Sembla haver un ampli consens a l'hora d'afirmar que el temps passa ràpidament. Més enllà d'ideologies, estils de vida..., tothom hi està d'acord."Els anys passen volant", m'ha dit una companya de feina dues vegades en menys de quinze dies. El raper Tote King canta: "si tienes más de 25, los años se te van follaos".
Però... té sentit afirmar que el temps passa ràpid? En relació a què? El temps és una magnitud que utilitzem de vegades per tal de calcular la velocitat d'alguna cosa. Tanmateix, el temps no té velocitat; és la referència per a calcular la velocitat. No es pot, per tant, mesurar objectivament amb la intenció d'ubicar-lo en una escala lent-ràpid.
Podem parlar, en tot cas, de les nostres sensacions. Tenim la sensació que el temps va ràpid; follat, de vegades. Sobretot quan mirem enrere. Però per què eixe consens? Té a veure amb ser conscients de la nostra existència? Amb certes comparacions, segons les quals som quelcom insignificant? Ja sabeu: la història de la humanitat, el sistema solar, l'univers...
3 comentaris:
Xe, Vicent, el veig obsessionat amb el temps (primer en Una espera i ara amb la velocitat): La crisi dels 30? La dels 40?
D'altra banda, Abba (i Madonna després) cantaven: "Time goes by so slowly"; que a la traducció dels xicons de La Hora Chanante ve a ser: "El tiempo pasa despacico".
En el fons jo crec que tot es reduïx al fet que ningú vol morir-se, excepte els suïcides professionals, vaja, els que no fallen.
No, tranquil, no estic obsessionat amb el temps. O sí? En tot cas, seria una obsessió... temporal. El cert és que aquest hivern està fent un temps duret.
Posats a elucubrar sobre el temps i, parlant de cançons, m'enrecorde d'una molt recomanable titulada "El tiempo es veloz", del cantautor argentí David Lebón. Això sí, recomane vivament la versió que en va fer la gran Mercedes Sosa, també argentina. I és que cançons, poemes o frases cèlebres sobre el temps hi ha moltíssims. Però una cosa és clara: TEMPUS FUGIT.
Publica un comentari a l'entrada