dilluns, 10 de novembre de 2008

YIBAL BALANSIYYA: LA VALL DE LA MURTA.


Recorde l'inici de l'estiu passat com si fora hui. Era un dia solejat, d'eixos que és un pecat quedar-se entre quatre parets. Sense cap dubte havia d'aprofitar-lo i... en un tres i no res, hem vaig plantar a les portes de la Vall de la Murta a Alzira.
Aquesta vall és una petita joia que tenim molt a prop i que s'ha respectat fins a cert punt. El seu valor ve determinat per la vessant botànica. La climatologia i el seu relleu fan d'aquesta vall un ecosistema propici per que plantes i flors dalt valor s'instal·len a viure. La major part de les quals són medicinals i tenen efectes beneficiosos per a la salut. És per aquesta raó que antigament se la coneixia amb el nom de la Vall dels Miracles.
Vall de la Murta.

La ruta que vaig decidir realitzar és una clàssica que s'inicia des de la casa del guarda a l'entrada fins a la Creu del Cardenal passant per les runes del monestir de Santa Maria de la Murta i seguint la pista que prompte es farà senda per guanyar altura i arribar a la creu. Aquest lloc és ideal per fer un mos i recuperar forces, les seues vistes cap a llevant: dels arrossars de Sueca, Corbera, el castell de Cullera, la mediterrània...; i cap a ponent: les valls de la Murta i la Casella, Alzira, el castell de Xàtiva, el Puig,...
Com disposava de temps i amb les forces restablides vaig decidir fer "de la Creu al Piló" que és com s'anomena al trajecte no homologat que cresteja la serralada per arribar a les Orelles de l'Ase i al Piló. Cal tindre certa experiència i companyia per la dificultat que presenta però ofereix unes vistes del Cavall Bernat, la Creu del Cardenal i la Vall de la Casella espectaculars. Al piló teniu una caseta de ferro per fer alguna anotació o dedicatòria.
Piló

Aquesta ruta està senyalitzada per muntons de pedra que al meu entendre és la millor manera de senyalitzar un recorregut per muntanya ja que no té cap impacte visual, està fet amb materials naturals, no agredix l'entorn i si estan ben col·locades amb una ullada saps per on anar.
Muntó de pedres de camí al piló.

Vaig refer el camí per tornar a la pista i baixar al monestir per la Font de la Murta i la seua conducció d'aigua que abastix les basses. Aquest recorregut convé fer-lo amb les hores de més calor ja que la frescor i el soroll de l'aigua fan d'aquest camí un plaer per als sentits.
Ja en el monestir podeu gaudir de l'entorn i del seu jardí visitant-lo i, si de cas no esteu presents us propose una visita virtual a l'enllaç.
Agraïsc l'atzar del temps i el lloc que de vegades et fan regals com en aquesta ocasió de vorer un fardatxo ocel·lat (lacerta lepida).

Fardatxo ocel·lat.

Pel que fa als monuments botànics vull destacar en primer lloc la murta a la que deu el nom la vall.
Myrtus communis L. coneguda com murta, murtra, murtera, murtrera, murtolera. Pel que fa al seu valor curatiu els banys de murta són bons per a enfortir la pell, conservar-la fina a i elàstica, i per a recuperar-nos després d'un dia de forta camejada.
Murta.

"Mata mediterrània per excel·lència, sempre verda, llustrosa i aromàtica. Busca matollars frescals, boscúries perennes, vores de riu, volts d'ullals i sumalls ombriencs i càlids, i preferentment barrancs amb alguna font que brolla sense parar al capdamunt. Fenomenal el frondós i brillós murterar dels veïnatges de la font del monestir de la vall de la Murta d'Alzira. (...) Els poetes àrabs oposen a la bellesa fugissera de la rosa, la bellesa duradora de la murta. I en el Talmud, en un dels seus aforismes de saviesa i virtut per a significar que el bé sempre és bé, diu: "La murta, fins i tot enmig de l'espinar, sempre és murta, i sempre s'anomena murta". (Pellicer, 1999). En les cultures mediterrànies la murta estava consagrada a l'amor.
Sense tu els dies esdevingueren negres
i amb tu les meues nits eren blanques...
Ploga en tu la joia, en tu que fores
com murta d'olor de la meua existència.
Ben Zaidun: "Qasida a Wal·lada"
L'altre monument és un endemisme anomenat Scabiosa saxatilis conegut com escabiosa de cingle o de roca. Pellicer diu: "Tenaç i tofuda mata rupícola molt abundant a les roques altes i ben solejades de les muntanyes diàniques de les quals és una de les flors emblemàtiques. Perfecta filla de la calç i del sol abrassidor, del gris aspre dels cingles i del blau salobrenc de la nostra mar." La podeu trobar a la crestera de la Creu del Cardenal fent equilibris a la vorera del tallat.
Escabiosa de cingle o de roca.

L'altre dels endemismes que vull referir és Lathyrus tremolsianus conegut com Pèsol valencià, guixa borda, pesolera de pastor. "És la nostra guixera o pesolera silvestre. La més vigorosa d'entre les moltes que es crien en les nostres valls, i una de les mates més prolífiques i de flors primaverals més vistoses. Les veurem despenjar-se i emparrar-se amb força pels marges molluts de les faldes de les muntanyes tot servint-se dels seus hàbils circells." (Pellicer). D'aquesta planta es consideren tòxiques totes les seues parts, aneu en compte. La trobareu als bancals prop d'aqüeducte de la font de la Murta.
Pèsol valencià.

Per acabar, vull presentar-vos el Celtis australis conegut com llidoner, el trobareu junt a la torre defensiva del monestir pràcticament dins dels seus murs, com si fora l'últim dels seu habitants. Dins del llenguatge sufí, és l'arbre que delimita la frontera del sèptim cel. Molt sovint el trobem a terra nostra voltant o presidint paratges i llocs venerables com el santuari de la Mare de Déu del Castell d'Agres. Al portal del monestir de sant Jeroni de Cobalta. L'ermita de la Consolació de Llutxent. És evident el valor espiritual del llidoner, però també són apreciats els seus fruits amb sabor dolçàs que el fan una llepolia per als xiquets, i el pinyol o llavor es convertix en una bona munició. La seua fusta, de gran duresa, compacta i molt elàstica és apreciada en la fabricació d'apers i mànecs d'eines de cultiu.
Llidoner.


No podeu deixar de visitar aquest encisador lloc, en qualsevol època de l'any, no decepciona.
Vull dedicar aquesta entrada a l'amic Calinca, gran amant de la Vall de la Murta.

Ortofoto de les rutes.

Entrada a la Vall.

Senyals del PR-V.

Creu del Cardenal.

Cavall Bernat.

Orelles de l'ase.

Cavall Bernat.

Vall de la Casella.

Cullera.

Arrossars.

Vall de la Casella i Vall de la Murta.

Font de la Murta.

Aqüeducte.

Conducció d'aigua.

Basses del monestir.


Salut amics i bon viatge.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Peguie

molt bona entrada Drac i una eixida que anotem en la agenda.

calinca ha dit...

Quina entrada! Encara no he tingut temps de llegir-la amb deteniment però vaja per davant els meus agraïments per la convocatòria.

He anat moltes vegades a la Murta, i no m'importaria anar-hi més vegades. per cert, parlant de meravelles properes, l'altre dia vaig fer una ruta molt xula, i perfectament senyalitzada: el PR-CV 336, la de la muntanya de Cullera (sí, la del cartell que diu "Cullera"). Molt boniques les vistes des d'allà dalt (a pesar dels desficacis immobiliaris que s'han fet en la zona).

calinca ha dit...

Lapsus: quan he dit "agraïments per la convocatòria" volia dir "agraïments per la dedicatòria".

Drac Montdúver ha dit...

Moltes gràcies als dos i perdoneu per l'excés d'imatges. Vaig fer una tria però ja no podia llevar-ne més. La Murta invita a fotografiar.
Val estimat Sr. Calinca, agafe l'inderecta, prompte estaré recuperat del genoll i farem una eixideta. Promès.

menta_amb_fraula ha dit...

Com sempre, una molt bonica actualització.

M'ha arribat que la teua recuperació porta un ritme trepidant,
que continue,...

refelet ha dit...

Gran article Drac(com vosté!). Aprofite per fer-li una petició per a quan no sàpiga ja de què escriure. Alguns com jo, per desconeixement, a vegades no ens aclarim amb les senyals (ni en les pintades ni en les ecològiques de pedres). Podria fer un article explicant-ho? Mentrestant, torne a donar-li les gràcies per aquest. I no es preocupe per l'excés d'imatges, una vegada es llig no semblen tantes.