Estimats amics del Penjoll:El número 3 de la nostra publicació està a punt d'eixir (març de 2009), i volem informar-vos en detall del seu contingut. De mica en mica, i a pesar de totes les traves que ens posen contínuament des de tots els costats, anem consolidant el nostre projecte literari en la nostra llengua. Ja sabeu: tots els mesos, un nou llibret de La Lluna en un Cove. Pese a qui li pese, i malgrat tots els malgrats. Literatura fresca, original i inèdita, seleccionada d'entre tots els treballs que hem rebut i que continuem rebent de tot el domini lingüísitc. Cada vegada són més els autors que s'interessen pel nostre projecte, cada cop tenim més visitants a la nostra web. (en només un parell de mesos, des del llançament del número 1, ja hem rebut la visita de gairebé 8000 persones!). I la llista de subscriptors va en augment... No tenim gaires pretensions, però som conscients que poc a poc anem reservant el nostre propi espai en la vida cultural de la nostra terra. ¿Coneixeu una altra publicació igual en la nostra llengua (i en paper)?
Número 3, març de 2009. Selecció:
Temps millors. Juglans Regia
L'home de guix. Manel Toda
Tolerància. M. A. Espinós
La finestra. Jorge Luis Sagrera
Paral·lelisme creatiu. Joan V. Olmo
Tard o d'hora. J. F. Coves
L'ou. Conrad Freixe
Cridar el mal temps. Juli Vert
El candidat. Blai Domènech
Quinze minuts d'enyorança. Ramon Garcia
Temps millors. Juglans Regia - «La cuca fera avança sigil·losament pel bosc. Però, sigil·losament, no perquè vaja a cometre alguna de les seues malvestats, sinó perquè està fugint de tot i de tothom». Així comença aquesta història tragicòmica, que podria ser la continuació de qualsevol conte en què hi hagi un monstre malvat que atemoreix els habitants d'una determinada contrada. Però ara, en aquest relat, els papers s'intercanvien, d'alguna manera: els bons resulta que no són tan bons, i els dolents –la cuca fera– arriben a suscitar en nosaltres una certa simpatia.
L'home de guix. Manel Toda i Bort - Un tros de pissarra descolorida encara mal penja d'una paret. Els records tornen a reviure: m'imagino tot just abans d'entrar a classe, sentint el xivarri dels menuts a l'altra banda de la porta i desitjant poder cridar amb ells i viure la disbauxa innocent del infants. Aleshores, adquirint un semblant seriós, l'obro; al punt, el silenci es fa a l'aula. Però ara, un altre silenci m'ennuega; un silenci sepulcral, tètric, angoixant...
Tolerància. Marc Aureli Espinós - Aquest relat conta la història d'un grup de persones que, volent fomentar al seu voltant uns determinats valors, acaben cometent, sense adonar-se, una petita injustícia. Es tracta d'una narració atrevida i valenta, que ens fa veure que només amb la intenció no hi ha prou; d'altra banda, denuncia que de vegades la defensa d'unes determinades causes pot ser només una mena d'impostura que l'actualitat del món ens obliga a assumir.
La finestra. Jorge Luis Sagrera - Si no fos per la finestra, no tindria aquella cortina de pins que, excelsa, s'aixeca al sud i s'allarga d'oest a est, ni els til·lers, ni els roures, ni els ocells, ni el sol no tindrien sentit perquè per a mi, en no poder veure'ls, no existirien. Si no tingués finestra, la meva habitació seria llòbrega, humida, la meva estada aquí es tornaria insuportable, se'm tancaria el pit i no podria respirar.
Paral·lelisme creatiu. Joan Vicent Olmo - Per a aquest escriptor novell, el geni artístic es demostra a través de l'originalitat. Qualsevol creador que vulga ser digne de ser anomenat així ha de ser, necessàriament, original. Tots els escriptors admirats per ell, ho són després d'haver quedat demostrat que les seues obres estan exemptes de qualsevol intent de plagi. Doncs bé, l'escriptor novell no mamprèn cap de les seues provatures si abans no està totalment convençut que la història que vol escriure és totalment nova, que el tema del qual tractarà no ha estat ja tractat abans. Sap que això és molt difícil, i per aquest motiu tarda tant a posar-se a escriure una de les seues narracions.
Tard o d'hora. J. F. Coves - Una narració magistralment narrada, que explica la història del governador d'una metròpoli del futur, una immensa conurbació, que presenta, entre altres problemes, seriosos inconvenients pel que fa a la mobilitat dels milions d'habitants que viuen en ella. És un relat que es pot incloure en el gènere de la ciència-ficció, però que tracta en realitat sobre el cinisme i el maquiavelisme dels administradors de la cosa pública, per una banda, i, per l'altra, sobre l'actitud infantil d'una societat acomodada, que només busca plaers i diversions. En aquest relat es pretén reflectir també l'estupidesa i la insensatesa d'aquells que creuen que les coses dolentes sempre els passen als altres.
L'ou. Conrad Freixe - Aquest breu relat és potser la més original de les propostes literàries d'aquest número de La Lluna en un Cove. És la narració en temps real (en present d'indicatiu) del que li ocorre a un ou que, en la seva ceguesa, es veu obligat a sortejar innombrables perills. Un ou... ¡com n'és, de fràgil! ¿Se'n sortirà?
Cridar el mal temps. Juli Vert - «Francament, no sé per què tothom m'ha agafat mania. Potser tenen enveja del meu gran poder d'intuïció, de la meua capacitat d'avançar-me (conscientment o inconscient) al futur; enveja, en resum, d'aquestes meues especials qualitats que em permeten construir per endavant en la meua ment, de vegades en l'avantsala de la meua consciència, una imatge més o menys clara del que passarà en l'avenir. Per descomptat, que això o això altre acabe passant tal i com jo, volent-ho o sense voler, ho havia previst, suggerit, insinuat..., tal i com jo, al capdavall, ho havia d'alguna manera avançat, no és, ni de bon tros, culpa meua». Un magnífic relat d'humor, amb un final una mica negre.
El candidat. Blai Domènech - De segur que heu vist per la tele en moltes ocasions les imatges dels candidats en el moment de dipositar el seu vot en l'urna, el dia de les eleccions generals a la presidència del país. Quina imatge més típica: els candidats fent passar la seva papereta a través de la ranura superior de la caixa de parets transparents. Però, ¿us heu preguntat alguna vegada a qui voten, els candidats? Sí: ¿quina papereta fiquen en aquest sobre que ningú més que ells veuen obert? «Doncs la papereta del seu propi partit; es voten a ells mateixos, òbviament», direu de seguida. ¿Sí? ¿De debò?
Quinze minuts d'enyorança. Ramon Garcia - Tots quatre eren repetidors de l'últim curs de l'EGB. Era el seu últim any, i haver-se quedat com als alumnes més veterans del col·legi els feia creure's tindre cert poder sobre la resta d'estudiants, i, fins i tot, també sobre els professors. Amb els quals, a la fi, després de moltes discussions i de tres reunions dels pares d'aquests individus amb el psicòleg del centre, van arribar a un acord: els quatre elements es quedarien en silenci a l'última fila de l'aula sense sabotejar les classes, i, a canvi, els mestres a l'acabament del curs...
Si voleu consultar les notes biogràfiques dels autors de cada obra, visiteu la nostra web http://www.lallunaenuncove.cat/index.htm
L'home de guix. Manel Toda i Bort - Un tros de pissarra descolorida encara mal penja d'una paret. Els records tornen a reviure: m'imagino tot just abans d'entrar a classe, sentint el xivarri dels menuts a l'altra banda de la porta i desitjant poder cridar amb ells i viure la disbauxa innocent del infants. Aleshores, adquirint un semblant seriós, l'obro; al punt, el silenci es fa a l'aula. Però ara, un altre silenci m'ennuega; un silenci sepulcral, tètric, angoixant...
Tolerància. Marc Aureli Espinós - Aquest relat conta la història d'un grup de persones que, volent fomentar al seu voltant uns determinats valors, acaben cometent, sense adonar-se, una petita injustícia. Es tracta d'una narració atrevida i valenta, que ens fa veure que només amb la intenció no hi ha prou; d'altra banda, denuncia que de vegades la defensa d'unes determinades causes pot ser només una mena d'impostura que l'actualitat del món ens obliga a assumir.
La finestra. Jorge Luis Sagrera - Si no fos per la finestra, no tindria aquella cortina de pins que, excelsa, s'aixeca al sud i s'allarga d'oest a est, ni els til·lers, ni els roures, ni els ocells, ni el sol no tindrien sentit perquè per a mi, en no poder veure'ls, no existirien. Si no tingués finestra, la meva habitació seria llòbrega, humida, la meva estada aquí es tornaria insuportable, se'm tancaria el pit i no podria respirar.
Paral·lelisme creatiu. Joan Vicent Olmo - Per a aquest escriptor novell, el geni artístic es demostra a través de l'originalitat. Qualsevol creador que vulga ser digne de ser anomenat així ha de ser, necessàriament, original. Tots els escriptors admirats per ell, ho són després d'haver quedat demostrat que les seues obres estan exemptes de qualsevol intent de plagi. Doncs bé, l'escriptor novell no mamprèn cap de les seues provatures si abans no està totalment convençut que la història que vol escriure és totalment nova, que el tema del qual tractarà no ha estat ja tractat abans. Sap que això és molt difícil, i per aquest motiu tarda tant a posar-se a escriure una de les seues narracions.
Tard o d'hora. J. F. Coves - Una narració magistralment narrada, que explica la història del governador d'una metròpoli del futur, una immensa conurbació, que presenta, entre altres problemes, seriosos inconvenients pel que fa a la mobilitat dels milions d'habitants que viuen en ella. És un relat que es pot incloure en el gènere de la ciència-ficció, però que tracta en realitat sobre el cinisme i el maquiavelisme dels administradors de la cosa pública, per una banda, i, per l'altra, sobre l'actitud infantil d'una societat acomodada, que només busca plaers i diversions. En aquest relat es pretén reflectir també l'estupidesa i la insensatesa d'aquells que creuen que les coses dolentes sempre els passen als altres.
L'ou. Conrad Freixe - Aquest breu relat és potser la més original de les propostes literàries d'aquest número de La Lluna en un Cove. És la narració en temps real (en present d'indicatiu) del que li ocorre a un ou que, en la seva ceguesa, es veu obligat a sortejar innombrables perills. Un ou... ¡com n'és, de fràgil! ¿Se'n sortirà?
Cridar el mal temps. Juli Vert - «Francament, no sé per què tothom m'ha agafat mania. Potser tenen enveja del meu gran poder d'intuïció, de la meua capacitat d'avançar-me (conscientment o inconscient) al futur; enveja, en resum, d'aquestes meues especials qualitats que em permeten construir per endavant en la meua ment, de vegades en l'avantsala de la meua consciència, una imatge més o menys clara del que passarà en l'avenir. Per descomptat, que això o això altre acabe passant tal i com jo, volent-ho o sense voler, ho havia previst, suggerit, insinuat..., tal i com jo, al capdavall, ho havia d'alguna manera avançat, no és, ni de bon tros, culpa meua». Un magnífic relat d'humor, amb un final una mica negre.
El candidat. Blai Domènech - De segur que heu vist per la tele en moltes ocasions les imatges dels candidats en el moment de dipositar el seu vot en l'urna, el dia de les eleccions generals a la presidència del país. Quina imatge més típica: els candidats fent passar la seva papereta a través de la ranura superior de la caixa de parets transparents. Però, ¿us heu preguntat alguna vegada a qui voten, els candidats? Sí: ¿quina papereta fiquen en aquest sobre que ningú més que ells veuen obert? «Doncs la papereta del seu propi partit; es voten a ells mateixos, òbviament», direu de seguida. ¿Sí? ¿De debò?
Quinze minuts d'enyorança. Ramon Garcia - Tots quatre eren repetidors de l'últim curs de l'EGB. Era el seu últim any, i haver-se quedat com als alumnes més veterans del col·legi els feia creure's tindre cert poder sobre la resta d'estudiants, i, fins i tot, també sobre els professors. Amb els quals, a la fi, després de moltes discussions i de tres reunions dels pares d'aquests individus amb el psicòleg del centre, van arribar a un acord: els quatre elements es quedarien en silenci a l'última fila de l'aula sense sabotejar les classes, i, a canvi, els mestres a l'acabament del curs...
Si voleu consultar les notes biogràfiques dels autors de cada obra, visiteu la nostra web http://www.lallunaenuncove.cat/index.htm
1 comentari:
¿Serà precís açò?
Publica un comentari a l'entrada