dissabte, 8 de novembre de 2008

Maleït País: Pau Alabajos al Monesteri de la Valldigna

A través de Valldigna Digital, ens havem assabentat que Pau Alabajos actua hui, dia 8 de novembre, al Monesteri de la Valldigna, dins l'entrega dels premis de la Fundació Sant Jordi, a les 23 h, a la sala d'exposicions. Al Penjoll ja es feu la crònica d'un dels seus concerts.

9 comentaris:

Alietes el del Corralot ha dit...

País d'apitxats! Caguendéu, cada volta em fa més mal a les oïdes sentir a un apitxat. Una essa sonora! El meu reialme per una essa sonora!

Un poc antic este xicon, no? Eixe rotllo dels cantautors protesta és com la murga de l'enfadós, que ja carrega.

No trobeu una desconnexió brutal entre el que diu i com ho diu? Entre forma i contingut? No veig la implicació emocional de l'intèrpret en qüestió, sembla més aviat un actor de la Bicicleta Teatre.

calinca ha dit...

No tenia pensat vore el vídeo d'Alabajos, però la crítica sense paliatius del senyor Alietes m'ha animat a fer-ho. Subscric tot el que diu Mr Alietes, tot i que en la qüestió de les esses sonores no hi veig tan gran problema. Però aquesta lectura poètica és certament lamentable. ¿Es pot escriure un poema sense utilitzar la poesia? ¿Es pot pretendre que un pamflet ideològic puga 'colar' com a poema? ¿Hi ha un públic que es trague açò? En eixe cas, ¿aquest públic no té cap criteri estètic? ¿Confonen ideologia amb art?

refelet ha dit...

Què bàrbar, Alietes, en un comentari en repartix per a tothom! Personalment, em sembla que cal reconéixer-li mèrits al Pau Alabajos. El primer que si no fora per ell i altra gent, no en tindríem música en català al País Valencià. El segon, que l'acompanyament de cordes en directe era una cosa quasi no vista a la música popular en català del País Valencià. Si ho comparem en els bons temps de la Nova Cançó, trobarem escassos exemples. Ni Lluís Llach, en el famós directe de gener del 1976 en porta un acompanyament tan treballat. En eixe sentit, considere que Alabajos forma part d'una fornada de cantants i músics que no sols mantenen la música en català al País Valencià, sinó que, fins i tot, estan millorant la seua qualitat. Per altra banda, (tercer) cal tindre present que Pau Alabajos no és sols un cantautor protesta. De fet, la cançó amb que es va fer conegut, Cançó explícita no era per a res una cançó protesta, sinó una cançó d'amor. Finalment, que el xic ho podria fer millor? doncs sí, ho podria fer millor, però el primer per a que hi haja bons cantants, bons poetes, bons autors teatrals és que hi haja autors teatrals, poetes i cantants i ací estem, no?

A banda d'això, en el que estic totalment d'acord amb vosté és en el tema de les esses sonores i l'apitxat. Ara, per desgràcia, aquest problema no és exclusiu de Pau Alabajos. Recorde que el primer tema de la primera gravació de Feliu Ventura, si no recorde mal era la cançó Lloc, parlava d'això, de l'apitxament a Xàtiva. El més curiós de tot, és que el mateix Feliu Ventura parla apitxat en moltes de les seues gravacions posteriors.

Per acabar, m'agradaria saber què opina Toni de l'Hostal, apitxat i amic de Pau Alabajos, de tot açò.

calinca ha dit...

Tinc un dubte, no sé si trascendental: ¿Què hi ha de dolent en la pronunciació apitxada del valencià? Com a professor d'anglès, a vegades em queixe que alguns alumnes meus pronuncien un anglès apitxat, cosa ben curiosa, però ¿quin és el principi, norma o regla que diu que l'apitxat cal evitar-lo en valencià? Ho dic com a apitxat, com quasi tots els xativins (a no ser que hagen après valencià estàndar a l'escola, etc. i s'esforcen per no ser apitxats). Mai he sentit a ningú dir "casa" [káza] amb essa sonora a Xàtiva. Sempre he sentit dir [kása], amb essa sorda.

Anònim ha dit...

Has pensat en anar a l'otorrino?

Alietes el del Corralot ha dit...

Calinca, no hi ha res de dolent en l'apitxat, només que a mi personalment em produeix fàstic.

I no "quasi tots els xativins" són apitxats. Amb quines històries em ve ara? Cap xativí catalanoparlant (o valencianoparlant, si vol) major de 45 anys sonoritza perfectament allà on s'ha de sonoritzar. Els meus pares diuen i sempre han dit [kása]. I sonoritzen les esses a final de paraula si la següent comença per so vocàlic. I això no ho han aprés a l'escola. És a partir de la nostra generació, que ha estat absolutament escolaritzada en castellà, que s'ha començat a apitxar en Xàtiva (però no en la resta de pobles de la comarca). Els majors de 45 no apitxen perqué en la seua majoria no han estat escolaritzats (ni en valencià ni en castellà), i han pogut seguir les regles naturals de la llengua materna.
Per això em produeix fàstic. És una cosa que em ve dins. Però dolent, dolent, no ho és.

També és veritat que Feliu Ventura apitxa. I no sols apitxa sinó que en la primera cinta i el primer disc té greus confusions amb els timbres vocàlics sonors.

Tornant a Pau Alabajos, la instrumentació de la seua peça em recorda molt i molt i la banda sonora d'alguna pel·lícula de Kieslovski, o siga que d'original, poca cosa. I torne a dir: veu i música no van junts.

Alietes el del Corralot ha dit...

M'he de corregir a mi mateix!
Volia dir que "TOT xativí major de 45 anys sonoritza perfectament allà on s'ha de sonoritzar".

Glups! Quasi li done la raó a Calinca!

refelet ha dit...

Estic d'acord de nou amb les seues paraules, Alietes.

Pel que fa a Pau Alabajos, si el que m'està dient és que no recita bé i va descompassat i poc acoblat amb la música, això si que no li ho vaig a discutir, per a alguna cosa és vosté Alietes el del Corralot!!! De fet, és cert. A vegades, en actuacions en directe, la seua violinista va per un lloc i ell per altre. Pel que fa als textos que recita, és cert que els recita amb sentiment, però si el comparem amb l'Ovidi Montllor, per exemple, és evidentment que encara li queda molt per aprendre com a interpret. Així i tot, pense que s'ha de reconéixer que s'ho treballa molt, sense rebre cap suport per part de les institucions públiques valencianes, i que aconseguix uns resultats discutibles però dignes.

Cul de sac ha dit...

Ja sóc aquí... i el meu ordinador ha eixit de la U.V.I. Al Pau no se'l pot negar bona voluntat, i a més a més, bones intencions, però a mí em continua semblant anodí (tal volta digne, però anodí). Per al meu gust, caldrien propostes més arriscades o novedoses, potser en la línia de Arthur Caravan d'Alcoi. Vos deixe la adreça per si vos interessa (redeu, estic d'un poetic que es toca el basto ):

http://www.myspace.com/arthurcaravan