UNA EXPERIÈNCIA GRATIFICANT

Este dissabte passat, per un d'eixos processos indescriptibles d'alineació planetària, magnetisme eclíptic o per una mala folla descomunal, es van amuntonar en un mateix dia una sèrie d'actes interessantíssims a este erm de cultura nostra. Així és com em vaig vore abocat a assistir al concert de "Senior i el Cor Brutal", renunciant a l'embriaguesa poètica de què hauria sigut fàcil víctima en la presentació del llibre d'Elies Barberà. Algun dels allí presents ja m'han assignat la corresponsalia oficial del concert i a més exigixen una crònica en vers, però jo he decidit realitzar l'invers (per aproximació fonètica i acollono poètic). El final del concert com a inici de la crònica i com cim de l'acte en si, sintetitza perfectament el que allí va succeir. Damunt de l'escenari Senior, el Cor Brutal al complet, els teloners "Arthur Caravan", alguns col•laboradors i pipes, mes un grup desinhibit d'histriònics espectadors, corejant a viva veu l'últim tema abans dels bisos. Un concert de presentació oficial del disc "l'experiència gratificant", que tanca un any de peripècies intercontinentals i locals, gravació a Montevideo i masterització en Nashville. Una divertida i prometedora nit en què a la correcció en l'estil i apreciació per l'originalitat caldria posar dos peròs. El primer ve donat pel fet que el perfeccionament en la tècnica, la millora del directe no hauria mai d'ocultar-se darrere del conformisme (i menys del conformisme disfressat de llengua valenciana). Tant el projecte de Senior com el dels alcoians, haurien de polir més el seu so en viu, revestir-lo de major elegància per a arredonir un producte que per originalitat destacaria més allà de l'àmbit lingüístic. El segon però és més una frustració personal, la de no haver pogut descobrir entre les aproximadament 150 persones allí presents qui era la "Comtessa d'Angeville", tal com m'havia proposat. Els dos únics representants del Penjoll no van arribar a conéixer-se, en una nit en què la il•lusió per projectes en la nostra llengua com estos, ens permet continuar mantenint esperances surant entre l'anodina rutina musical valenciana i en valencià. Els vídeos adjunts (perdoneu pel so, però és el millor que he trobat), tan sols són una xicoteta mostra del que allí va ocórrer.