dijous, 18 de desembre de 2008

dubtes existencials... o no? (crec que és el 5)

i front al mirall, el rostre nafrat per les deixalles d'una mala nit, la darrera, una de tantes... i al tast, el regust del malson perbocat... em pegue un afectuós i tendre carxot, una dutxeta i cap al treball sense desdejuni...
i el dubte es queda ahí, al fons del mirall... quin va ser el maleït dia que em vaig saber mortal?

2 comentaris:

Cul de sac ha dit...

Xe tu amic vas superant-te. T'ha quedat un dubte de lo més elegant, i a més sospitosament existencial. Enhorabona.


PROSTATA (ja saps, per lo de les prospeccions urològiques): Lo de anar al treball sense engolir cap desdejuni, és precís? Això no deu de ser bo.

Peguie ha dit...

Sr. funan ja veig que el ioga i la meditació el fa molt productiu i això està molt bé.