—A Wielopole, Wielopol[e]?
—No senyora, de cap manera.
Érem a la sala ben plena
d’aquell casal del carrer Blanc.
Volíem escoltar Alietes,
que evocava el sòl, la mostela,
els centaures, jocs d’infantesa...
Clams, ai, de Xàtiva, d’Aixàtiva!
Ben junts, abrigats pel trespol,
entre copetes de mistela
i coques de tomaca i ceba.
Gaudint amable companyia,
celebrant entre francs somriures,
el plaer de l’obra ben feta
i el goig, amic del Corralot,
del profeta a la seua terra!
10 comentaris:
si Sr. escrivà, ha resumit vosté molt acertadament l'ambient d'ahir a Camot.
Sr Escrivà, ha escrit vosté un preciós poemeta.
Gràcies Peguie, gràcies Calinca. Això és que em miren vostès amb molt bons ulls.
Ha alçat vosté acta escrivà! no es va perdre detall!
A vore si el nostre enviat especial Cul de Sac pren exemple i ens fa una crònica en vers de l'actuació de Sènior!
Gràcies, Escrivà, per l'acta. I a les amigues i amics de CaMot. I a les persones que hi van assistir a la presentació de la criatura.
Hi havia una cordialitat plaent en l'aire. Entre tots la vam crear i crec que tots la vam poder tastar. Si la poesia serveix entre altres coses també per crear estos momentets de goig, podem estar ben contents de l'invent!
ie!!
sóc adrià espí, fill del mític escriptor antoni espí...je,je...
elies em va dir que deixara comentaris i això faig ja que elies es un crac i el que ell diu es ben acceptat...
=DDDDD
em va agradar moltíssim la presentació del dissabte...
intantaré llegir-me el llibre el més prompte possible però no se si l'entendre...
salutacions per a tots i en especial per a eliotes....
:)
Quina grata sorpresa trobar a Adriàspí (l'únic nom mereixedor de dos accents) dins d'El Penjoll!
Clar que l'entendràs! Si vas ser capaç de llegir el Mata-rates amb 8anys!
També és bona notícia que la gent més joveneta comence a freqüentar El Penjoll.
Per cert, com vius la transformació d'animalet hormonal cap a persona?
M'he acabat de llegir "Aixàtiva Aixàtiva" i he de dir que els seus poemes són en general magnífics. Només amb una excepció: el de les pàgines 80-81, titulat "Ingrés". Resulta pràcticament impossible fer crítica política en un poema i que este poema quede mitjanament presentable (com a poema). Vegem els versos en qüestió, que semblen inserits en el poema com un afegitó fet a posteriori:
"-les rajoles de l'Albereda!
recorde molt bé aquell mosaic
modernista... les capolaren
anys a venir els populars:
la insensibilitat política;
i n'imposaren de lluentes,
llises i rases: la ignorància,
la impersonalitat de dretes!-"
Poèticament parlant, estos versos són un xurro. Semblen impropis d'un poeta com Elies Barberà.
Potser també li semblaran un xurro els dos o tres poemes que parlen de Franco.
A mi la imatge de la política i estètica de dretes (d'ara i de sempre) com una rajola lluenta, llisa i rasa em segueix agradant i em continua semblant actual. I això, junt amb moltísssimes altres coses, també ho tenim a Xàtiva.
Per què no fem un jocs florals de poesia política?
Publica un comentari a l'entrada