dimarts, 16 de desembre de 2008

UNA EXPERIÈNCIA GRATIFICANT

Este dissabte passat, per un d'eixos processos indescriptibles d'alineació planetària, magnetisme eclíptic o per una mala folla descomunal, es van amuntonar en un mateix dia una sèrie d'actes interessantíssims a este erm de cultura nostra. Així és com em vaig vore abocat a assistir al concert de "Senior i el Cor Brutal", renunciant a l'embriaguesa poètica de què hauria sigut fàcil víctima en la presentació del llibre d'Elies Barberà. Algun dels allí presents ja m'han assignat la corresponsalia oficial del concert i a més exigixen una crònica en vers, però jo he decidit realitzar l'invers (per aproximació fonètica i acollono poètic). El final del concert com a inici de la crònica i com cim de l'acte en si, sintetitza perfectament el que allí va succeir. Damunt de l'escenari Senior, el Cor Brutal al complet, els teloners "Arthur Caravan", alguns col•laboradors i pipes, mes un grup desinhibit d'histriònics espectadors, corejant a viva veu l'últim tema abans dels bisos. Un concert de presentació oficial del disc "l'experiència gratificant", que tanca un any de peripècies intercontinentals i locals, gravació a Montevideo i masterització en Nashville. Una divertida i prometedora nit en què a la correcció en l'estil i apreciació per l'originalitat caldria posar dos peròs. El primer ve donat pel fet que el perfeccionament en la tècnica, la millora del directe no hauria mai d'ocultar-se darrere del conformisme (i menys del conformisme disfressat de llengua valenciana). Tant el projecte de Senior com el dels alcoians, haurien de polir més el seu so en viu, revestir-lo de major elegància per a arredonir un producte que per originalitat destacaria més allà de l'àmbit lingüístic. El segon però és més una frustració personal, la de no haver pogut descobrir entre les aproximadament 150 persones allí presents qui era la "Comtessa d'Angeville", tal com m'havia proposat. Els dos únics representants del Penjoll no van arribar a conéixer-se, en una nit en què la il•lusió per projectes en la nostra llengua com estos, ens permet continuar mantenint esperances surant entre l'anodina rutina musical valenciana i en valencià. Els vídeos adjunts (perdoneu pel so, però és el millor que he trobat), tan sols són una xicoteta mostra del que allí va ocórrer.





9 comentaris:

senior ha dit...

Primo, jo la conec! Haver-m'ho preguntat, redéu.

Cul de sac ha dit...

ieeeei pardal, quina alegria vore per estos raconets al artista en qüestió. Xe tu i damunt coneixes a la comptessa. Ja m'ho podies haver dit el divendres entre vins o el dissabte entre gins. Una força abraçada amic, i de la crònica ja parlarem en petit comité.

Comtessa d´Angeville ha dit...

Collons, pos miren que sóc fàcil de reconèixer, hòstia, però ben ben fàcil de reconèixer.

cul en pompa ha dit...

vaig escoltar a Senior a Manuel. Estic d'acord amb el que diu cul en sang...

Tarsan, President de la República de les Mones ha dit...

Xe què bé que s'ho passeu! gràcies per la crònica Cul (encara que no siga en vers). I vosté Senior vaja-se'n a assajar que si no, després no li ixen bé els directes!

Cul de sac ha dit...

Ieeeiii bandarres molta gracieta veig jo per açí, fregant la disbauxa verbal. A vore si ens aclarim, Anonim Cul en Pompa, Tarsan (per cert sou bessons virtuals?), que hem de ser exigents amb el so, la originalitat i no conformar-nos amb tot el que sone en valencià està clar. Per això els matisos en la crònica del concert. Però ja voldria jo que productes com el de Senior brollaren molt més a sovint al panorama nostre de cada dia. Per cert, les brometes amb el meu nom i cognom freguen l'escatologia o la prospecció urológica, amic amb transtorn bipolar.

Senyoreta Comtessa: Dec d'estar més cego que una nina de ceràmica, perquè em vaig passar tota la nit buscant a una doneta amb vestit barroc, una espècie d'escafandre i ganxo perniler per tota la sala, i no vaig vore cap. Ara, si com sembla compartim amistat amb Senior, algun que altre dia ens coneixerem "in person". Au

Tarsan, President de la República de les Mones ha dit...

No sé de què em parla, jo estava ocupat penjant l'article sobre Bolonya. I el comentari sobre Senior era broma.

culet picaró ha dit...

No t'enfades que els anònims escatològics et felicitem per la teua crònica i no acuses al pobre Tarsan...L'autor està clar que és un guarro.

refelet ha dit...

Me n'alegre que tant Cul de Sac com Lo Pol s'hagen decidit a dedicar el seu darrer article a gent de la terra. Moltes gràcies.