diumenge, 23 de novembre del 2008

Les catalinetes i els catalinots van al Bioparc...



Avui les catalinetes i els catalinots ja no pugen al Castell o van al Calvari Alt, avui van al Bioparc. Ho sé pel meu nebot que té sis anys. Li vaig preguntar si sabia la famosa cançoneta:
Les catalinetes juguen a boletes
els catalinots juguen a bolots.
Tu catalineta,
tu que vas i vens
di-li a ta mare
que vinga correguents..."
Eduardet a males penes la recorda.

Recorde que nosaltres o la nostra generació pujàvem al Calvari Alt, especialment perquè el teníem enfront del col·legi. Altres de vosaltres, tal vegada pujàveu al Castell o a Sant Feliu. Portàvem el berenar amb el torró de gat, que s'apegava tot al paper i que estava molt bo però que s'enganxava al queixals que no veges... i cantàvem la cançoneta, per descomptat.

Es molt interessant l'article que va publicar en aquest sentit Toni Cucarella al voltant de aquesta festa tradicional i la importància del manteniment de la mateixa. Sembla, que l'origen de la festivitat és cristià, Caterina d'Alexandria, ara Santa Caterina, patrona dels estudiants. Doncs, sembla que la doneta tenia caràcter i va intentar convertir a l'emperador Maximil·lià al cristianisme. Aquest molt enfadat, la retà amb cinquanta filòsofs per discutir. Sembla que va guanyar ella i per això se la van carregar. Però bé, açò és el de menys. Allò important és aprofitar per recuperar aquesta tradició tan nostra, encara que siga reinterpretant-la, ja que els xiquets d'hui, com tenen de tot, els sembla una estupidesa el que féiem nosaltres però estic segura que això no passa amb els fills dels penjollers i pejolleres, o si?

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Tens tota la raó. Les xiquetes i xiquets van al Bioparc.
Pense que els valors han canviat... abans les circumstàncies feien que les eixides foren més modestes, cosa que no passa ara, on tots els xiquets i xiquetes coneixen molts indrets (alguns llunyans) tenint experiències innovadores (Bioparc, ciutat de les arts i ciències, i d'altres megaprojectes).
De menuts, nosaltres (com tu dius) féiem eixides a l'entorn que teníem a prop..., tenint experiències innovadores però de les de relació, de convivència, de creativitat,... valors que (i és la meua opinió) no gaudixen plenament els nostres fills que prou tenen en fer dos hores d'autobús, fer-ne dos més visitant el que siga, fer-ne una més d'organització i recomptes de xiquets i xiquetes per que ningú es perda i finalment dos més en esmorzar i dinar que és quant aprofiten per fer un poc les d'ells "o la mà" (si els deixen).
Després l'administració educativa vol que en l'escola se'ls ensenyen a jugar als jocs tradicionals, je, je, je... no se per a què, se'ls oblidarien.
Per catalinetes i també pasqua jugàvem a caniques, corda, goma, xurro va, parao, l'escondite, xapes, trompes, l'estacaoreta, xinxes i caparres, etc. Per a nosaltres tenien un significat, ho necessitàvem.
En l'actualitat els xiquets i xiquetes van al Bioparc.
Salut.

Anònim ha dit...

Gràcies Drac per compartir aquesta opinió. Salut també.