dimecres, 25 de febrer de 2009

Entrevistes d’ultratomba (IX): CAMILO JOSÉ CELA (1ª part)

Nota de l’entrevistador: totes les entrevistes fetes fins a hui, l’entrevistador era qui contactava amb l’entrevistat, però en este cas ha sigut l’entrevistat qui s’ha ficat en contacte amb l’entrevistador, mostrant un gran interés, a més, per participar com autor d'El Penjoll. Transcric la conversa informal que vam mantindre el passat 23 de febrer, mentre jo intentava fer-me amb un altre personatge que, finalment, no vaig poder localitzar.

Desconegut: Bon dia. Vosté és qui fa les entrevistes d’ultratomba per a El Penjoll?

Santíssim Pare: Bon dia. Efectivament, jo sóc aquell. Perdone... i vosté qui és?

Desconegut: Sóc Camilo José Cela. I m'agradaria que m'entrevistara per a El Penjoll.

S.P: Camilo José Cela? No em sona cap Camilo José Cela. Jo faig entrevistes a gent important.

Cela: Però és que jo sóc important. He guanyat el Nobel de literatura!

S.P: Ja, però això no és un premi tan important. Si fóra molt important hi hauria algun escriptor en llengua catalana entre els seus guanyadors. Hi ha algun? A què no?

C: Arrea! És de veres!... També tinc altres premis com el de la Crítica, el Cervantes, el Planeta, el príncep d'Astúries, el Nacional de Narrativa... Algun d’estos em pot valdre de mèrit per a que m'entreviste?

S.P: És que són de literatura castellana. No té algun en català? No li demane que siga finalista dels Premis de Microrelats d’El Penjoll, però algun altre de menor rellevància com, per exemple, el Premi Nacional de Literatura de la Generalitat de Catalunya, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, el Ramon Llull de Novel·la, el Joanot Martorell de narrativa... vaja algun d'este estil, el que siga.

C: Cap. Escric en català des del 2002 i encara no tinc la mà solta, per això volia també parlar en vosté, perquè, a més d’entrevistar-me, menejara els fils per a que m’acceptaren com autor d’El Penjoll.

S.P: Oi, què difícil està açò! Ara hi ha una plantilla molt extensa... No sé si interessarà contractar un Premi Nobel. Ho consultaré. Envie'm el seu currículum i vore què puc fer... Vosté m’assegura que és un bon escriptor, eh?

C: Quan escrivia en castellà, sí. En català està costant-me. Encara no he pogut publicar ni un sol relat... I si envie algun als de La Lluna en un Cove? Vosté creu que me’l publicaran?

S.P: Prove. A vore què li diuen. No té res a perdre.

C: I de l’entrevista. Què em diu vosté de l'entrevista? Me la fa?

S.P: Val. Però hui no, que no tinc temps ara. Em fique en contacte amb vosté de hui en huit dies.

C: Gràcies. Espere la seua cridà. Fins la setmana que ve.

S.P: Adéu, adéu!