquests no hagueren sigut ni molt menys més tolerants amb els cristians.
9.- Dius que “tota aqueixa bonhomia del «quatre segles després, hem d'aprendre a conviure en una societat multicultural i multiètnica» em resulta molt poètic.” Res de poètic, companys. Segurament és utòpic, no t’ho negue, però com a ensenyant que sóc, i que tots els dies em toca ajudar a alumnes a capbussar-se en els passat històric per entendre millor el present, he de predicar amb l’exemple i fomentar que viure i conviure amb persones que parlen, pensen i tenen creences religioses diferents és possible.
Dius que “flota en el teu discurs una visió de l’islam entre irreal i paternalista” , i que no saps com podem inculcar la tolerància als musulmans.Companys, què els musulmans són diferents als demés? Tinc alumnes en classe musulmans i es puc ben assugurar que són com els altres. De vegades més ben educats i més tolerants que la resta d’alumnes.No tic cap visió irreal i paternalista del món musulmà.Sóc molt conscinet que és un món que en molts aspectes està menys desenvolupat que el nostre, fonamentalment en matèria de llibertat i drets individuals.Una civilització no és més o menys avançada que una altra pel grau de desenvolupament, sinó per la capacitat d’entendre i posar-se en la pell d’una altra. Dius, “que no saps com se les gasten els musulmans?”. No m’agrada gens aquesta frase.Què la gasten diferent a com la gasten els espanyols, nordamericans, francesos, anglesos o russos, per posar un exemple?
10.-Per a acabar em dius si m’he parat pensar en l’abisme cultural que ens separa d’ells.En les meues classes, torne a dir-te, tincs musulmans i t’he de dir que no em separa cap abisme cultural. S’han integrat amb la resta d’alumnes, parlen català tant o més bé que els altres i no tenim cap problema. Intentaré llegir algun escrit d’Ayaan Hirsi Ali. No estic amb tu , ja m’agradaria a mi, que ens hagem desfet del “jou eclesiàstic”. L’església, encara que no ho semble, encara ho controla tot, o quasi tot.I per suposat que no hem de “contemporitzar amb els musulmans”, hem de fer tot els possible per: entendre’ls,ajudar-los,no aprofitar-se’n d’ells quan ens interessa, respectar-los, escoltar-los i viure i conviure amb ells.
Alcoi, 3 de febrer del 2009
Vicent Luna i Sirera
Ui, ui, ui, però açò qué és: lliçons d'ètica contemporània per a l'Edat Mitjana? Per favor! Vicent, de veritat està vosté demanant-nos que apliquem els nostres procediments racionals i políticament correctes a un bàrbar medieval (ni més ni menys bàrbar, ni més ni menys medieval que tots els seus contemporanis, ja foren moros o cristians) com ho era Jaume I? Jo és que em descollone! No veu que el seu escrit no té per on agarrar-lo?
Podíem discutir els termes històrics, però el plantejament ètic és insostenible.
Que Jaume I utilitzés més sovint la diplomàcia que l’espasa no lleva que també fes servir sovint la segona (les hosts medievals no estaven formades per mongetes de la mare Teresa de Calcuta!). Jaume I tardà quatre anys a completar la conquista de Xàtiva: a maig del 1244, el caid musulmà li lliurà el Castell Menor, rebent, a canvi, Vallada i Montesa; el 1246, el cap musulmà lliurà el Castell Major, permetent el rei que els habitants islàmics conservaren llurs possessions; el 1248, a conseqüència de la revolta musulmana d’al-Azraq a la Vall de Gallinera, Pego i Serra, Jaume I expulsà els musulmans fora de la ciutat, tot i permetre que s’establiren a la moreria. És a dir: a la conquesta de Xàtiva es conjuminaren les armes, l’estratègia i la diplomàcia.
No sé si els aragonesos hauran perdonat a Jaume I els hipotètics greuges històrics de què parles, però és un fet que li van dedicar una exposició que deixava com un drap brut les organitzades amb idèntica finalitat per Camps i companyia. I per mi, pots utilitzar tant com et vinga en gana les paraules “endimoniades”, faltaria més. Jo no m’hi he d’esglaiar, si és el que suposes.
Felip III el Pietós era una persona feble i fàcilment influenciable. De fet, el van manipular a pler el seu privat, el duc de Lerma, i el patriarca Joan de Ribera, veritables artífexs de l’expulsió dels moriscos, motivada, entre d’altres factors, per la seua negativa a integrar-se religiosament o per la seua presumpta connivència amb els turcs otomans i els pirates berbers que atacaven constantment les costes del país, robant i segrestant homes, dones, xiquets... En realitat, els moriscos no estaven gens integrats i eren força impopulars entre la població cristiana. L’expulsió tingué, però, unes connotacions que rarament se solen palesar: afectà de forma molt negativa l’economia dels regnes d’Aragó i València. Això permet aventurar que els castellans, en rebutjar les peticions de la noblesa valenciana, pretenien afeblir els nostres reialmes.
Torne a dir: la intolerància i el fanatisme religiós no estigueren presents de forma significativa al naixement del nostre poble. En tot cas, prengueren volada més tard, com efecte col·lateral de la lluita de classes. Quant a la intransigència religiosa, fem una ullada a qualsevol racó del món (Irlanda del Nord, Israel, Palestina, Iran, Índia...) i comprovarem com, a hores d’ara, en comptes de minvar, sembla créixer a passes de gegant. Tu dius que és possible la convivència entre persones de creences religioses diferents. Jo, en canvi, pense que les religions (totes les religions) són l’obstacle més gran per a la convivència de les persones i les nacions.
No hauries de convertir uns pocs casos aïllats en categories universals. Jo també sóc ensenyant. De tots els col·lectius estrangers, el més difícil d’integrar és el musulmà. I sovint, la culpa no és dels alumnes; és dels seus pares. «Els musulmans són diferents dels altres?», preguntes. A quins altres et refereixes? No creus que estàs caient als paranys del llenguatge? Generalment, quan parlem dels altres, mai no diem cristians o budistes; solem dir equatorians, romanesos, búlgars... En canvi, si parlem de musulmans, diem simplement... musulmans! Clar que són diferents! I fixa’t que no parle del subdesenvolupament material o del dèficit en matèria de llibertat i drets individuals. Parle de les creences religioses!
Et sembla mal que pregunte «com se les gasten els musulmans». A mi, em sorprèn la teua resposta. En comptes de dir que les gasten igual que els cristians o els hindús, et remets als espanyols, nord-americans, francesos, anglesos o russos. Vicent, jo no t’estic parlant de sirians, marroquins, turcs o indonesis; t’estic parlant de “musulmans”. I en vista de les teues observacions, sí, definitivament convindria que llegires algun llibre d’Ayaan Hirsi Ali. Així entendries com se les gasten els musulmans. Em preocupa que gent tan combativa en altres fronts (el nacionalista, per exemple) faça gala d’una “candidesa” tan gran quan parla dels musulmans. Em remet al que ja et vaig dir l’altre dia: sense haver-nos llevat encara el jou eclesiàstic, estaria bo que ens posarem a confraternitzar amb l’islam... Segons el meu parer, l’islam s’ha de combatre de forma radical.
PD
Company Vicent, quan parlava d’entendriment, estava fent ironia.
A mi em sembla que està bé que s'aprenga de la història. Però si li vull insistir en que continue vegent una analogia (una analogia és un gènere especial de comparació i no implica equiparació) que no em sembla aceptable ja que trau coses de context.
Crec també, que els valencians tenim una espècie de mala consciència permanent per l'expulsió dels moriscos, tot i que no va ser cosa del poble valencià. La detecte en molts escriptors, artistes, etc. No hem de negar ni amagar el component cultural islàmic del nostre bagatge cultural, però crec que és erroni tractar de voler anar ara cap enrere. No ho dic per vosté, però ja sap que hi ha el xarq andalusisme que ha revifat amb el 400 anniversari. Això és una errada. La tria ja es va fer, i les decisions ja es van prendre. Nosaltres ja no som musulmans i, afortunadament, no estem obligats a ser cristians. En canvi si continuem parlant català perquè així ho van voler els que ens antecediren. I nosaltres també ho continuarem fent... si volem! ara és quan podem decidir.
Publica un comentari a l'entrada