dimecres, 11 de febrer de 2009

MOTS DE PATXANGA (V): SENTÈNCIES

Les sentències són un tipus de frase que es gasta per rematar converses o per il•lustrar definitivament una situació, per tant estan molt pròximes a la màxima o al proverbi. Tot i això he intentat mantenir-me dins l’esperit de la patxanga i evitar els proverbis pròpiament dits com ara: “A la vora del riu no faces niu.” Una característica dels mots de patxanga sentenciosos és que tenen una forma fixa o molt poc variable. Ací en va este grapat:

A casa, mes que siguen pedres.
A la taula i al llit, al primer crit.
A la primera cullerada, una mosca.
Ací el més tonto fa cordes de rellotge.
Així maten a un.
Això és per a cagar-se i no torcar-se.
Això són altres calces.
Això són huits i nous i cartes que no lliguen.
Al matxo vell, herba tendra.
Amb sant Roc i el gos.
Amb una mentida fas un sopar agre.
Amor d’amo, aigua en cistella.
Animal/ au de vol, al perol.
Arrancada de rossí, parada de burro. (o viceversa.)
Botifarra que li penja el fil, botifarra que falta.
Cada perolet té la seua tapadoreta.
Cada u a la d’ell, com Sorell.
Caguerada de bou, pixarrada de vaca.
Caldera vella, bony o forat.
Carrer banyat, calaix eixut.
Cel a borreguets, aigua a canterets.
Clavats en la merda, nadem en ella.
Coneixement amb la beguda!
De forment, ni un gra.
Dos dones i un pato, mercat.
El miracle de Mahoma, que es va adormir al sol i es va despertar a l’ombra.
El moro no va a missa.
El que carrega primer no li falten cordes.
El que no està no s’encontra.
El que va davant va davant.
Els diners i els collons, per a les ocasions.
En ser mentida en pau.
En Tarragona fa bon sol.
Fam que espera a matar no és fam.
Fer com fan no és pecat.
Fer i desfer, la faena del matalafer.
Fill de gat, caçador de rates.
Gallina vella fa bon caldo.
Gallineta que per casa va, si no pica picarà.
Gallineta que pica no mor.
Gent jove, pa blanet.
I pareixia bobo/ tonto quan el vam comprar.
Igual diu arre que sio.
Igual dóna al coll que al muscle.
Igual dóna morir d’espasme que de garrotillo.
La repetició en la Seu.
La teua boca és mesura.
Li diu el mort al degollat: qui t’ha fet eixe forat?
Menys bultos, més claror.
Més val fer-ho que manar-ho.
M’he quedat com Fava, igual estic que estava.
Mut i a la gàbia.
Ni el pare es morirà ni nosaltres soparem.
No alimenta però calfa el cos.
No volies caldo? Pren, dos tasses.
On va la corda, va el poal.
Pardal que vola, a la cassola.
Per a Bernat i el veïnat.
Per al que és sant, sobra la festa.
Per on passa banya.
Per un duro fa una mort.
Puja ací dalt (i voràs a ta tia!).
Quan no es pot segar, s’espigola.
Quan no té ous té colomins.
Quant més sucre més dolç.
Qui no suma, se n’ix.
Qui paga, mana.
Qui siga lladre, que siga valent.
Qui té fa, somia rotllo.
Qui tinga cucs, que pele fulla.
Qui tinca por, que arranque a córrer.
Quin desastre de botigueta.
Quina esquena per a carregar sacs!
Sobren diners i raons.
Tal dia farà un any.
T’ho he dit clar o he fet botiges?
Torna-li la trompa al xic!
Tota pedra fa paret.
Un amic, una mec!
Val més un llapis curt que una memòria llarga.
Vergonya? Ni la tens ni la coneixes.

19 comentaris:

Anònim ha dit...

qui paga, descansa!

Més val això que una punyada a l'ull!

josepmanel ha dit...

Aquesta arreplega és fantàstica. S'ha plantejat el company Alietes fer una bona publicació perquè no es perda?

Anònim ha dit...

dels pecats del piu, nostre senyor es riu.

refelet ha dit...

La vergonya cria ronya!

refelet ha dit...

Una altra: Qui no té cap té cames.

Capità Superflipo ha dit...

Ací van unes quantes:

Darrere l'u, el dos.

Menja fort, caga fort i no tingues por a la mort.

Qui no vullga pols, que no vaja a l'era.

Ves i toca-li la panxa a un bou.

Home net, home quet.

Ves a pastar fang.

Escampar el poll.

Quant més sucre més dolç.

La figa li fa palmes.

Catalans i valencians, cosins germans.

Deixa't estar de romanços.

Ves i gita't.

Què t'ha pegat o què?

Què t'ha paregut, morrut?

Qui l'ha parit, que l'aguante.

Salut i força al canut!

kirikú ha dit...

Estira més un pel de figa, que una maroma de barco

Anònim ha dit...

Qui no el conega, que el compre.

Anònim ha dit...

Qie no és sembla ason pare és un porc

Anònim ha dit...

A casa, mes que siguen pedres.
FALTA D'ORTOGRAFIA.

Calinca ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Calinca ha dit...

No sé si es diu exactament així, però ahí va:

"El que no té cap té cames".

Una altra:

"Mira a vore qui t'ha pegat".

Calinca ha dit...

Una més:

"Qui tinga por, que no isca de casa".

I una altra:

"Per on parles, passes".

el funambuliste ha dit...

eixe de "per on parles, passes"... ai, mare!!! quants deuriem de fer-li cas?

Capità Superflipo ha dit...

Amb diners, torrons.

No volies caldo? Dos cullerades!

Anònim ha dit...

"igual és ali que pardali"

menja i fot i quan et criden fes-te el sord.

Anònim ha dit...

el que fora va a casar-se , va a enganyar o a que l'enganyen.

Casament, veïnat o parent.

T'has casat t'has cagat.

El casat casa vol.

Jo també em casaría... si la vida de casat fòra com la del primer dia.

Ara que m'ha casat, va i m'ix la dona femella!

Alietes el del Corralot ha dit...

Moltes gràcies per les contribucions.

Hi ha alguna frase que ja està en la llista, o és que m'estic perdent alguna cosa? Hi n'hi ha d'altres que vindran en llistes posteriors, perqué, clar, vostés no ho saben però encara queden dos capítols: "Brofegades" i "Autèntica Patxanga".

Ja anem acostant-nos, però per si no ho havien notat,amb l'Autèntica Patxanga arribarem a la màxima expressió del surrealisme popular.

Calinca ha dit...

Hui que plou mhe enrecordat de "Es fa tard i ve plovent".