"mama, no vull eixes sabates marrons"... la sabateria, el carrer Botigues... "vull les negres", com peleaba ma mare amb mi! ara cal que jo bregue pacientment amb ella...
em surt dels meus pensaments mentres acabe de vestir-me. clave una ullada al mirall i em veig d'allò més polit... les meues sabatilles marró obscur, el pantaló de paneta fina marró en un to més clar, jersei blau marí, mocador triomfant al coll, cabell curt i un toc d'aigüa colònia, gens embafosa...
em pose la caçadora de cuir marró al muscle i, de nou al mirall, no aconseguisc recordar... ¿des de quan m'agrada el color marró?
1 comentari:
El marró... quin color tan profund! L'únic color amb olor.
Publica un comentari a l'entrada