BIG SCORE - With background music (1999)
Hui inaugurem una mena de subsecció d'efemèrides, clàssics, etcètera, i ho fem amb una gravació de músics de Xàtiva i Ènova i més concretament de la ja mítica (almenys per a alguns) banda de noise-pop i rock alternatiu Big Score. I ho fem amb ells perquè, un dia d'aquests, s'acomplirà el desé aniversari de l'eixida al carrer del que va ser el seu millor i, snif, darrer àlbum, With Background Music (Tranquilo Niebla, 1999).
Big Score és pràcticament un miracle. En mig d'un quasi desert, almenys per a l'escena alternativa -parlem de la Costera i la Ribera dels anys 90- sorgeix un grup de gent molt jove que té com a referents bandes nordamerica
nes com ara Sonic Youth, Pavement, Superchunk, Dinosaur Jr i etcètera, la cream del rock alternatiu, juntament amb bandes més underground, conreat per la poc articulada escena indie d'aquells anys i que té com a un dels precursors ací formacions com els asturians Australian Blonde. Els Big Score comencen a reunir-se, assajar i a tocar en públic. En un principi no massa bé. Però la cosa s'hi va anar ajustant i Big Score va anar generant una parròquia de seguidors atrets per aquella novedosa -almenys ací- forma de fer pop melodiós amagat entre un mur de distorsió i gràcies a la progressió com a instrumentistes de Tino (bateria, el més complet de tots), Pau (guitarra), Luis (guitarra), Juanlu (baix), Juan Carlos (supermum) i l'innegable carisma i qualitat com a vocalista de Vicent.Prèviament a la gravació de With Background Music, la banda havia gravat un parell d'Ep's, entre ells Mucha muchacha (Caroline España, 1996), un disc enregistrat en Astúries, prou erràtic en part per la desorientada producció de l'avui intocable productor Paco Loco, qui no va saber extraure de la banda la potència i frescor que tenien en directe. Temps després, però, donaren en el clau amb el disc que ens ocupa.
El record que teníem era d'un bon disc, en general, amb un tema de rang superior, New taste, una hipnòtica cançó amb la veu distorsionada de Vicent i que acabava amb un poderós i inoblidable riff de guitarra. Una autèntica barbaritat, en el millor estil Sonic Youth, per a una banda tan jove. Però repassant el disc de nou hi ha més temes que se sostenen, com ara One track mind, l'apegalosa Colosal Universe, l'enèrgica You know I can, o la destroyer Serial Killer (death song). Fins i tot una raresa com Bikini Girls, guitarra i veu, conserva la frescor del primer dia. Indubtablement, la banda estava en el seu millor moment i així va quedar reflectit en el concert del festival Socarrat, on a pesar de tocar a 40 graus a l'ombra, Big Score va fer tota una demostració. I així ho deixaren, més o menys.
D'haver continuat fins ara, amb les dificultats que això comportava, potser estaríem parlant dels Half Foot Outside valencians, carn de part alta de les llistes especialitzades. O aquells serien els Big Score navarresos. Clar que no hi ha nostàlgia pitjor que enyorar el que no va succeir. Alguns dels membres de Big Score han continuat lligats d'una manera o altra a la música i uns altres són respectables pares de família. Però, en tot cas, tots poden estar satisfets d'haver deixat per a la xicoteta història de la música aquell esplèndid With Background Music. Què roí és fer-se major.
28 comentaris:
Esta entrada és la primera de tota la sèrie "La discoteca de Lo Pol" que m'agrada. A vore si m'enganxe!
Els primos eren bons. Molt bons.
Homeeeee! Els Big Score!
Quan que m'alegra que haja eixit este tema! Perquè aixina vaig a dir el que pense. Amb tots els respectes per a vosté, Lo Pol, i tots els seus seguidors: Este grup em pareixia especialment roí! Des del meu punt de vista venia a ser una mena de Australian Blonde cassolà. El seu ínfim èxit radicava en dues coses: 1) Un cercle d'amics molt fidels que estaven bojos per imitar tot el que venia del món anglosaxó i pareixer guais (quan més millor). 2) La madrilenya Radio 3 (de Radio "Nacional" d'Aspanya) que després l'inevitable enfonsament de la (Pro-)Movida Madrilenya s'hagué d'inventar alguna cosa que la subtituirà. Llavors pariren el concepte "Grupos maqueteros" (té collons la cosa). Una etiqueta prou heterogènia on l'adiscursiu Jesús Ordovàs posà tot el pop que trobà arreu de l'Estat Espanyol junt i mesclat per tal de continuar Pro-Moguent alguna cosa.
Un punt i a part especial mereix el cantant de Big Score. Sé que alguns considerareu que això és un estil, però, sincerament, en directe era impossible escoltar-li la veu. Dir que tenia carisma, ja em sembla excessiu. Però, Lo Pol, que conste que este és el meu de vista només.
Per si de cas, quede clar que la meu opinió feia referència al text de l'entrada del Sr. Lo Pol, no al grup.
Estimat Rafelet: no hi ha res més guai que l'elitisme que acabes de demostrar. T'ho dic amb estima i consideració.
Escolta el disc. Clar que si Dinosaur Jr., Pavement i Sonic Youth, les fonts, et semblen una castanya, millor ni ho intentes.
Per cert: detecte certa hostilitat més o menys encoberta cap al contingut anglòfil de la secció. En fi...
Hostilitat? Açò sí que va a ser hostilitat. Apunta:
A mi que parleu de Pet Sounds de Beach Boys, de Spoon and rafter (2003) de Mojave, de Yes Virginia (2006) de The Dresden Dolls, de In Raimbows (2007) de Radihead, de Galla Mill (2006) de The Drones, de Neon Bible (2007) d’Arcade Fire, de The New Pornographers (2005) de Twin Cinema, i de la mere que els ha parit, em sembla poc original, perquè si pegue una ullada per internet em trobe molta informació al respecte, per tant, a mi m’aporta ben poc que parleu d’estos grups. A no ser que s’expresse d’una manera ben diferent al que ens puguem trobar per la xarxa (i crec que no és el cas).
A més sota el qualificatiu d’alternatiu em sembla que s’amaga molta borumballa. Què collons és alternatiu? Alternatiu a què? A la comercialització? A mi eixa diferenciació entre música comercial i alternativa, em sembla una xorrada. Hi ha música bona i roïna, com hi ha cine bo i roín i menjar bo i roín. Allò d’alternatiu en la música i altres facetes de la cultura em sembla un enganyabadocs.
Tampoc vull que cregueu que estic en contra de la música que es fa en anglés, de fet hi ha molts grups que m’agraden (inclús confese que considere com millor grup musical de la història pop-rock un anglés), però no veig quina originalitat i quina aportació es fa parlant d’açò en El Penjoll.
Apuntat. Tranquils, que la de hui és l'última entrada.
Collons! Quina poco corda té, Sr. Lo Pol.
Jo no vull que desaparega "la discoteca de Lo Pol". M’agrade a mi més o menys, és la sèrie amb més post d'El Penjoll. Per tant, mereix un respecte. Jo el que he donat és la meua opinió i no té que agafar-se-la tan a pit. Jo no vull que desaparega, vull que em sorprenga, que em diga coses que no me les puc trobar per Internet. Però no deixa de ser una opinió, segur que hi ha gent que li entusiasma parlar d’estos grups.
I li torne a dir que esta entrada m'ha agradat i que l'he assenyalada amb genial. Si anem pel bon camí! No pare!
Anem a vore: si no es tracta de corda. ¿Quantes de les referències de la discoteca coneixia senyor Superflipo? Dos? Tres? Totes? No ho crec. En tot cas, jo llig ressenyes de grups que conec, per confrontar, per saber-ne més. I escric, això faltava, dels discos que m'agraden (inclosos un parell en valencià), no dels que li agraden a uns altres, perquè això ja ho faig en un altre lloc, però cobrant. I si hi ha debat sobre música, magnífic, com va passar amb Radiohead. O amb The Dresden Dolls.
Clar, si la secció no és original (que no), parla de grups que no li interessen als penjollaires (que vaja, cadascú...), i ara resulta que la música que m'agrada és per a babaus i que si alguns som guais i que si tal (perquè sí: les al·lusions indirectes són directes), i tal i tal, ací pau i allà glòria. Em negue a tindre el mateix tractament o similar que si penjara discos de la Pantoja. Quan se m'ocórrega alguna cosa o secció estupenda i original (o informativa), que no siga musical, la penjaré.
Besets
No hi ha cap dubte de que açí s'ha obert alguna cosa més que una tasació de la qualitat musical. Senyors Capitá i Refelet: Vostes acaben de demostrar que tot el que no siga en Valencià i del seu gust els interessa una merda (cosa que està molt be), però amagada, i per a mi covardament, han tret l'estandard de que estes coses (que no els agraden) no deuen ser al Penjoll. Si no és així tots els seus comentaris al respecte del llistat d'entrades, l'anglés i la qualitat sobren. La diferència es que altra gent acceptem les entrades amb al.lusions polítiques, literàries (de les que totes poden ser contrastades a la xarxa, excepte la literatura original dels concursos) o demés. Ja em diràn vostes com es filtra la qualitat (o l'originalitat) per ser o no la xarxa (per eixa regla de tres el Penjoll no és gens original). Si em diu com es pot trobar música original fora de la xarxa i després poder parlar i penjar coses d'ella a la mateixa xarxa, li asegure que ho intentaré, Senyor Capità. Amb lo fàcil que era dir que a vostes este estil, o este grup no els agrada i prou. Tal vegada a alguna que altra entrada que no és d'este caire així ho tendríem que haver fet (al menys jo). Però crec que no, que millor continuem siguent respectuosos amb les propostes que no ens interesen.
Però què han menjat hui? estan pixant fora de test!
Jo només he dit que no m'agrada Big Score (o és que no se podia dir). També he criticat a un famós periodista de Ràdio 3 i alguna cosa més de passada, però d'aquí al que estan dient...
De la resta d'entrades de la Discoteca de Lo Pol no he dit res. I de la música en anglés tampoc. Em pareix, això sí, que hi ha grups i gent que canten en anglés només per moda.
Sr Cul, coneguent a Superflipo això que diu em resulta gràcios: ja no se'n recorda de l'entrada de Raphael? Pel que fa a la música en català, n'hi ha bona i roí com en totes. Però, vaja, no crec que faça falta que done una llista dels grups que canten en anglés que m'agraden, no? o sí?
L'opinió de Superflipo sobre els grups dels que parla Lo Pol és només una opinió. Però crec que ell ja ha deixat clar que entén que hi ha gent que ho veu d'altra manera. Igual que em sembla que realment la intervenció de Superflipo anava per un altre camí.
I això d'elitista, la veritat, no ho veig. Si vull aprofitar per dir una cosa. Oscar Wilde va escriure a finals del segle XIX una assaig on considerava al crític com un artista. Fa uns dies Alietes ja li va dir a vosté, Lo Pol, que tal vegada l'art estava en la crítica. Els ho vaig a plantejar d'una altra manera: Sense crítica cultural no n'hi ha normalitat en una cultura. I aquesta crítica no pot ser sols positiva. I nosaltres visquem en una cultura anòmala en la qual qualsevol crítica que no siga positiva acaba com Camot!
totalment d'acord amb Lo Pol i Cul.
i és que tots els qualificatius empleats per Refelet es podrien aplicar ferpectament a qualsevol grupet o cantautor que cante en valencià, també tenen els seus fidels seguidors i ells també es creuen "superguais"... també ells han tingut i tindran començaments i evolucions...
jo només entenc del que m'agrada i del que no, tant em fa d'on siga...
i no estic per tancar portes a res, i si a obrir-les al que em puga interessar, ja siguen o no originals...
però hui en dia a este món que ens ha tocat viure que és totalment original?
Primerament: vosté critica el grup, i ja he dit que ho accepte, que per a això hi han gustos. Però el subliminal menyspreu a tot el que siga angloxasó (en forma o so), no em sembla un bon joc on acotar la qualitat o l'originalitat. D'entrada este estil de música (que acotant-lo a màxims podríem definir com Pop o Rock) és made-in angloxasó, i per això tenen una cultura molt més evolucionada i creativa que per estes terres. Si volem comparar la qualitat dels géneres (Rock-versus-Albada o Pop-versus-Flamenc) em sembla que anem erradets. Senyor Refelet vosté parla "d'un cercle d'amics molt fidels" amb un sentit pejoratiu, i no ho entenc. O es que Feliu Ventura, Pep Laguarda, Senior o qui siga, no tenen o tenien seguidors que els lloaren? Per altra banda no s'enganye vosté, no diu només que "no li agrada Big Score", no, vosté parla (o millor dit malparla) de "Radio (nacional) d'Aspanya, de la "Movida Pro-Madrilenya", dels "grups maqueteros", de Jesús Ordovás (no entenc les seues crítiques a este home). En definitiva menysprea un estil que no considera el seu, i amb aixó no demostra cap respecte per als que tenen altres gustos.
En principi no hauria de dir açò, perquè descobriré l’edat que tinc. Però no puc resistir la temptació. Fins ara, mai no havia fet cap comentari a les entrades de Lo Pol. Ací va la primera. Jo, en fer-me major (o potser un burgès provecte) vaig quedar ancorat en referències musicals una mica “demodées”: Velvet Underground i Lou Reed, Deep Purple, Janis Joplin, Bruce Springsteen, Pink Floid, Chris Rea, Sade, The Cars, Carmel (el “soul” sempre torna), Laurie Anderson, Mark Knopfler i els Dire Straits, Sting... Naturalment, també he tingut els meus músics de culte: Ry Cooder, Steely Dan, els fantàstics King Crimson i Roxy Music, Joe Jackson, Brian Eno... I clar, no puc oblidar els imprescindibles Beatles, Beach Boys o Rolling Stones. Per què m’agraden les entrades de Lo Pol? Primer, perquè estan molt ben escrites; segon, perquè em permeten descobrir coses l’existència de les quals desconeixia absolutament. I sí, clar, després d’haver llegit una de les seues entrades, puc anar al Google i ampliar coneixements (per a millorar nota, he, he). Però la bona qüestió és que si jo no hagués llegit primer les entrades de Lo Pol sobre Tachenko o VerdCel, posem per cas, no tindria ni idea de l’existència d’aquests grups. Pel que es veu, El Penjoll començà sent una colleta d'antics amics d'institut, però vosaltres mateixos (em referisc als pares i mares fundadors del comboiet literari) us heu encarregat d'anar convidant gent nova. Ara, per tant, el ventall d'edats i interessos és cada cop més ample.
Salut!
A més a més, i aprofundint en el que explica Cul de Sac que em sembla molt encertat:
1) La literatura està en la crítica. Clar. O creu vosté que el comentari d'Alietes no em va provocar efecte? Sí: vaig escriure la ressenya de The Drones com si m'anara la vida, com si la tingueren que publicar en una publicació súper-prestigiosa. Però la literatura no està en els comentaris menyspreadors i destructius.
2)Cul de Sac ha sigut molt clar: el to del que es diu és vital per a la convivència. I la prudència: O pensa que entre la conhort de seguidors de Big Score que volien fer-se els guais no estava l'autor del post? Cony!
3) Ordovás, entre d'altres, ha salvat este puto país de la dictadura de los 40 principales. Clar que sempre hi ha algú més superandergraund. Això sí que és ser guai. NO. Súper guai.
4)I molt més important: MAI he fet cap tipus de comentari amb mala llet de CAP dels post penjats. I n'he vist coses que no m'han agradat.
5) Finalment: no volia dir-ho, però aquest post em feia especial il·lusió, perquè remet a una part de les meues vivències musicals i personals. Ho recorde amb grat. No. Amb molt de grat. A més, com que sóc un incaut, he enviat l'enllaç als afectats, que sé que també els hi feia gràcia el xicotet homenatge. Gent nova, de fora, connectant amb El Penjoll. Malauradament, el que s'han trobat són improperis i desqualificacions ratllant, algunes, en el tema personal. No passa res. Com que són guais i escolten eixa música... I ara que es diga que tenim poca corda o que nosequè.
Moltes gràcies a Escrivà... Era el que pretenia amb la secció i que no sabia si s'estava aconseguint...
Evidentment, tota la música de la que parle és deutora d'aquells grans referents que cita.
Xe, com els xiquets!
Espere que els meus comentaris siguen considerades crítics però no irrespectuosos. No crec que haja dit improperis ni desqualificacions a ningú, ni tingut mala llet (i crec que Refelet tampoc ha arribat a açò en les seues opinions). La meua opinió és la que tinc i he dit però pot estar equivocada. La veritat és que no m’esperava estes reaccions de Cul i de Lo Pol. Sembla com si s’enfadareu si no ens agrada este tipus de música. Creia que em donaríeu arguments per a fer-me vore que estic equivocat, com sí que ha intentat el Sr. Escrivà. Sols per lectors com ell val la pena que no tanque les portes la discoteca de Lo Pol. Que el ventall d’interessos siga més ampli, com apunta el Sr. Escrivà, facilita també este tipus de discussions i punts de vista. I jo això ho veig com positiu, no com negatiu. Jo crec que esta discussió, en concret, li està donant un valor afegit a la secció del Sr. Lo Pol (encara que a mi personalment no m’agrada com l'esteu portant els senyorets Lo Pol i Cul). Per cert, la meua intenció era haver discutit d’este coses en el meu succedani d’editorial. Però clar ací cadascú veu els problemes quan li afecten...
I Sr. Lo Pol, no s’enfade. Si es té que enfadar esborre els meus comentaris i tan amics, no li pot afectar tant una miserable opinió musical com la meua. L’expressió de tindre poca corda venia després d’un comentari seu que deia: “Apuntat. Tranquils, que la de hui és l'última entrada.” Massa corda no crec que puga veure’s en esta actitud, no?
Estic d’acord amb el punt 4 del Sr. Lo Pol, el que diu: “molt més important: MAI he fet cap tipus de comentari amb mala llet de CAP dels post penjats. I n'he vist coses que no m'han agradat.” Jo tampoc els he fet, però quan hi ha alguna cosa que no m’agrada la dic, però sense mala llet. On veu la meua mala llet? Allà on dic “Hostilitat? Açò sí que va a ser hostilitat. Apunta:”?, esta introducció està feta en un to irònic, però sense mala llet.
En realitat, és tot molt senzill: el debat no s'inicia amb una entrada sobre The Drones, sinó amb un especial dedicat a un grup de Xàtiva que, a més, el formen gent amiga de membres d'El Penjoll. I a partir d'ací, es posa en solfa l'entrada (vosté no, quede clar), l'orientació anterior de la secció i els gustos musicals (ací sí que vosté), en un to de menyspreu. A mi no em preocupen els seus gustos i no vaig a qüestionar-los. I sobre els meus, ¿quina argumentació extra al que es diu en la secció vol? Sobre el tema del rebot, està explicat en un comentari anterior. I sí, la frase sobre l'hostilitat i l'anterior de Rafelet en pla, "oh sí, com m'agrada que algú haja tret als pringats estos...". En fi, amables no són. El to final del debat, amb tot, és d'agrair. Si açò realça la secció o no, és discutible. Hui, amb gent de casa pel mig, veïns i amics d'alguns penjollers, m'ha semblat molt desafortunat.
No cal dir improperis ni desqualificacions per ser irrespetuosos, i sí, crec que els seus comentaris són crítics, però irrespectuosos ("A mi que parleu de... i de la mare que els va parir" és un exemple). Seguidament demana originalitat a l'hora de parlar d'esta música. Em sembla be però siguem conseqüents, les últimes dos entrades presentant i analitzant llibres han sigut força lloades per vosté. Inclús ha demanat que més penjollers prengueren exemple. També em sembla correcte, però quan es fa, exactament això, amb presentacions de discos que a vosté no l'interessen es fa de nit i la falta d'originalitat ho impregna tot. No home no, no cal que ens anomene "senyorets" per a després dir que si cal esborra els seus comentaris. Cal ser respectuos de veritat. Jo he fet crítica a algunes entrades de "La Discoteca", (o millor dit, als grups dels que es parlava), però no he hagut d'utilitzar la terminologia, ni el to de menyspreu que vostés han utilitzat (per finalitzar Refelet apuntilla: "xe, com els xiquets"). A mi m'agrada contrastar els gustos personals, en esta o en qualsevol secció, però si un tema o entrada no m'interessa ho respecte. De entrades musicals (de LoPol i d'altres) que no m'han interessat, el Penjoll està ple. I el mateix ocorre amb altres temes u opinions. No veig perquè s'ha d'entrar a comentar totes les entrades, i menys si el tema en qüestió m'aborrix, però encara entenc menys perquè s'ha d'entrar com un bou quan l'entrada és técnicament molt correcta.
refelet, superflipi, han fet vostes uns comentaris dignes del mateix calinca... massa estudi de la doctrina calinquista? o potser un mal dia? jajajajj!!!!
me'n vaig a currar i, si la trobe posaré "You know I can" a la seua salut, perquè després de tot, aquest disc té cançons molt bones...
si, amic Lo Pol, és molt roín fer-se major... gràcies pels records que m'ha dut el seu post...
Sr. Cul:
No traga de context les meues paraules. Efectivament, les expressions: "A mi que parleu de... i de la mare que els va parir" poden sonar a irrespectuoses, si es talla del que continua: “EM SEMBLA POC ORIGINAL, perquè si pegue una ullada per internet em trobe molta informació al respecte, per tant, a mi m’aporta ben poc que parleu d’estos grups.” I no oblide que l’originalitat no sols està en quina informació es dóna, sinó també en com es dóna, per això continue diguen: “A NO SER QUE S’EXPRESSE D’UNA MANERA BEN DIFERENT AL QUE ENS PUGUEM TROBAR PER LA XARXA (i crec que no és el cas).” Conec les entrades que he lloat de recensions de llibres, de dos persones que han presentat els mateixos en acte públics (una d’elles per cert la recollia el Sr. Lo Pol). Però no hi ha que remuntar-se a eixes entrades és que, esta mateixa, la he qualificada com “genial” i el meu primer comentari era positiu i esperançador: “Esta entrada és la primera de tota la sèrie "La discoteca de Lo Pol" que m'agrada. A vore si m'enganxe!”. Per tant, no acabe d’entendre ben bé esta part del seu comentari.
Sr. Lo Pol:
No es preocupe tant de què pensaran els de Big Score o altres persones, vosté ha fet una magnífica entrada. I cadascú és responsable només del que diu. En este bloc s’han fet crítiques molt més dures (i a desconeguts) i no s’ho han pres tan malament. A més jo no ho entenc: si no m’agrada la música eixa, què volen que faça? Què no ho diga? Doncs, ale, em calle ja. Abandone la meua curta etapa de crític musical.
Sr. Funam:
Com que ja no sóc crític musical, em vaig a fer crític gastronòmic i vosté serà el següent en ser objecte de la meua critica... en com ens falle la xocolatada.
Bona nit xicons. Ha sigut un plaer conversar amb vostés... Segur que demà ho vegem tot d'un altra manera.
Clar que no, home, no es preocupe tant, Lo Pol, ahir vaig fullejar un Rock de Luxe i em vaig trobar als The Drones! I vaig pensar: mira, jo els he conegut abans gràcies al Penjoll! Segurament que em compraré el disc (i pel Rock de Luxe).
Li diré que a mi m'agradaven molt els Big Score, que tinc el With background music, que vaig perdre el Mucha muchacha, i que encara escolte Ràdio 3.
Com encara estic per ací i no m’en he anat a dormir, aprofite per a que sapieu amb qui se les esteu veient en este acalorat debat. Ací vos he fet la meu llista (ordenadeta i tot) del que són (sempre en la meua opinió) els 25 millors cantants i grups de la història del pop-rock universal:
1- Bee Gees
2- Luís Aguilé
3- Kamelo punto semos
4- Georgi Dan
5- Hermanos Calatrava (impresionant quan versionen a David Bowie)
6- Mike Canon
7- Rodolfo Chikilicuatre (obra completa)
8- Los indios Tabajaras
9- Desmadre 75
10- La Charanga del tio Honorio
11- Fernando Esteso
12- Zapato Veloz
13- Paolo Salvatore
14- Kamela
15- Pimpinela
16- Los Pecos
17- El dioni
18- José Luís y su guitarra
19- Los Manolos
20- La terremoto de Alcorcón
21- Joselito
22- El Koala
23- Las supremas de Móstoles
24- La banda l’Empastre
25- Maria Jesús y su acordeón
Alguna cosa que dir o criticar del meu gust musical?
Iee, bon dia,
ja estic ací altra vegada. Quanta raó tenia qui deia que hui tot ho veuríem d'un altra manera. M'he alçat del llit i m'agreden els Big Score. I no és que m'agraden, és que han passat a ser, de la nit al matí, els que més m'agraden. M'agraden tant que he actualitzat el meu perfil i els he ficat en l'apartat de música preferida, però m'he portat una sorpresa al comprovar que sóc l´únic del món que els assenyala en este apartat.
Tranquils, ací estic jo per a posar pau...
A mi els aricles de la Discoteca de Lo Pol em semblen magnífics, per contingut i forma. A més, crec que el sector de penjollers amants de la música pop-rock és considerable: Cul de Sac, Funambuliste, lo Pol i jo mateix, i això provoca, com es lògic, que aparega esta temàtica en el blog. I no cal dir-ho: el pop-rock és , en sí mateix, un fenòmen anglo-saxó, imitat en altres països. Jo vaig més allà que Lo Pol i crec que, directament, en un país com Espanya no hi ha ni un sol grup que valga la pena. Si férem un símil futbolístic, crec que els millors grups de la història musical d'Espanya no podrien competir ni en la 3ª Regional de Oklahoma, per posar un exemple.
Per últim, un poema:
Lo Polt... val molt!
Per cert, ¿quan anirem a la Discotec de Lo Pol?
Ie, c'alegria tornar a sentir parlar dels Big Score, m'ha vingut al cap quan era un monyicot de catorze anys i els feia cartells pals bolos que s'aspolsaen dissabte si dissabte també en el pafeto de mon pare... i dels cubates que em posava el Hueso... càguendéu que major m'ha fet!
Publica un comentari a l'entrada