Tal dia com hui, 12 de febrer de 1939, quan faltaven poques setmanes per acabar la guerra, l'aviació italiana al servei de Francisco Franco, actualment alcalde honorífic de Xàtiva, va bombardejar l'estació de la ciutat en la qual es trobava un comboi militar que regressava del front. Van morir almenys 109 persones i hi van haver més de 300 ferits, molts d'ells militars, però també civils (inclosos dones i xiquets). El Consell de la Joventut de Xàtiva ha convocat un acte d'homenatge a les víctimes. Vos adjuntem el cartell i text de la convocatòria."El Consell de la joventut de Xàtiva, convoca als joves i a tota la societat civil xativina i comarcal, a l'acte d'homenatge a les víctimes del bombardeig del 12 de febrer de 1939.
L'acte es durà a terme el proper diumenge 15 de febrer a l'explanada de l'estació de trens, davant del monument "Aixopluc", s'iniciarà a les 12h i tindrà com a principals participants a Feliu Ventura (cantautor) i Xavier Aliaga (escriptor), a més d'un breu parlament del president del CJX, Carles Sánchez.
Des d'el CJX volem arribar al major nombre de ciutadans i associacions possible, ja que considerem que aquest dia reflecteix la barbàrie de les guerres, la mort, la destrucció del territori i dels éssers humans, per aquest motiu volem impulsar aquest 12 de febrer com el nostre dia de la pau. Un dia on tots ens apleguem junts i esbrinem camins de pau i convivència.
L'acte es durà a terme el proper diumenge 15 de febrer a l'explanada de l'estació de trens, davant del monument "Aixopluc", s'iniciarà a les 12h i tindrà com a principals participants a Feliu Ventura (cantautor) i Xavier Aliaga (escriptor), a més d'un breu parlament del president del CJX, Carles Sánchez.
Des d'el CJX volem arribar al major nombre de ciutadans i associacions possible, ja que considerem que aquest dia reflecteix la barbàrie de les guerres, la mort, la destrucció del territori i dels éssers humans, per aquest motiu volem impulsar aquest 12 de febrer com el nostre dia de la pau. Un dia on tots ens apleguem junts i esbrinem camins de pau i convivència.
Gràcies pel seu suport:
Carles Sánchez President del CJX"
ENLLAÇOS:
Bombardeig de Xàtiva (Viquipèdia)
Franco, alcalde honorífic de Xàtiva (EMV)
14 comentaris:
Tenim un cap de setmana d'allò més complet!
Supose que en l'acte, que va sobre la barbàrie de les guerres, també es parlarà de les dotzenes de persones que van ser assassinades pels rojos a Xàtiva, entre elles una jove mestra d'escola.
Mire En Calinca, personalment pense que eixe assassinat ja hi ha sigut bastant "commemorat" durant més de 40 anys. I de fet alguns nostàlgics encara estarien disposats a agafar-se la justicia ells amb qualsevol roig que pillen pel carrer...
de totes formes soc de l'opinió que en tots els bàndols hi ha gent que no estan bé del cap, i males persones... i quan més a una guerra!... però els exercicis de memòria no venen mai gens mal...
Sí, els exercicis de memòria no vénen malament, però moltes vegades la 'memòria' és prou selectiva. Sobretot quan es polititza. Vosté parla dels famosos "40 anys", que nosaltres a penes hem conegut. Jo preferisc recordar els darrers 34 anys de convivència democràtica, que conec molt millor i que tenen moltísim més valor per a mi que qualsevol batalla o guerra de fa molts anys. Entre altres coses perquè, sense haver-ho viscut en persona, és molt possible que ens equivoquem al valorar esdeveniments tan antics.
Per cert, sembla que Feliu Ventura s'està especialitzant en 'homenatges'. Allà on n'hi ha un, apareix ell. ¿Què seria dels cantautors autòctons sense aquesta xarxa d'actes reivindicatius?
Sr. Cal·linca:
Li agrade o no li agrade, des de que l'home és home no ha parat de fer política, perquè "l'home és un animal polític" (afirmació que ampliaria també a les dones).
Vosté no té uns ideals? no els defensa (com ho està fent)? No em dirà que vosté no té cap ideologia i que és apolític?
Doncs sí, Sr Aristòtil (per fi un peripatètic al Penjoll, i a més de la Torre de Lloris!), la política està per tot arreu. En este blog hi ha fins i tot qui propugna, mig en broma, la poesia política!
Calín:
Calín:
el Funan té raó, però si vosté no ho veu, no n'hi ha més cec que aquell que no vol vore.
Respecte a la Guerra i el Franquisme, si que ens afecta. Algunes tenim avis republicans que van patir la presó i pares que van lluitar contra el Franquisme i van estar a l'exili o a la presó. No parle vosté tan lleugerament del tema, please.
¿Vosté assistiria a un homenatge a les víctimes del terrorisme? Segurament s'ho pensaria dos vegades segons qui fóra l'organitzador de l'acte i les implicacions polítiques del mateix, independentment del que puga pensar o sentir per les víctimes. Segons tinc entés, el PP de Xàtiva no participa en l'homenatge de demà. Dic jo que algun contingut polític deu tenir tot açò, més allà de la crítica a les guerres en general. De tota manera, em remet al meu primer comentari: no sé què li veuen de malament.
Senyors/es, els informe, els del PP no vindran, en principi, per que no s'atreveixen i perque seria com alentar els canvis, als quals no estan preparats. Tanmateix, el CJX, els ha fet la proposta des de la neutralitat política, tenint en compte, que les NNGG en son membres del CJX. Així sàpiguen, que el CJX, no ficarà l'himne republicà per tal d'afavorir la presencia del major nombre de persones possible, per tant senyor Calinca, recorde, que nosaltres obrim portes que d'altres s'empenyen en tancar.
Gràcies per l'aclariment. És d'agrair que promoguen la neutralitat de l'acte.
Jo no vaig viure directament la Guerra Civil (només en vaig patir les seqüeles durant la meua infantesa), però tinc un coneixement prou ajustat del que va passar; existeixen les històries familiars i unes coses anomenades llibres d’història (n’hi ha moltíssims i de molts autors de diferents tendències). Els llibres d’història diuen que els “rojos” van cometre excessos evidents. També diuen que els franquistes van tirar endavant, a la postguerra, un genocidi sistemàtic dels adversaris polítics amb unes xifres realment esfereïdores (van practicar fins i tot el robatori de xiquets). Els “rojos” van ser jutjats per tribunals de guerra i condemnats (alguns executats) sense la més mínima garantia jurídica. La qüestió és que les víctimes dels “rojos” ja han tingut la satisfacció adient: les seues despulles descansen en sagrat; durant molt de temps, han vist evocada la seua memòria en nombrosos monuments; i molts d’ells han estat fins i tot beatificats i canonitzats per la Santa Mare Església Catòlica. Moltes víctimes de la repressió franquista, en canvi, jauen encara en cunetes perdudes.
Els homenatges a les víctimes innocents haurien de ser una cosa corrent, com ho és a l’Europa que va triomfar sobre el feixisme. La gent del PP fa servir idèntica coartada per a justificar la seua negativa a llevar-li els honors a Franco o a no assistir a un acte com el del diumenge: «No volem remoure el passat». Es tracta d’una excusa; en realitat, no volen indisposar-se amb llur ala més dretana, hereva directa del franquisme. En altres països europeus, França sense anar massa lluny, no passa açò; molts “gaullistes”, per exemple, van lluitar a la resistència antinazi (els únics nostàlgics del feixisme serien, en tot cas, els seguidors de Le Pen). Ací, els franquistes militen al PP (hi conviuen amb altres famílies: liberals, demòcrates cristians...). Som molts els que pensem que el Partit Popular guanyaria legitimitat democràtica si abjurés, d’una vegada per totes, del seu passat franquista. Llavors, podrien assistir a aquella mena d’homenatges als quals pot assistir sense major problema Angela Merkel o Sarkozy. Jo, que no sóc precisament una persona d’extrema esquerra, estaria ben content de veure per fi una dreta plenament democràtica.
Molt ben expressat, Escrivà!
Em sembla molt bé el que diu el Sr Escrivà. Tot el món té dret a viure amb dignitat i a reclamar la seua dignitat. Però una vegada més, he de recalcar que entre això i participar en actes clarament polititzats hi ha una gran diferència. I si l'acte de demà aconsegueix un elevat grau d'imparcialitat política, millor que millor. Ja m'ho contaran.
Diu vosté el següent: "... el Partit Popular guanyaria legitimitat democràtica si abjurés, d’una vegada per totes, del seu passat franquista". Sr Escrivà, ¿en que consistiria esta "abjuració"? ¿Està insinuant que el PP no és un partit democràtic? La seua frase sona grandiloquent però no li veig un significat clar.
El diccionari ho diu molt clarament: «Abjurar, renunciar solemnement a qualsevol creença». Els populars han tingut moltíssimes ocasions de renunciar solemnement a la seua creença que el franquisme no va ser un règim tan dolent ni tan condemnable com diuen alguns (són conegudes unes declaracions de Mayor Oreja dient que «amb Franco vivíem molt bé»). No n'han volgut fer renúncia al Congrés dels Diputats; tampoc no l'han volgut fer als ajuntaments. Amb alguna excepció honrosa. Fa uns dies, per exemple, els populars de l’Alcúdia dels Crespins es van sumar a l’oposició i li van retirar a Franco el títol d’alcalde honorífic. L’alcalde de Xàtiva es va burlar i digué: «Els meus companys han votat això perquè estaven en minoria, si no de què». L’edil de l’Alcúdia va contestar immediatament: «Hauria retirat els honors a Franco fins i tot amb una majoria absoluta del PP». Està clar que el PP compleix els mínims exigibles per a ser considerat un partit democràtic, però li falta aqueix plus: condemnar d’una vegada per totes el franquisme, un règim militar dictatorial i feixista. Segons el meu parer, aqueix acte de condemna rebliria la seua legitimitat a hores d’ara incompleta. Fins el papa de Roma ha demanat perdó pels excessos de l’Església en èpoques passades. Al PP no se li exigeix tant; hi hauria prou amb un simple gest simbòlic de condemna. Però no el farà; s’indisposaria —ja ho he dit abans— amb la seua ala més dretana. I clar, ha de buscar una coartada: «No volem remoure el passat». Quin problema hi ha en remoure els aspectes més negres del passat per a condemnar-los?
Publica un comentari a l'entrada