dilluns, 24 de novembre del 2008

MOTS DE PATXANGA (II)

Després de l’èxit dels Mots de Patxanga en relació amb els verbs Ser, Estar i Semblar, acometem ara el verb FER. Em sembla que anirem més tranquil•lets en este segon post, però això no se sap mai, que quan s’obri l’estallador de la memòria col•lectiva...

En la llista que us presente ara no inclouré les frases que comencen per Fer, de l’estil: “Fer un sol que atalba”; estes les deixarem per a l’espai reservat a les parèmies Descriptives o situacionals. Evite també incloure les construccions amb el verb Fer i amb significats directes, de l’estil: “Fer la impressió”, “Fer-se el sord”, “Fer (una cosa) malícsia” o “Fer rogle”, entenent que en estos casos la frase creada no va més enllà del que el nom ha aportat.

Dit això, anem allà (que ací ja estem):

FER:
Fer-ho tot a banderes./
Fer-ho tot ascles./ jas./ pols.
Fer amb una mentida un sopar agre.
Fer l’anada de Caliu, que se’n va anar en hivern i va tornar en estiu.
Fer el bambau.
Fer-se la boca aigua.
Fer-se el bobo per no entrar en quinta.
Fer botiges.
No fer ni un brot.
Fer carussa.
Fer un cas com un cabàs.
Fer coll de figa.
Fer combregar amb rodes de molí.
Fer coveta.
Fer-se creus.
Fer-se-li (a algú) de dia.
Fer-se-li (a algú) de nit.
Fer dentetes.
Fer l’escoltellet.
Fer-se l’estret./ l’estreta.
Fer fer randa sense boixos.
Fer (algú o alguna cosa) feredat.
Fer-li figa (a un mateix o a algú) les cames.
Fer fugina.
Fer-la grossa.
Fer la guitza.
Fer l’indio.
Fer-se el llonguis.
Fer la mà./ la mà a sant Roc.
Fer el miracle de Mahoma: dormir-se al sol i alçar-se a l’ombra.
Fer el ninot.
Fer nona.
Fer un nuc al rabo.
Fer el numeret.
No fer a (algú) ni ombra.
Fer-se una palla.
Fer-se palles mentals.
Fer el pallasso.
Fer pena.
Fer perla.
Fer la pilota.
Fer la puta i la Ramoneta.
Fer-se el quelo.
Fer el rendevú.
Fer-se-li (a algú) tramús la boca.
Fer traure (a algú) els cabells verds.
Fer la viu-viu.

FER EN COMPARATIVES:
Fer-se com la tia Quica./ Genara.
Fer més hores que Cascorro./ que Meló./ que un rellotge.
Fer (algú o alguna situació) més por que una tronada./ pedregada.

9 comentaris:

Tadeus ha dit...

Se'm ve al cap una expressió pareguda a la de 'fer el pallasso':

- Fer el ninot.

I una altra amb "fer":

- Fer un cas com un cabàs.

Unknown ha dit...

Ié, pardalet!
el de "no fer ni un brot", acàs va per mi?

Tadeus ha dit...

Tambér podria dir-se "No pegar un brot".

També em sona "fer el bamba".

Per cert, ¿no trobeu que la paraula "bamba" està entrant en alarmant desús? Jo de xiquet solia berenar bamba amb xocolate (o Nocilla). També serveix per a definir certes peculiaritats físiques, en to de burla, p.e.:

"Xe, mira quina cara de bamba que té eixe!"

Tadeus ha dit...

També es pot fer una "estrossa" (versió local de "destrossa" o "destroça")o un "desficaci".

Tadeus ha dit...

Perdoneu la profussió de comentaris, però és que porte un matí prou inspirat, i desficiós. Ací van un parell més:

- Fer un escoltellet.

- Fer cosconelles (terme local), o picoretes (terme més difós).

Anònim ha dit...

Leig això de fer-se una palla

Cul de sac ha dit...

alguna altra aportació:

-No fer (algú) ni ombra (per desgràcia generalitzada amb el castellanisme "sombra").

-Fer-ho tot a banderes.

Alietes el del Corralot ha dit...

Ai, xiquets, gràcies per les vostres aportacions.
Me les apunte i les afegiré a la llista, però no totes; hi ha algunes que aporta Calinca que són de les que m'estalvie de bestreta, perqué si no la llista seria interminable. Fer un estrossa, Fer un desficaci, Fer cosconelles (o picoretes), són frases boníssimes però no van més enllà del significat del mot que acompanya al verb Fer, vull dir que el mèrit de la gràcia està ja en els mots i no en el troc (en el salt de significat).
No sé si m'he explicat.

pep ha dit...

*jas > jaç